INTRODUCCIÓ
L’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 16 (ODS 16) de les Nacions Unides promou societats pacífiques i inclusives per al desenvolupament sostenible, facilita l'accés a la justícia per a tothom i fomenta institucions eficaces, responsables i inclusives a tots els nivells. Aquest informe analitza la situació d’Artà en relació amb la cultura de pau, la participació ciutadana, la percepció de la convivència i la transparència institucional, identificant-ne els reptes i les oportunitats de millora.
META GENERAL: Fomentar la pau, la justícia i unes institucions sòlides a Artà, garantint la seguretat, la transparència, la participació ciutadana i la protecció dels drets humans per reforçar la convivència i la cohesió social.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
ANÀLISI DE CONTEXT
Les administracions locals han passat de ser òrgans eminentment tècnics a tenir un paper central en la cohesió social i la qualitat democràtica. Aquesta evolució respon tant a l’impuls de les polítiques públiques com a les demandes socials, que reclamen institucions més properes, transparents i participatives. La publicació d’informació, la rendició de comptes i la generació d’espais de participació han millorat la gestió pública i han enfortit la confiança ciutadana. Tanmateix, el context actual planteja nous reptes: desafecció institucional, serveis burocratitzats, transparència limitada o participació no estructural. A més, les administracions locals assumeixen cada vegada més competències amb recursos limitats, fet que pot generar tensions internes i dificultats de resposta.
A Artà, el compromís amb la convivència i l’educació en valors és notable, però hi ha marge de millora en transparència activa i canals de participació permanents. El canvi demogràfic viscut al municipi fa imprescindible una administració capaç d’incloure persones d’orígens i condicions diverses que avui formen part de la comunitat.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
DIAGNÒSTIC
Educació per la convivència, la pau i els drets humans
L’educació en valors democràtics i de convivència és un element fonamental per prevenir conflictes, promoure la cultura de pau i enfortir les societats justes i cohesionades. En aquest sentit, el municipi d’Artà presenta una dada molt positiva: el 100% de les escoles treballen continguts sobre cultura de pau, drets humans i convivència. Aquesta cobertura total indica una integració curricular efectiva dels valors que promou l’ODS 16 i constitueix un actiu fonamental per al municipi.
Percepció ciutadana sobre la convivència i ús de l’espai públic
La convivència quotidiana és un bon termòmetre de la cohesió social d’un territori. A Artà, les dades qualitatives obtingudes apunten a diverses problemàtiques detectades per la ciutadania.
A Artà, les dades resultats de l’enquesta ciutadana realitzada al 2024 sobre qualitat de vida i mobilitat reflecteixen una convivència comunitària fràgil, especialment en relació amb l’ús de l’espai públic. Es registren tensions derivades de l’activitat turística, com els sorolls provocats pels lloguers vacacionals i els sistemes de climatització en nous habitatges, que afecten la qualitat de vida dels residents i generen conflictes de convivència. La valoració mitjana dels espais verds i zones comunitàries és de 2,9 sobre 5, una puntuació que evidencia una percepció de malestar i insatisfacció ciutadana.
A través d’una pregunta oberta, un 35% de les persones enquestades assenyalen la brutor, deixadesa i manca de manteniment com a principals problemàtiques, mentre que un 28% critiquen l’excés de terrasses de bars i restaurants, que redueixen l’ús compartit i comunitari de l’espai públic. Paral·lelament, un 20% es refereixen a actituds incíviques —especialment de joves o infants amb patinets i pilotes—, i un 15% denuncien la manca d’espais verds i zones adaptades per al joc infantil, fet que posa de manifest la necessitat d’una planificació urbana més inclusiva i pensada per a la convivència quotidiana.
La valoració mitjana sobre l’ocupació compartida de l’espai públic entre turistes i residents és de 2,3 sobre 5, fet que revela una percepció de conflicte latent i de pèrdua de control del territori per part de la població local.
A aquest escenari de malestar se suma un elevat descontentament per part de la ciutadania amb el paper de l’administració local, especialment pel que fa a la percepció d’inacció davant conductes incíviques i situacions que afecten la salut pública. Aquesta sensació es veu agreujada per la manca d’una presència preventiva i educativa, expressada a través de la demanda reiterada de recuperar la figura del policia tutor. Diversos col·lectius, especialment infants i famílies, manifesten una sensació de desprotecció i permisivitat davant actituds i usos que alteren la convivència, fet que reforça la necessitat d’estratègies municipals més actives i coordinades per garantir un espai públic segur i inclusiu per a tothom.
Participació ciutadana, canals de denúncia i seguretat institucional
Un dels elements centrals de l’ODS 16 és garantir l’accés de tota la ciutadania a processos de participació significatius i a canals segurs per denunciar injustícies o vulneracions de drets. A Artà, es duen a terme processos participatius puntuals adreçats a diferents perfils de població, incloent infants des dels 3 anys, que s’activen segons els projectes que es despleguen o les necessitats que es detecten en cada moment. Tot i que en l’actualitat no existeixen consells municipals o òrgans de participació estructurats i regulars actius, cal destacar positivament que el municipi ha impulsat al llarg dels anys múltiples accions participatives amb enfocaments diversos, que s’han anat actualitzant i adaptant a les possibilitats i prioritats del moment. Aquest dinamisme mostra una voluntat de fomentar la implicació ciutadana des d’una mirada flexible i contextualitzada.
Més enllà dels canals específics per a qüestions antifrau, cal assenyalar que no existeixen circuits clars, visibles i accessibles per denunciar altres formes de violència que poden afectar greument la convivència i els drets fonamentals, com ara el racisme, la LGTBI-fòbia o l’assetjament psicològic. Sí que es disposa d’informació i recursos municipals ben establerts per abordar situacions de violència masclista, especialment a través dels serveis socials i d’atenció a les dones, però no hi ha una estratègia igualment desenvolupada per a altres formes de violència estructural o simbòlica que també afecten col·lectius vulnerables. Aquesta manca de canals específics i accessibles pot provocar una infrarepresentació de casos, una major vulnerabilitat per a determinats col·lectius, i una sensació d’impunitat o manca de resposta institucional davant determinades formes de discriminació.
Aquestes dades qualitatives són significatives i reforcen la necessitat d’implementar mecanismes formals, accessibles i segurs de denúncia, especialment per a dones, infants i persones migrades.
Transparència institucional i accés a la informació
La transparència és un pilar fonamental per a la qualitat democràtica, la confiança institucional i la rendició de comptes. En el marc de l’ODS 16, es considera essencial que les institucions públiques garanteixin l’accés obert i comprensible a la informació pública, tant a nivell polític com tècnic i econòmic. A Artà, l’anàlisi revela un nivell de transparència institucional desigual, amb bones pràctiques en determinats àmbits però amb algunes mancances.
Quan realitzem un anàlisi dels elements de transparència existents a l’ajuntament i els puntuem del 0 al 5, podem comprovar com entre els elements més ben valorats destaca la publicació de dades biogràfiques i de contacte del batle i dels regidors, amb una puntuació de 5 sobre 5, i la disponibilitat i actualització de les ordenances municipals, també amb 5 sobre 5. Això reflecteix una voluntat d'obertura institucional i accés a la informació bàsica de representants i normatives. A més, el municipi disposa de diversos canals de comunicació amb la ciutadania, com la web institucional, l’app mòbil i la plataforma de tràmits en línia, que ofereixen bones funcionalitats operatives, tot i que encara hi ha marge per millorar-ne la interactivitat i accessibilitat (puntuació: 4 sobre 5).
No obstant això, altres àmbits clau mostren mancances importants. La publicació de l’agenda institucional —reunions, actes públics i trobades del batle i regidors— és pràcticament inexistent, amb una puntuació de només 1 sobre 5, la qual cosa limita el seguiment de l’activitat pública per part de la ciutadania. Pel que fa als pressupostos municipals, tot i estar disponibles, no es presenten en formats visualment accessibles ni fàcils d’interpretar per a la ciutadania general, amb una puntuació de 3 sobre 5. La situació és encara més dèbil pel que fa a l’execució pressupostària, que no es troba actualitzada i resulta difícil de consultar (puntuació: 2 sobre 5). Un altre aspecte crític és la manca d’un portal de dades obertes que permeti consultar, descarregar i reutilitzar dades municipals de manera estructurada i oberta. Aquest dèficit implica una puntuació de 0 sobre 5 i representa un dels principals reptes a superar per tal d’avançar cap a un model de govern obert. A més, l’informació urbanística i d’obres públiques no es presenta en formats digitals interactius ni amb mapes accessibles, la qual cosa en dificulta la comprensió i la transparència (puntuació: 2 sobre 5). Pel que fa al canal ètic, vinculat a qüestions d’integritat institucional i prevenció del frau, cal assenyalar que tot i existir com a part del Pla Antifrau municipal, no és visible des de la pàgina principal del web, fet que en limita el coneixement i ús per part de la ciutadania. Aquesta manca de visibilitat representa una barrera important per garantir l’accés efectiu a canals de denúncia de pràctiques irregulars.
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------
ACTUACIONS MUNICIPALS
L’Ajuntament d’Artà ha impulsat, en els darrers anys, diverses actuacions encaminades a promoure la participació ciutadana, reforçar la transparència institucional i enfortir la convivència comunitària. Aquestes accions, tot i no formar part d’un pla integral específic vinculat a l’ODS 16, s’han desenvolupat de manera progressiva i vinculada a projectes concrets, responent a necessitats detectades a escala local.
En l’àmbit de la transparència i l’apropament institucional, s’ha inclòs a la guia educativa municipal un taller adreçat a l’alumnat de 3r i 5è de primària sobre el funcionament de l’administració local. L’Ajuntament facilita l’accés a informació institucional bàsica relativa als càrrecs electes a través dels seus canals oficials, així com a les ordenances municipals, que es troben actualitzades i disponibles en línia. El municipi compta amb eines digitals com el web institucional, una aplicació mòbil pròpia i una plataforma de tràmits en línia per a la gestió i comunicació amb la ciutadania. Així mateix, disposa d’un canal ètic integrat dins el Pla Antifrau municipal. En matèria de participació ciutadana, s’han realitzat processos participatius dirigits a perfils diversos de la població, incloent infants a partir dels 3 anys, vinculats a l’elaboració de plans estratègics, accions urbanístiques o activitats comunitàries concretes.
Pel que fa a la prevenció i denúncia de vulneracions de drets, el municipi disposa d’un canal d’incidències actiu i ha establert circuits d’atenció a situacions de violència masclista a través dels serveis socials municipals, en coordinació amb la xarxa especialitzada d’atenció a les dones. En l’àmbit de la convivència i gestió de l’espai públic, s’han dut a terme actuacions orientades a la regulació d’activitats a la via pública i la millora urbana, incloent manteniment d’espais verds, ordenació de terrasses i mesures de control sobre sorolls i incivisme.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
INDICADORS CLAU d’ARTÀ
Educació en valors
Percentatge d’escoles que treballen continguts sobre cultura de pau, drets humans i convivència: 100%.
Convivència
Valoració mitjana de la convivència als espais verds i zones comunitàries: 2,9 sobre 5.
Mitjana de valoració de la convivència entre residents i turistes en espais comunitaris: 2,3 sobre 5.
Problemàtiques percebudes de convivència en entorns comunitaris: brutor (35%), excés de terrasses (28%), incivisme (20%), manca d’espais verds (15%).
Valoració per part de la intervenció de la policia local: la intervenció comunitària de la policia local rep una valoració molt baixa per part de la ciutadania. Aquest aspecte ha aparegut a tots els grups focals realitzats de forma espontània per part de les persones participants.
Participació:
Espais participatius: segons projectes i necessitats específiques.
Participació infantil i juvenil: segons projectes i necessitats específiques.
Aproximació institucional
Nombre d’activitats municipals educatives sobre funcionament de l’administració local: 1 taller per a 3r i 5è de primària a la guia educativa municipal.
Denúncia i protecció de drets
Canal ètic integrat al Pla Antifrau: Sí, però amb poca visibilitat.
Transparència
Publicació de dades de representants polítics: Sí, puntuació 5/5.
Publicació d’ordenances municipals actualitzades: Sí, puntuació 5/5.
Agenda institucional pública: No publicada, puntuació 1/5.
Visualització del pressupost i execució pressupostària: Puntuacions de 3/5 i 2/5 respectivament
Existència de portal de dades obertes: No, puntuació 0/5.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------
ESCENARIS DE FUTUR I IMPLICACIONS PER A LA COHESIÓ SOCIAL I LES POLÍTIQUES MUNICIPALS
La consolidació d’institucions sòlides, transparents i accessibles, així com la promoció d’una convivència pacífica i d’una participació ciutadana efectiva, són condicions indispensables per garantir una societat cohesionada i democràtica. A partir de les dades recollides, es plantegen dos possibles escenaris de futur per al municipi d’Artà.
Escenari 1: Continuïtat de les tendències actuals.
En un escenari de continuïtat, la transparència institucional es mantindria amb els mateixos nivells que en l’actualitat: amb informació bàsica accessible i canals digitals actius, però sense avenços substancials en matèria de transparència activa. L’agenda institucional no es publicaria regularment, els pressupostos municipals continuarien sense estar presentats de forma clara i visual, i no es desenvoluparia un portal de dades obertes. Aquesta situació podria dificultar la rendició de comptes i limitar l’accés de la ciutadania a informació rellevant sobre l’activitat pública. En aquest context, i tenint en compte les tendències socials globals, es manté el risc de pèrdua de confiança en les institucions, alimentat per la percepció de manca d’accessibilitat, per la dificultat d’identificar canals útils d’informació, i per la desconnexió entre l’administració i les preocupacions quotidianes de la ciutadania.
Pel que fa a la convivència, aquest escenari implicaria la persistència i increment de problemàtiques ja identificades, com ara els conflictes derivats del renou provocat pels lloguers turístics, la saturació d’espais públics per l’activitat comercial, la manca de manteniment d’espais verds i el comportament incívic. Sense una intervenció específica i sostinguda, aquestes situacions podrien afavorir dinàmiques de tensió entre veïnat, limitar l’ús social d’alguns espais i generar una sensació de deteriorament de la vida comunitària. L’absència d’un pla municipal centrat en la convivència, la cura dels espais comuns i el foment del respecte mutu podria debilitar els vincles socials i agreujar la percepció de fragmentació o de pèrdua de control sobre l’entorn quotidià.
A aquesta situació s’hi suma la percepció d’impunitat davant conductes incíviques i infraccions, alimentada per la manca de sancions visibles i una presència limitada de la Policia Local en funcions preventives. Una part important de la població manifesta una visió negativa sobre la seva actuació, especialment pel que fa a la inacció davant conflictes quotidians i problemes relacionats amb la salut pública. Aquesta percepció de permissivitat incrementa la repetició d’aquestes conductes, debilita la sensació de protecció, i genera un sentiment de desprotecció en col·lectius especialment vulnerables com infants i famílies. La manca de figures com la del policia tutor, molt sol·licitada per la comunitat educativa, reforça aquesta sensació de buidor institucional en àmbits clau per a la convivència.
Escenari 2: Cap a un municipi més obert, cohesionat i participatiu.
En un escenari de progrés, l’Ajuntament d’Artà desplega una estratègia transversal vinculada a l’ODS 16, que reforça el compromís institucional amb la transparència, la convivència i la participació com a eixos fonamentals de la qualitat democràtica local.
En l’àmbit de la transparència institucional, s’impulsa un pla específic de millora que incorpora la publicació regular de l’agenda institucional, la presentació visual i entenedora dels pressupostos i l’execució pressupostària, així com la creació d’un portal de dades obertes i reutilitzables. Aquest conjunt d’actuacions contribueix a millorar l’accessibilitat a la informació pública, a facilitar la rendició de comptes i a generar un clima de confiança mútua entre la ciutadania i les institucions. La millora de la comunicació institucional i la disponibilitat de canals clars per a consultes i aportacions reforcen la percepció d’una administració propera, eficient i oberta al diàleg.
Pel que fa a la convivència, es dissenya i desplega un pla municipal específic que articula accions urbanes, comunitàries i educatives per millorar l’ús compartit i segur dels espais públics. Aquest pla integra criteris d’inclusió, sostenibilitat i equitat, amb actuacions que aborden el manteniment i la neteja dels espais verds, la regulació de l’ús comercial de la via pública, la gestió dels renous i l’impuls d’activitats que fomentin el respecte mutu i la cura dels espais comuns. A més, es reforcen les campanyes de sensibilització sobre civisme. En paral·lel, es millora la intervenció de la Policia Local, amb una presència més activa i propera als espais públics i una resposta més eficaç davant conductes incíviques i riscos per a la salut pública. Aquest reforç contribueix a recuperar la confiança ciutadana, a reduir la sensació de desprotecció i a establir límits clars que afavoreixen una convivència segura i respectuosa.
En relació amb la participació ciutadana, es consoliden espais permanents de deliberació i presa de decisions que permeten la implicació regular de la ciutadania en els afers municipals. A més, es diversifiquen les metodologies per garantir una participació més representativa i inclusiva, amb processos digitals, assemblees obertes, grups focals i altres formats adaptats. Aquesta aposta institucional per la participació activa reforça el sentiment de pertinença i la corresponsabilitat, i contribueix a una cultura política més col·laborativa i transparent.
