INTRODUCCIÓ
L’ODS 15 promou la protecció i restauració dels ecosistemes terrestres, la gestió sostenible dels boscos i la conservació del sòl i la biodiversitat. A Artà, aquest objectiu pren especial rellevància per la presència del Parc Natural de la Península de Llevant i la riquesa ecològica del seu entorn, avui amenaçada per la degradació del sòl, la pèrdua d’activitat agrària, les espècies invasores i els efectes del canvi climàtic.
META GENERAL: protegir i restaurar els ecosistemes terrestres d’Artà, promovent la biodiversitat, la gestió sostenible dels boscos i la conservació del sòl i l’aigua, mitjançant polítiques locals actives, accions comunitàries i una millor coordinació amb els agents del territori.
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
ANÀLISI DE CONTEXT
Artà és un dels municipis amb més superfície natural protegida de Mallorca, amb una part rellevant del seu territori inclòs dins el Parc Natural de la Península de Llevant. Aquest espai protegit, declarat l’any 2001, abasta unes 17.111 hectàrees (10.917 terrestres i 6.194 marines) i representa un dels entorns ecològics més valuosos de les Illes Balears, amb una biodiversitat destacada i una gran varietat d’hàbitats, des de boscos mediterranis fins a zones humides temporals.
Històricament, el territori ha estat estructurat per una economia agroforestal i ramadera que ha deixat una petjada cultural i paisatgística molt rellevant. L’abandonament progressiu d’aquest model ha donat pas a nous reptes, com l’augment del risc d’incendis forestals, la pèrdua de mosaic agroecològic i la propagació d’espècies invasores. A més, gran part del sòl de la península de Llevant presenta una elevada vulnerabilitat a la desertificació i a l’erosió, agreujada pel canvi climàtic i per la pressió turística.
La gestió directa dels espais naturals protegits i de la prevenció d’incendis correspon principalment al Govern de les Illes Balears, a través de la Conselleria de Medi Ambient i de l’IBANAT. També el control de les espècies invasores i els programes de restauració forestal o d’educació ambiental dins el Parc són competència d’aquesta administració autonòmica. En aquest sentit, la tasca tècnica del Parc Natural de la Península de Llevant és clau, amb accions orientades a la conservació d’hàbitats, la formació ambiental i la gestió de l’ús públic del territori. Tot i això, el municipi pot actuar en col·laboració, especialment en la planificació territorial, la gestió del sòl agrícola i la promoció d’una cultura de sostenibilitat.
Un dels temes que ha generat més controvèrsia social i política al municipi és la gestió dels camins públics, molts dels quals travessen finques privades i espais naturals de gran valor. Les tensions entre el dret de pas, la conservació del medi natural i els usos recreatius han generat conflictes recurrents. Tot i que l’Ajuntament té competència sobre el manteniment i la regulació d’aquests camins, sovint es troba amb dificultats per garantir-ne l’accessibilitat i la conservació ecològica de l’entorn, especialment quan es tracta de camins inclosos dins el parc o en zones amb valors ambientals sensibles.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
DIAGNÒSTIC
El municipi d’Artà destaca per la seva alta qualitat ambiental i per l’elevada proporció de territori protegit, gràcies a la presència del Parc Natural de la Península de Llevant. Tot i això, aquesta fortalesa ambiental conviu amb múltiples reptes estructurals que posen en risc la sostenibilitat dels ecosistemes terrestres a mitjà i llarg termini. Un dels principals desafiaments és la degradació del sòl, provocada per la combinació entre l’abandonament agrari, la pèrdua de coberta vegetal, la pressió del turisme en zones sensibles i l’efecte cada cop més evident del canvi climàtic. Les Illes Balears presenten un risc elevat de desertificació: més del 26% del territori és considerat vulnerable, i la península de Llevant, on es troba Artà, forma part de les zones semiàrides amb major exposició a l’erosió i la degradació del sòl. Aquesta realitat no només té conseqüències ambientals, sinó també econòmiques i socials, ja que limita els usos productius del sòl i incrementa la dependència externa d’aliments.
Pel que fa a la gestió forestal, no hi ha acreditació de superfície gestionada sota criteris de sostenibilitat certificada, fet que posa en relleu una oportunitat de millora en la planificació i cura dels boscos municipals. Així mateix, tot i que l’IBANAT duu a terme tasques de reforestació al territori, no es disposa de dades desagregades d’Artà ni de mecanismes municipals propis per reforçar aquestes accions.
La presència d’espècies invasores com el Carpobrotus edulis, Ailanthus altissima, Pennisetum setaceum i Agave americana afecta de manera directa la biodiversitat i afavoreix processos de degradació ecològica. Aquestes espècies es propaguen fàcilment en espais abandonats o amb baixa intervenció, fet que subratlla la necessitat d’una gestió més activa del territori.
En relació amb el sòl agrícola, la tendència general a Balears mostra una pèrdua accelerada: entre 2013 i 2023 s’ha reduït un 16% la superfície en ús, equivalent a unes 28.500 hectàrees i 1.700 explotacions menys. Tot i que no hi ha dades municipals concretes, Artà segueix una dinàmica similar, amb una disminució progressiva de l’activitat agrària i una major pressió urbanística sobre terres potencialment productives. Aquest fenomen impacta directament sobre la sobirania alimentària i la capacitat del territori per mantenir ecosistemes agroforestals resilients. Pel que fa a la gestió municipal, es disposa d’un pla per a la prevenció d’incendis forestals, però no consten iniciatives pròpies orientades a la restauració ecològica de torrents o a la promoció d’una gestió sostenible del sòl. Igualment, les activitats d’educació ambiental són impulsades majoritàriament pel Parc Natural, sense constància de programes educatius municipals recurrents.
Finalment, les tensions al voltant de l’ús públic dels camins, especialment en espais naturals, evidencien la manca d’una estratègia comuna per regular l’accés i garantir la compatibilitat entre conservació, usos turístics i drets d’accés. Aquesta situació ha generat conflictes recurrents i dificulta la posada en valor dels valors ambientals del municipi des d’una perspectiva comunitària.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
ACTUACIONS MUNICIPALS
L’Ajuntament d’Artà ha impulsat accions puntuals en la conservació del territori, com el Pla de Prevenció d’Incendis, i participa en la gestió compartida del Parc Natural de la Península de Llevant, espai clau per a la biodiversitat local. Tot i que moltes competències recauen en organismes autonòmics com l’IBANAT, des del municipi es dona suport a accions de sensibilització i protecció del medi. Pel que fa als camins públics, s’hi continua treballant per compatibilitzar-ne l’ús recreatiu, el respecte pel medi ambient i la seguretat de l’accés, dins una gestió coordinada amb altres institucions i actors implicats.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
INDICADORS CLAU D’ARTÀ
Conservació del territori i biodiversitat
% de territori municipal inclòs dins d’espais naturals protegits: Artà forma part del Parc Natural de la Península de Llevant, amb 10.917 ha terrestres protegides, que representen una gran part del seu territori.
% de superfície forestal afectada per espècies invasores: s’han detectat espècies exòtiques com Carpobrotus edulis, Ailanthus altissima o Pennisetum setaceum, que alteren la biodiversitat i afavoreixen la degradació del sòl.
Reforestació i lluita contra la desertificació
Nombre d’arbres plantats anualment en programes de reforestació: tot i que s’hi duen a terme actuacions gestionades per l’IBANAT, no hi ha dades específiques municipals.
Nombre de zones afectades per processos de desertificació o degradació del sòl: la península de Llevant es considera zona semiàrida amb risc elevat de desertificació. Més del 26% del territori balear és vulnerable a aquest fenomen.
Prevenció d’incendis i gestió sostenible del sòl
Nombre de plans municipals per a la prevenció i gestió d’incendis forestals: Artà compta amb un Pla de Prevenció d’Incendis, clau per a la protecció del medi natural en context de risc climàtic.
% de sòl agrícola en ús actiu respecte a la superfície total del municipi: a nivell balear, s’ha perdut un 16% del sòl agrícola entre 2013 i 2023, fet que pot afectar també el terme d’Artà.
Restauració ecològica de torrents
% de torrents amb programes de restauració ecològica: el Torrent de Matzoc es troba dins el municipi, però no consten dades sobre actuacions de restauració liderades pel consistori.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
PROJECCIÓ DE FUTUR PROJECCIÓ DE FUTUR PER A LA CONSERVACIÓ DEL TERRITORI I LA BIODIVERSITAT A ARTÀ
La gestió dels ecosistemes terrestres d’Artà es troba davant un moment clau. L’impacte acumulat del canvi climàtic, l’abandonament de pràctiques agràries tradicionals, la presència d’espècies invasores i la pressió sobre els recursos naturals plantegen la necessitat d’una acció decidida i coordinada. Aquesta projecció de futur explora dues trajectòries possibles: una, de continuïtat que agreujaria els processos de degradació ambiental, i una altra, orientada cap a la gestió sostenible del territori, la implicació comunitària i la resiliència davant els reptes ambientals.
Escenari 1: Continuïtat de la tendència actual i risc d’empitjorament ecològic.
En aquest escenari, la gestió del territori continua sense grans transformacions. La pressió urbanística, l’abandonament progressiu del sòl agrícola i la manca de plans municipals específics per a la restauració ecològica o la reforestació limiten la capacitat de resposta davant els reptes ambientals. Tot i la presència d’un espai natural protegit com el Parc Natural de la Península de Llevant, el seu abast no pot compensar l’acció municipal més enllà del Pla de Prevenció d’Incendis. La presència d’espècies invasores seguiria expandint-se, afectant la biodiversitat autòctona i afavorint la degradació del sòl. El risc de desertificació s’accentuaria especialment a les zones més exposades del terme, en un context d’increments de temperatura i irregularitat de les pluges. Sense accions actives de conservació, es reduiria la qualitat ecològica de torrents, boscos i espais agrícoles, i es perdrien oportunitats de desenvolupament rural sostenible.
Els conflictes sobre l’accés als camins públics podrien augmentar en absència d’un inventari clar i una política de gestió consensuada, generant tensió entre sectors locals i dificultant l’ús educatiu i patrimonial del territori. A nivell social i cultural, aquest escenari suposaria una pèrdua progressiva de la relació entre la població i el seu entorn natural. Es debilitarien els vincles intergeneracionals associats a l’ús tradicional del territori, com ara la ramaderia extensiva, el cultiu de varietats locals o la transmissió de coneixements populars sobre la flora i fauna autòctones. També es reduiria la capacitat del paisatge per generar identitat col·lectiva i sentiment de pertinença, afavorint una visió més extractiva i desconnectada del territori. Això podria traduir-se en una menor implicació ciutadana en la protecció ambiental i en una pèrdua de capital social i cultural vinculat a la cura del medi.
Escenari 2: Cap a un model local de territori viu, resilient i gestionat amb criteri ambiental.
En aquest escenari, Artà aposta per una estratègia de territori viu i gestionat amb una mirada ecològica i comunitària. S’estableixen acords amb el Parc Natural de la Península de Llevant per desenvolupar accions coordinades de reforestació, restauració de torrents i eliminació d’espècies invasores. L’Ajuntament impulsa una agenda de sostenibilitat forestal i agrària que recupera sòl agrícola actiu amb ajuts al sector primari i projectes d’agroecologia.
La població participa activament en jornades ambientals i programes educatius propis en col·laboració amb les escoles i entitats locals. Es crea un cens de camins públics i es defineix un pla de regulació que garanteix l’accessibilitat, la conservació del sòl i la compatibilitat entre usos turístics, patrimonials i ambientals.
A nivell institucional, es promou la integració d’indicadors ambientals en la planificació urbana i territorial. L’adaptació al canvi climàtic es converteix en una prioritat, amb accions preventives davant l’erosió i la desertificació, i l’impuls de projectes de custòdia del territori. Amb aquesta orientació, Artà es consolida com a referent en la gestió integrada dels ecosistemes terrestres i la promoció d’un paisatge sostenible, habitable i respectuós amb el seu valor ambiental i cultural.
