Segueix-nos
13 Acció pel clima

INTRODUCCIÓ

L’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 13 (ODS 13) té com a finalitat adoptar mesures urgents per combatre el canvi climàtic i els seus efectes. El canvi climàtic suposa una amenaça directa per al benestar de la població, la biodiversitat i la sostenibilitat dels territoris. A escala local, els municipis com Artà tenen un paper fonamental en l’adaptació als nous escenaris ambientals i en la reducció d’emissions a través de polítiques transformadores, la gestió del territori i la sensibilització ciutadana.

META GENERAL: Impulsar accions decidides per combatre el canvi climàtic i els seus efectes al municipi d’Artà, mitjançant la reducció d’emissions, l’adaptació als impactes ambientals, la millora de l’eficiència en l’ús de recursos i la promoció d’una cultura de sostenibilitat i resiliència climàtica entre la ciutadania i els sectors econòmics locals.

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

ANÀLISI DE CONTEXT

El canvi climàtic és un fenomen global amb conseqüències directes sobre els sistemes naturals, socials i econòmics. A escala local, el municipi d’Artà està experimentant transformacions significatives derivades de l’augment de les temperatures, la disminució de recursos hídrics, l’increment del risc d’incendis forestals i l’alteració dels cicles naturals. Aquestes dinàmiques s’entrecreuen amb un model de creixement econòmic basat principalment en el turisme i la construcció, fortament dependent dels recursos naturals i generador d’un consum intensiu d’energia i territori.

Els darrers anys, s’ha observat un augment dels dies amb temperatures extremes, una pressió urbanística creixent sobre espais naturals i una pèrdua progressiva de cobertura vegetal, especialment a les zones urbanes. La manca d’espais verds i d’arbrat urbà suficient agreuja els efectes de l’onada de calor i limita la capacitat del municipi d’adaptar-se al nou escenari climàtic. Això té impactes directes sobre la salut de les persones, especialment dels col·lectius més vulnerables com la gent gran, la infància o les persones amb malalties cròniques.

La gestió del territori i la planificació urbanística no han incorporat fins ara, de manera generalitzada, criteris ambientals específics vinculats a l’adaptació al canvi climàtic, com el drenatge sostenible, la regulació de materials i colors per reduir la calor urbana o la protecció del sòl agrari. Això incrementa la vulnerabilitat del municipi davant fenòmens com les inundacions o la desertificació progressiva.

En l’àmbit econòmic, l’activitat turística i les dinàmiques de consum associades a l’estacionalitat provoquen una petjada ecològica molt elevada durant els mesos de més calor, moment en què també es registra una major demanda energètica. Aquesta situació, combinada amb una dependència encara alta de fonts d’energia no renovables, fa necessari accelerar la transició energètica en els edificis municipals i fomentar la producció descentralitzada d’energia fotovoltaica, tant pública com privada.

A nivell social, el canvi climàtic accentua les desigualtats. Les llars amb menys recursos són més vulnerables als efectes de l’augment de temperatures i tenen més dificultats per adaptar-se a les noves condicions ambientals (per exemple, refrigeració, accés a espais verds, rehabilitació energètica). 

Finalment, des del punt de vista ambiental, tot i que Artà compta amb espais naturals protegits i una superfície forestal considerable, el risc d’incendis forestals és una amenaça latent, especialment durant els estius més secs i calorosos. Això posa en perill la biodiversitat local, el paisatge i la seguretat de la població. Si bé existeix un pla municipal de prevenció, cal reforçar les accions de manteniment, vigilància i sensibilització.

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

DIAGNÒSTIC 

Emissions i transició energètica

Artà es troba en una fase inicial de transició energètica, amb una dependència encara alta de fonts d’energia no renovables. Tot i que no es disposa de la xifra exacta, el percentatge d’energia consumida en edificis municipals provinent de fonts renovables ha anat augmentant en els darrers anys gràcies a la instal·lació de plaques solars en alguns equipaments públics. Aquest increment és positiu, però encara limitat per generar un impacte global significatiu. Actualment, la flota municipal inclou tres vehicles elèctrics i tres bicicletes elèctriques, una dotació simbòlica que posa de manifest la necessitat de continuar apostant per una mobilitat descarbonitzada. 

 

Canvi climàtic i riscos ambientals al municipi

Artà es troba cada vegada més exposat als impactes derivats del canvi climàtic, amb una combinació de fenòmens que tenen implicacions directes sobre la salut, l’economia local i l’equilibri ecològic. Un dels factors més rellevants és la intensificació de les situacions de sequera, que s’han tornat més freqüents i prolongades. Segons dades de l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) i estudis de projecció climàtica, les Illes Balears experimenten una disminució sostinguda de la pluviometria anual i una distribució cada vegada més irregular de les precipitacions, concentrades en episodis breus i intensos que no permeten la recàrrega adequada dels aqüífers. Aquestes condicions afecten tant l’abastiment d’aigua potable com la viabilitat de les activitats agrícoles i forestals del municipi, generant un estrès hídric estructural i elevant la vulnerabilitat del territori.

Alhora, s’ha detectat un increment sostingut de les temperatures màximes, especialment a l’estiu, amb un augment de la mitjana anual que s’acosta a +1,5 °C respecte als valors de referència del període preindustrial. A nivell local, aquest escalfament es tradueix en un augment dels dies amb temperatures extremes superiors als 35 °C, que impacten directament sobre la salut pública, incrementen la demanda energètica i exacerben les desigualtats socials. L’efecte d’illa de calor urbana es veu agreujat per la manca d’espais verds i d’arbrat en les zones urbanes, la qual cosa redueix la capacitat d’adaptació climàtica del municipi i empitjora el confort ambiental durant els mesos més càlids. Un altre indicador crític és l’augment de la temperatura superficial de la mar Mediterrània, que s’ha incrementat en més d’1,5 °C des de 1980. Aquest escalfament marí contribueix a la intensificació dels fenòmens meteorològics extrems (com les DANA i les tempestes tropicals mediterrànies), afavoreix la proliferació d’espècies invasores i desestabilitza els ecosistemes marins costaners. Artà, com a municipi amb una part important del seu territori vinculat al litoral i als espais naturals protegits, com el Parc Natural de Llevant, esdevé especialment sensible a aquestes transformacions.

 

Educació ambiental i consciència ciutadana

La consciència ambiental de la ciutadania és una condició indispensable per a la transformació ecològica del municipi. En aquest sentit, l’Ajuntament ha impulsat tres programes d’educació ambiental dins l’oferta educativa municipal, orientats a la sensibilització de l’alumnat en temes com el reciclatge, la biodiversitat o el consum responsable. Tot i això, manca una estratègia educativa més global i estructurada, que transcendeixi l’àmbit escolar i arribi també a la població adulta, al teixit empresarial i als sectors econòmics locals. La formació ambiental continua sent una assignatura pendent, especialment si es vol avançar cap a un canvi cultural que situï la sostenibilitat com a eix vertebrador del model de desenvolupament local.

 

Valoració ciutadana dels espais verds i la seva funció ambiental

La percepció sobre els espais verds a Artà posa en relleu mancances importants pel que fa a la seva qualitat, accessibilitat i conservació. Segons les enquestes realitzades, la població general valora els espais verds amb una puntuació mitjana de 2,3 sobre 5, mentre que la conservació d’aquests espais rep una valoració encara més baixa (2,2 sobre 5). La convivència dins els espais verds obté un 2,9 sobre 5, fet que suggereix certes tensions d’ús o mancança d’espais adequats per a activitats socials i familiars. Pel que fa a l’accessibilitat, només un 16% de la població adulta considera que els espais verds són prou accessibles, mentre que un 53,26% creu que no ho són i un 31% no ho sap o no contesta, xifra que també reflecteix una manca d’informació o de senyalització adequada.

Entre l’alumnat de secundària, la valoració és lleugerament més positiva. Els alumnes d’ESO puntuen els espais existents amb un 4,3 sobre 5, tot i que la neteja i la cura de l’entorn reben una puntuació inferior (3,6 sobre 5). La valoració general de l’entorn natural per part de l’alumnat d’ESO se situa en un 3,7 sobre 5. En canvi, l’alumnat de batxillerat ofereix una visió més crítica, amb una puntuació mitjana de 3,1 sobre 5 per a l’entorn i 3,6 sobre 5 per a la seva conservació.

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

ACTUACIONS MUNICIPALS

L’Ajuntament d’Artà ha impulsat diferents accions per avançar cap a un model energètic més sostenible. S’han iniciat millores en l’eficiència energètica dels edificis municipals, amb la instal·lació de plaques solars, sistemes d’aerotèrmia i millores d’aïllament en equipaments com la residència de persones majors, el poliesportiu i el centre mèdic de la Colònia de Sant Pere. Pel que fa a la mobilitat, la flota municipal compta amb tres cotxes elèctrics i tres bicicletes, i l’enllumenat públic es va substituint progressivament per tecnologia LED, ja implementada en zones com el passeig de la Colònia de Sant Pere. En paral·lel, s’ofereixen incentius fiscals a la ciutadania, com la bonificació del 95 % de l’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO) per a instal·lacions solars i una reducció del 50 % de l’Impost de Béns Immobles (IBI) durant tres anys per als habitatges que incorporen sistemes fotovoltaics. Aquestes mesures són ben valorades i poden fomentar l’autoconsum, tot i que es troben condicionades a la capacitat econòmica de les llars i poden no arribar a les persones en situació de pobresa energètica.

En l’àmbit de la transició energètica, l’Ajuntament ha començat a introduir l’ús d’energies renovables en edificis municipals, tot i que el percentatge de consum cobert amb fonts netes continua sent limitat i no es disposa d’una meta clara ni d’un full de ruta per a l’autosuficiència energètica de l’administració local. La incorporació de vehicles elèctrics i bicicletes a la flota municipal representa un pas inicial cap a una mobilitat més neta, però encara testimonial.

Pel que fa a la prevenció d’incendis forestals, el municipi compta amb un pla específic en vigor. Aquesta eina resulta especialment rellevant en un context d’increment del risc climàtic i de progressiu abandonament de finques rústiques, que augmenta la vulnerabilitat davant el foc. Tot i no haver-se registrat incendis els darrers anys, és fonamental mantenir i actualitzar els sistemes de vigilància i resposta, especialment en zones properes a espais naturals com el Parc Natural de Llevant.

En l’àmbit normatiu, no es disposa actualment d’ordenances municipals específiques amb criteris d’adaptació o mitigació del canvi climàtic. Algunes normatives urbanístiques poden incloure indirectament principis de sostenibilitat, però no es troben estructurades dins una estratègia climàtica transversal. Aquesta absència d’un marc regulador específic limita la capacitat d’acció estructural del municipi.

En el camp de l’educació ambiental, l’Ajuntament ha impulsat tres programes dins l’oferta educativa municipal, principalment dirigits a infants i joves. Aquestes iniciatives han introduït temàtiques com el reciclatge, la biodiversitat o el consum responsable en col•laboració amb els centres escolars, tot i que encara es detecta la necessitat d’estendre les accions a la població adulta, el comerç i els sectors productius.

Finalment, el consistori ha començat a participar en convocatòries supramunicipals per captar recursos vinculats a la sostenibilitat i l’acció climàtica. Tot i això, la càrrega administrativa associada als projectes en dificulta la implementació i la continuïtat. Reforçar les capacitats internes serà clau per poder accedir de forma eficient a finançament europeu —com els fons Next Generation EU o el programa LIFE— i avançar cap a una transformació estructural del municipi en clau climàtica.

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

INDICADORS CLAU D’ARTÀ

Energia i emissions

  •  % d’energia consumida en edificis municipals provinent de fonts renovables: no disponible (tendència en augment amb noves instal·lacions solars i sistemes d’aerotèrmia).

  • Flota municipal amb vehicles sostenibles: 3 cotxes elèctrics i 3 bicicletes elèctriques.

  • Bonificació ICIO (instal·lacions solars): 95%.

  • Bonificació IBI (habitatges amb fotovoltaica): 50% durant 3 anys.

 

Temperatures extremes i riscos climàtics

  • Episodis de calor extrema >35 °C: augment generalitzat (sense registre municipal, però tendència balear clara).

  • Increment de la temperatura mitjana de la mar Balear: +1,5 °C respecte a la mitjana del segle XX (segons IMEDEA i SOCIB).

  • Situació de sequera: en els darrers 10 anys, el municipi ha estat en situació de prealerta o alerta de sequera durant el 48% del temps, sent molt superior en el cas de la Colònia de Sant Pere on aquest percentatge és superior al 90% del temps

 

Espais verds i arbrat urbà

  • % d’espais verds i arbrat urbà per habitant: insuficient (sense valor numèric establert).

  • Percepció general: el 53,26% de la població adulta considera que els espais verds no són prou accessibles, només el 16% considera que sí que ho són, i un 31% no ho sap.

  • Valoració mitjana dels espais verds per part de la població adulta: general 2,3, conservació: 2,2  i convivència 2,9 (escala 0–5).

  • Valoració mitjana dels espais verds per part de l’alumnat de batxillerat:  entorn: 3,1 , neteja i cura: 3,6 (escala 0–5). 

  • Valoració mitjana dels espais verds per part de l’alumnat d’ESO:  espais existents: 3,7,  neteja i cura: 3,6 (escala 0–5).

  • Valoració mitjana dels espais verds per part de l’alumnat de tercer i quart de primària:  espais existents: 4,3,  neteja i cura: 3,6 (escala 0–5).

 

Normativa i governança climàtica

  • Pla municipal de prevenció i gestió d’incendis forestals: 1 (vigent).

  • Nombre de projectes d’educació ambiental impulsats per l’Ajuntament: 3 (adreçats principalment a infants i joves dins l’oferta educativa municipal).

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

PROJECCIÓ DE FUTUR DE L’ADAPTACIÓ CLIMÀTICA A ARTÀ I EL SEU IMPACTE EN LA SOSTENIBILITAT I LES POLÍTIQUES MUNICIPALS

L’adaptació al canvi climàtic i la transició energètica representen un repte urgent per a la sostenibilitat ambiental, el benestar social i la resiliència territorial d’Artà. Les evidències climàtiques actuals —com la intensificació de la sequera, l’augment sostingut de les temperatures, la vulnerabilitat dels ecosistemes i la pujada de la temperatura marina— evidencien la necessitat d’una acció municipal transformadora. Aquesta secció presenta dues trajectòries possibles per al futur climàtic del municipi: una que manté la inèrcia actual, amb accions puntuals i sense una estratègia integrada, i una altra que aposta per una resposta estructural, planificada i multisectorial orientada a la resiliència i la justícia climàtica.

 

Escenari 1: Continuïtat de la tendència actual i augment de la vulnerabilitat climàtica

Si no s’impulsen transformacions estructurals ni una estratègia municipal coordinada, Artà continuarà exposat als efectes creixents del canvi climàtic amb capacitat limitada d’adaptació. Les temperatures seguiran augmentant, superant amb més freqüència els 35 °C a l’estiu, fet que intensificarà l’efecte d’illa de calor urbana, agreujat per la manca d’arbrat i d’espais verds de qualitat. La temperatura de la mar, amb un increment superior a +1,5 °C, accentuarà l’impacte d’episodis meteorològics extrems, la regressió de la costa i la pèrdua d’ecosistemes marins. En aquest context, la manca de protocols d’actuació davant episodis extrems pot dificultar la capacitat de resposta institucional. Sense disposar de sistemes clars d’alerta, plans de comunicació i estratègies de protecció civil adaptades al nou escenari climàtic, el municipi podria no estar preparat per gestionar situacions com onades de calor prolongades, pluges torrencials o incendis forestals, amb impactes directes sobre la salut, la mobilitat i els serveis bàsics.

Les onades de calor i la sequera afectaran especialment la gent gran, la infància i les persones amb menys recursos, accentuant les desigualtats socials. Sense una inversió decidida en rehabilitació energètica d’habitatges, mobilitat sostenible o espais de refugi climàtic, es multiplicaran les situacions de pobresa energètica i d’exposició a riscos ambientals. En absència de polítiques de protecció específiques, els col·lectius més vulnerables quedaran desprotegits davant les condicions climàtiques adverses. A més, la falta d’un treball sistemàtic de sensibilització i de promoció d’hàbits sostenibles frenarà la construcció d’una nova relació amb el territori. La cultura del consum intensiu i l’ocupació dispersa del sòl es mantindran, dificultant l’adopció de pràctiques de cura, eficiència i respecte ambiental. La desconexió entre la ciutadania i l'entorn natural continuarà limitant la implicació col·lectiva en l’adaptació climàtica.

En paral·lel, la manca de criteris ambientals clars en la planificació urbanística —com el drenatge sostenible, la gestió d’aigües pluvials o la regulació de materials i cobertes— dificultarà l’adaptació als episodis d’inundacions o desertificació. L’absència d’un pla municipal transversal en matèria climàtica, juntament amb la dependència d’accions puntuals i subvencions externes, continuarà limitant l’impacte de les polítiques públiques i la capacitat d’anticipació del municipi. A llarg termini, aquest escenari podria comprometre la viabilitat ambiental d’Artà, amb una pèrdua progressiva de qualitat de vida, una major exposició als riscos i un retrocés en els compromisos de sostenibilitat assumits en el marc de l’Agenda 2030.

 

Escenari 2: Transició estructural cap a un municipi resilient i climàticament responsable

En aquest escenari, Artà assumeix un rol actiu en la lluita contra el canvi climàtic mitjançant una estratègia transversal, participativa i ambiciosament estructurada. Es desenvolupa un Pla Local d’Acció Climàtica amb objectius mesurables, accions calendaritzades i mecanismes de seguiment. Aquest pla inclou la creació de refugis climàtics en equipaments municipals, la renaturalització de l’espai urbà, i la implantació d’una xarxa d’arbrat i espais verds amb funcions ambientals, socials i de salut pública. S’impulsen ordenances específiques que incorporen criteris d’adaptació i mitigació als instruments urbanístics, incentivant el drenatge sostenible, la ventilació natural, els materials frescos i la protecció del sòl agrari. A més, es generalitza la substitució de l’enllumenat per tecnologia LED eficient i s’estableixen objectius clars de descarbonització del parc immobiliari municipal. La flota municipal es renova íntegrament amb vehicles elèctrics i es promou la creació d’infraestructures per a la mobilitat activa i col·lectiva.

S’incentiva l’autoconsum energètic, amb línies específiques per a llars amb baixos ingressos, i es crea una comunitat energètica local que fomenta la producció distribuïda i la sobirania energètica. En aquest procés, el teixit empresarial local assumeix un paper estratègic: es creen programes de formació i assessorament específics per a empreses dels sectors turístic, comercial, agrícola i de la construcció, amb l’objectiu d’alinear les seves pràctiques amb els criteris de sostenibilitat i eficiència energètica. Les empreses col·laboren en la reducció d’emissions mitjançant la transformació dels seus processos productius, la incorporació d’energies renovables i l’ús responsable dels recursos naturals. Es promou la contractació verda, amb avantatges fiscals i accés prioritari a licitacions públiques per a aquelles empreses que acreditin bones pràctiques ambientals i de responsabilitat social. A més, es desenvolupen projectes de responsabilitat climàtica compartida, com la gestió compartida d’infraestructures de recàrrega, la creació de microrefugis climàtics a comerços i hotels, i la participació en accions de renaturalització i protecció del territori. L’educació ambiental s’estén a tota la població, amb programes formatius per a empreses, professionals i famílies. 

Amb aquesta orientació estructural, Artà esdevé un referent en adaptació local al canvi climàtic, reforçant el seu teixit social, la sostenibilitat territorial i la capacitat institucional per garantir un futur viable, segur i equitatiu per a les generacions presents i futures. Aquest escenari consolida el municipi dins la xarxa de pobles compromesos amb la neutralitat climàtica, la innovació verda i la justícia ambiental.