INTRODUCCIÓ
L’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 12 (ODS 12) té com a finalitat garantir modalitats de consum i producció sostenibles. A Artà, aquest objectiu es tradueix en la necessitat de reduir la generació de residus, millorar l’eficiència en l’ús dels recursos naturals, fomentar l’economia circular i promoure iniciatives locals que reforcin el compromís amb el medi ambient i el benestar de la comunitat.
META GENERAL: Fomentar models de consum i producció responsables al municipi d’Artà, promovent la reducció de residus, l’eficiència en l’ús dels recursos naturals, la transició cap a una economia circular i sostenible, i l’impuls d’iniciatives locals que reforcin el compromís amb el medi ambient i el benestar de la comunitat.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
ANÀLISI DE CONTEXT
Les Illes Balears es troben en una situació crítica pel que fa a la generació de residus i als models de consum imperants. L’any 2023, la generació de residus municipals va arribar a 702,2 kg per habitant, cosa que suposa un increment de gairebé un 37% respecte a l’any 2022, quan se situava en 511 kg per càpita. Aquesta evolució negativa posa de manifest una tendència preocupant: lluny de reduir la pressió sobre el medi ambient, l’arxipèlag ha vist augmentar els seus nivells de residus, reflectint una cultura de consum cada vegada més accelerada i poc alineada amb els principis de sostenibilitat.
Aquest augment no és només una qüestió tècnica, sinó també cultural. Els hàbits de consum han anat mutant en les darreres dècades cap a un model caracteritzat per l’hiperconsum, l’ús de productes d’un sol ús i la substitució accelerada de béns. Això s’ha accentuat en entorns com les Illes Balears, amb un elevat nombre de turistes, una gran pressió immobiliària i l’expansió del comerç digital, que ha introduït una lògica de consum immediat i deslligada del territori. En aquest context, el consum local i conscient continua sent una pràctica minoritària, tot i els esforços d’algunes iniciatives municipals o comunitàries.
A Artà, la generació de residus municipals l’any 2023 es va situar en 477,7 kg per habitant, una xifra inferior a la mitjana balear, però que segueix sent molt elevada. Tot i assolir un 51% de recollida selectiva, superior a la mitjana autonòmica (30,6%), la gestió continua presentant limitacions importants pel que fa a la cobertura del servei, el nombre de punts de recollida i la traçabilitat dels fluxos.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
DIAGNÒSTIC
Generació de residus i recollida selectiva
En els darrers anys, s’ha detectat un increment en la generació de residus a Artà, que s’ha consolidat l’any 2023 amb un total de 4.054.040 kg de residus municipals, l’equivalent a 477,7 kg per habitant i any. Aquesta tendència ascendent s’inscriu en un patró similar al del conjunt de les Illes Balears. Paral·lelament, s’observa una davallada progressiva en les pràctiques efectives de reciclatge, tant en l’àmbit domèstic com en el comercial. Malgrat que el percentatge de recollida selectiva és del 51%, per damunt de la mitjana balear, aquest indicador no reflecteix la qualitat de la separació ni la destinació final dels residus.
El municipi disposa d’un sistema de recollida porta a porta que abasta el nucli urbà i altres zones del municipi. Aquest model permet una recollida diferenciada per fraccions i calendaritzada segons tipus de residu. Tot i el desplegament del sistema, es manté un volum significatiu de fracció resta. A més, el municipi disposa de dues deixalleries, una a Artà i una altra a la Colònia de Sant Pere, que complementen el servei ordinari i recullen fraccions específiques com voluminosos, aparells electrònics o restes vegetals. Les dades actuals indiquen una estabilització en els índexs de recollida selectiva i una pujada en la generació de residus totals, en un context on augmenta la pressió urbana, el nombre d’habitatges i l’activitat econòmica i turística del municipi.
Plans i instruments municipals
Artà va aprovar l’any 2019 un Programa de Prevenció i Gestió de Residus Municipals, en compliment de la Llei balear 8/2019. Aquest document planifica accions per millorar la separació de residus, promoure la prevenció, fomentar el compostatge i potenciar el consum responsable.
Entre les accions previstes al pla hi havia:
Millora del sistema de recollida.
Campanyes de sensibilització.
Impuls del compostatge comunitari i domiciliari.
Reforç del control de punts d’abocament incontrolats.
Revisió del contracte de recollida de residus.
Tot i que el pla estableix objectius clars i realistes, la seva implementació ha estat parcial i intermitent, sense un sistema públic de seguiment ni indicadors de compliment accessibles. A més, algunes accions no s’han executat per manca de recursos o dificultats de coordinació entre àrees. Tampoc s’han actualitzat les dades del pla des de 2019.
Iniciatives de consum responsable i de proximitat
Artà disposa de diversos espais i iniciatives que promouen el consum local i sostenible. Entre aquests, destaquen dos mercats municipals: un setmanal a Artà i un altre a la Colònia de Sant Pere. També s’organitzen esdeveniments com la fira d’artesania i art i el projecte Marca d’Artà, en marxa des de 2014, que agrupa una seixantena de projectes d’artesania, agroalimentació i serveis locals per posar en valor la producció pròpia del municipi.
A més, el municipi acull un mercat mensual de segona mà, amb una àmplia participació ciutadana, que fomenta la reutilització d’objectes i materials, contribuint així a la reducció del consum i dels residus.
Malgrat aquest conjunt d’iniciatives, el mercat setmanal d’Artà es troba en un procés de turistització, amb una presència creixent de parades orientades al turisme i una reducció relativa de l’oferta estable de producte local que és principalment d’àmbit alimentari. El públic majoritari del mercat són actualment els visitants, i això condiciona l’oferta i els preus. El fet que el mercat se celebri en horari de matí també limita l’accés de bona part de la població local, especialment aquelles persones que treballen en aquest horari i que, per tant, tenen més dificultats per accedir a productes de proximitat en el seu dia a dia.
D’altra banda, no s’ha identificat un programa específic municipal de suport al petit comerç amb criteris ambientals, ni un sistema de seguiment sobre l’eliminació de plàstics d’un sol ús o el foment de la reutilització. Tampoc s’ha desplegat una estratègia de compra pública verda per part de l’administració local. Les iniciatives d’intercanvi o reparació són puntuals i no s’ha detectat l’existència de xarxes actives o estructures municipals que facilitin alternatives permanents al consum convencional, com bancs d’objectes, espais de reutilització o tallers de reparació.
Educació i sensibilització ambiental
Els centres educatius del municipi col·laboren amb entitats externes com s’Altra Senalla, organitzant xerrades i activitats puntuals sobre consum responsable, comerç just i medi ambient. No obstant això, no existeix una proposta transversal ni continuada coordinada des de l’Ajuntament per oferir formació ambiental a infants, joves i adults. Les campanyes municipals de sensibilització sobre residus i reciclatge han estat intermitents.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
ACTUACIONS MUNICIPALS
L’Ajuntament d’Artà ha realitzat diverses actuacions relacionades amb el foment del consum responsable i la gestió sostenible dels residus, tant en el marc de la normativa autonòmica com a través d’iniciatives pròpies.
Una de les principals eines de planificació vigents és el Programa de Prevenció i Gestió de Residus Municipals 2019, elaborat en aplicació de la Llei 8/2019 de residus i sòls contaminats de les Illes Balears. Aquest pla estableix línies estratègiques per a la reducció de residus, la millora de la recollida selectiva, el foment del compostatge, i l’optimització dels serveis de recollida i tractament. Inclou també mesures de sensibilització, comunicació ambiental i millora de les infraestructures municipals. No obstant això, fins ara no s’han publicat informes de seguiment o avaluació de resultats d’aquest pla.
A nivell operatiu, Artà disposa d’un servei de recollida porta a porta, implantat al nucli urbà i altres zones del municipi, que permet una separació per fraccions calendaritzada. Aquest model ha permès assolir un percentatge de recollida selectiva del 51% l’any 2023, tot i que encara queda marge per assolir els objectius normatius del 55% (2025) i 70% (2030). El sistema es complementa amb dues deixalleries fixes (una a Artà i una a la Colònia de Sant Pere), on es poden dipositar residus específics, com voluminosos, ferralla, oli domèstic, residus d’aparells elèctrics i electrònics (RAEE), entre d’altres.
En relació amb el foment de la producció local, l’Ajuntament impulsa el projecte Marca d’Artà, una iniciativa de promoció del producte local i artesanal que agrupa professionals de diversos àmbits i es coordina amb accions puntuals com fires, exposicions i jornades. A més, es dona suport a la celebració del mercat mensual de segona mà, una activitat consolidada que fomenta la reutilització i que compta amb una participació elevada de persones i famílies del municipi.
Paral·lelament, cada setmana se celebren dos mercats municipals, un al nucli d’Artà i un altre a la Colònia de Sant Pere, que combinen parades d’alimentació, productes d’artesania i articles orientats al turisme. Tot i que aquests espais ofereixen l’oportunitat de donar visibilitat a productors locals, el mercat setmanal d’Artà presenta una alta orientació turística i una presència limitada de producte alimentari de proximitat. El seu horari exclusiu de matí condiciona l’accés de la població local, especialment de les persones que treballen en aquest interval horari, fet que redueix les opcions reals de compra habitual de productes locals frescos.
Finalment, cal destacar que actualment es troba en procés de licitació un nou contracte de recollida de residus i neteja viària, que hauria d’incorporar millores tecnològiques, sistemes de control de qualitat, i nous serveis per a la ciutadania.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
INDICADORS CLAU ARTÀ
Generació i gestió de residus
Generació de residus per càpita: 477,7 kg/hab/any a Artà (2023), inferior a la mitjana balear (702,2 kg/hab/any).
Recollida selectiva: 51% del total de residus municipals, superior a la mitjana de les Illes Balears (30,6%).
Punts de recollida selectiva (deixalleries): 2 (Artà i Colònia de Sant Pere).
Recollida porta a porta implantada al nucli urbà i altres àrees residencials.
Campanyes municipals de sensibilització: accions puntuals sense registre sistemàtic.
Consum local i reutilització
Mercats municipals setmanals: 2 (Artà i Colònia de Sant Pere). L’oferta alimentària local és limitada i el públic majoritari és turístic.
Mercat mensual de productes de segona mà: 1, amb participació consolidada de la ciutadania.
Iniciatives de suport a la producció local: Marca d’Artà (60 projectes registrats), fira d’artesania i art, projecte a l’antiga estació de tren.
Educació i sensibilització
Activitats escolars puntuals sobre consum responsable: col·laboracions amb entitats com S’Altra Senalla, no sistematitzades.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
PROJECCIÓ DE FUTUR DEL CONSUM I LA PRODUCCIÓ RESPONSABLES A ARTÀ I EL SEU IMPACTE EN LA SOSTENIBILITAT LOCAL I EL BENESTAR COMUNITARI
L’assoliment de l’ODS 12 a Artà dependrà de la capacitat de transformar els models actuals de consum i producció, tot avançant cap a una cultura local més compromesa amb la sostenibilitat, l’equitat i la sobirania econòmica. Les dades disponibles evidencien que el repte no és només tècnic, sinó també cultural i estructural.
Escenari 1: Increment de la generació de residus i consolidació d’un model de consum insostenible
Aquest escenari es configura en un context on no s’aprofundeix en la transformació dels hàbits de consum, ni es promou una estratègia local de producció i compra sostenible. L’absència de polítiques coordinades i de sistemes de seguiment provoca un augment progressiu dels residus generats i una estancada en les pràctiques de reciclatge, que no arriben als objectius normatius. L’estacionalitat turística continua essent el factor dominant en el model econòmic i de consum d’Artà, amb un augment de l’oferta dirigida a visitants i una desconnexió creixent entre el comerç local i les necessitats de la població resident.
A més, s’intensifica l’hiperconsum entre la ciutadania resident, influenciat per dinàmiques globals, plataformes digitals i modes uniformitzades. La presència massiva de grans superfícies comercials en l’entorn proper, la promoció constant de novetats i la cultura del descart contribueixen a una homogeneïtzació dels hàbits de consum, amb una reducció significativa de l’interès, el coneixement i la disponibilitat de productes locals i artesanals. Els efectes d’aquesta globalització del consum són també identitaris. Es produeix una progressiva pèrdua de referents propis, on la identitat local deixa de construir-se a partir dels sabers, oficis i valors propis del territori per passar a configurar-se segons pautes externes. Això afebleix el sentiment d’arrelament, redueix la capacitat d’autogestió comunitària i augmenta la dependència dels circuits econòmics globals. El comerç local no només es veu afectat econòmicament, sinó que també perd capacitat simbòlica com a espai de relació i intercanvi entre veïns i veïnes.
La manca de suport estructurat al petit comerç sostenible, la no implementació de compra pública verda i la inexistència de xarxes de reutilització fan que les pràctiques alternatives segueixin sent minoritàries o simbòliques. L’accés a productes de proximitat es manté limitat per qüestions horàries, preus i poca presència en espais habituals de compra. La població amb menys recursos queda desconnectada del consum responsable, no per manca de consciència, sinó per manca d’opcions reals.
Amb el temps, aquesta tendència té efectes acumulatius sobre el medi ambient i el teixit comunitari. L’increment dels residus i la manca de recursos municipals per fer-hi front generen tensions operatives i econòmiques. Els espais públics esdevenen més vulnerables a la saturació i degradació.
Escenari 2: Cap a un municipi circular, conscient i resilient
Aquest escenari es basa en una aposta clara de l’Ajuntament i altres institucions per impulsar un model de consum i producció arrelat al territori, ambientalment responsable i socialment just. Es defineix una estratègia municipal de sostenibilitat transversal, amb mesures per fomentar la recollida selectiva de qualitat, prevenir la generació de residus, impulsar el compostatge i establir sistemes de traçabilitat. Es desplega un sistema d’indicadors públics que permeten fer seguiment i avaluació regular de les polítiques de gestió de residus.
El municipi reforça l’economia local mitjançant el suport a productors, comerços i iniciatives que promouen l’eliminació de plàstics d’un sol ús, la reutilització i el consum responsable. S’impulsa una política de compra pública verda, i s’estableixen incentius per a la innovació ambiental i social. Els mercats municipals es reorganitzen per garantir l’accessibilitat al producte local i alimentari, també fora dels horaris habituals, i es creen espais de reparació, intercanvi i economia circular.
A nivell comunitari, s’activa una xarxa estable d’educació ambiental i participació ciutadana, amb programes a les escoles i campanyes municipals permanents. Es reconeix que el consum responsable no és un acte individual sinó un dret col·lectiu, i s’adopten mesures perquè sigui viable per a totes les persones, independentment de la seva situació econòmica.
Aquest escenari transforma la relació entre la població i el territori: es recupera l’orgull pel producte local, es reforcen els vincles comunitaris i es genera una nova cultura de sostenibilitat quotidiana. Artà esdevé un referent de municipi que, des de la seva escala, contribueix a la lluita contra l’emergència climàtica i fomenta el benestar compartit.
