arta.cat | Ajuntament d’Artà

10 Reducció de les desigualtats

INTRODUCCIÓ

L’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 10 (ODS 10) té com a finalitat reduir les desigualtats econòmiques, socials i d’oportunitats, promovent la inclusió de totes les persones, amb especial atenció als col·lectius vulnerables. A Artà, aquesta meta adquireix una importància cabdal per la seva diversitat social i els impactes derivats del mercat laboral, l’accés a l’habitatge i la participació en la vida comunitària. Aquest informe analitza els principals indicadors, identifica les desigualtats existents i proposa escenaris futurs per avançar cap a una societat més cohesionada i equitativa.

META GENERAL: Reduir les desigualtats econòmiques, socials i d’oportunitats al municipi d’Artà, garantint la inclusió i la participació de tots els col·lectius, especialment els més vulnerables, mitjançant polítiques d’accés equitatiu als serveis bàsics, la promoció d’una economia més justa i el foment d’una societat diversa, cohesionada i lliure de discriminació.

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

ANÀLISI DE CONTEXT

La desigualtat i l’exclusió són fenòmens multidimensionals que afecten les persones de manera acumulativa. No es poden entendre únicament des de la perspectiva econòmica, sinó que tenen relació amb diversos factors interrelacionats com l’accés a l’habitatge, la salut, l’educació, la mobilitat, la conciliació, la participació, la discriminació per raó d’origen, gènere o situació administrativa, i les condicions laborals.

$C:\Users\andre\Downloads\_- visual selection (32).png$

Aquesta combinació de desigualtats impacta especialment sobre determinats col·lectius, limitant les seves oportunitats de futur i generant situacions estructurals de desavantatge que es perpetuen en el temps.

A Artà, les desigualtats s’han anat eixamplant en els darrers anys a causa de canvis profunds en el model socioeconòmic local i insular. El model econòmic de les Illes Balears, fortament basat en el turisme i la construcció, ha generat una elevada demanda de mà d’obra en sectors precaris, temporals i fortament feminitzats. Això ha donat lloc a un teixit laboral poc estable, amb una alta dependència de l’estacionalitat i amb poques possibilitats de projecció personal i professional. Aquest model ha anat afavorint la concentració de riquesa en determinats sectors i una inversió creixent de capitals externs orientats a la rendibilitat immobiliària.

En aquest context, la propietat s’ha convertit en el principal factor de diferenciació social, per sobre del treball. Mentre una part de la població local ha pogut generar ingressos complementaris a través del lloguer vacacional o de la rendibilització de segones residències, una altra part, especialment jove o nouvinguda, es troba amb enormes dificultats per accedir a un habitatge digne. L’índex de pressió residencial (85/100) i el fet que el 65% de la renda mitjana es destini al lloguer, posen de manifest aquesta desigualtat estructural.

La desigualtat residencial afecta també les dones, especialment les d’origen estranger, que assumeixen feines de cures poc reconegudes i mal remunerades. Això, sumat a la manca de serveis adaptats per a la conciliació, fa que la càrrega de treball domèstic continuï recaient majoritàriament sobre elles. Les persones nouvingudes es troben amb barreres afegides: dificultats per empadronar-se, accedir a serveis bàsics, barreres idiomàtiques o administratives, discriminació, i una baixa representació en els espais participatius del municipi.

A més, es detecten situacions de solitud no desitjada, especialment entre les dones majors, així com una manca de protocols específics per atendre les necessitats de col·lectius com les persones LGTBI o les persones migrades amb situació irregular. La desigualtat, per tant, es manifesta també en l’accés a drets, en la visibilització social i en la capacitat de participar activament en la vida del municipi.

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

DIAGNÒSTIC

Desigualtat econòmica i pobresa

Artà presenta uns nivells de desigualtat que, tot i estar lleugerament per sota de la mitjana balear, continuen sent significatius. L’índex de GINI és de 29,8 (30,8 a les Illes Balears), i la taxa de risc de pobresa a nivell insular se situa en el 20,6%. Al municipi, la taxa de pobresa general és del 17,7%, i la pobresa infantil afecta el 23,2% dels infants. Aquestes dades mostren que una part important de la població té dificultats per cobrir les necessitats bàsiques, especialment en famílies amb infants a càrrec. $C:\Users\andre\Downloads\_- visual selection (33).png$

Així mateix, 1.433 persones són usuàries dels serveis socials bàsics i 33 són beneficiàries de la renda social garantida. Aquest volum evidencia una demanda considerable d’ajudes públiques per fer front a la vulnerabilitat social i econòmica.

Desigualtats laborals i accés al treball

Les dades d’atur a Artà posen de manifest una realitat marcada per la desigualtat i l’exclusió de determinats col·lectius del mercat laboral. El 56,2% de les persones aturades són dones, cosa que reflecteix una feminització de l’atur al municipi i confirma la persistència de bretxes de gènere en l’accés a l’ocupació. Així mateix, dos grups especialment vulnerables es concentren entre les persones aturades: els joves menors de 25 anys, que representen el 10% del total i sovint tenen dificultats per accedir al seu primer lloc de feina, i les persones majors de 45 anys, que constitueixen el 56,7% dels aturats i poden enfrontar-se a prejudicis d’edat o a dificultats de reciclatge professional. A més, el 40,2% es troben en situació d’atur de llarga durada, una dada que indica la cronificació de la desocupació en determinats perfils i l’alta probabilitat d’exclusió social. Cal destacar també que el 4,5% de les persones aturades tenen alguna discapacitat, cosa que posa en evidència la necessitat de polítiques específiques d’inclusió laboral per garantir la igualtat d’oportunitats en aquest àmbit.

$C:\Users\andre\Downloads\_- visual selection (34).png$

Pel que fa a les persones estrangeres, representen el 19,6% del total de persones aturades. D’aquestes, el 30,8% són procedents de països de la UE i el 69,2% de països extracomunitaris, xifra superior a la mitjana balear (63,5%). Aquestes dades mostren una presència rellevant de població nouvinguda en situació d’atur i dificultats afegides d’inserció. Els sectors amb més pes en les afiliacions a la seguretat social són l’hoteleria (25,6%) i la construcció (19,5%), tots dos fortament marcats per la temporalitat i la precarietat. Les dones pateixen una major temporalitat, parcialitat i precarietat, especialment en sectors de cures i neteja. La bretxa salarial a les Illes és del 13,7%.

Desigualtats en l’accés a l’habitatge

A Artà, l’accés a un habitatge digne s’ha convertit en una de les principals fonts de desigualtat estructural. El municipi presenta un nivell molt elevat de pressió residencial, amb un índex de 85 sobre 100, resultat de la combinació de diversos factors. D’una banda, destaca la presència massiva d’habitatges destinats al lloguer vacacional —53 per cada 1.000 habitants—, i de l’altra, la pràctica inexistència de promoció d’habitatge protegit, amb només 2 habitatges de protecció oficial a l’any. Aquesta dinàmica, unida a l’arribada creixent d’inversors estrangers amb alt poder adquisitiu —principalment procedents del nord d’Europa— que adquireixen habitatges com a inversió, segona residència o per a ús turístic, ha provocat un increment molt accentuat dels preus de l’habitatge.

Com a conseqüència, el cost mitjà anual del lloguer (11.920 €) ha superat àmpliament la capacitat econòmica de moltes llars, obligant-les a destinar-hi fins al 65% de la seva renda mitjana (18.338 € anuals). Aquesta proporció duplica el límit del 30% recomanat per garantir una vida econòmicament sostenible, i es tradueix en un índex de desigualtat residencial del 80/100. Tot plegat reflecteix una realitat creixent de dificultats per accedir a un habitatge assequible, que afecta especialment a joves, famílies amb infants i persones nouvingudes, i que posa en qüestió la cohesió social del municipi. Aquest context ha derivat en un augment de les situacions d’infrahabitatge, especialment entre les famílies migrades. S’han detectat casos de persones i famílies vivint en habitacions dins habitatges compartits, sense intimitat ni condicions adequades de seguretat, salubritat o estabilitat. Aquestes situacions generen múltiples impactes: dificultats per empadronar-se, cosa que impedeix l’accés a serveis bàsics com la sanitat, l’educació o les ajudes públiques; inestabilitat residencial constant; sentiments d’exclusió i estigma social; i un major risc per a la salut física i emocional, especialment en infants i dones. $C:\Users\andre\Downloads\_- visual selection (35).png$

A tot això s’hi suma una dimensió clara de gènere i origen: l’índex de desigualtat de gènere residencial és de 70/100, i posa en evidència que les dones d’origen estranger —especialment les procedents de Bolívia i Equador— es troben en una situació de major risc d’exclusió residencial, en molts casos treballant en sectors poc remunerats i amb càrregues familiars elevades. Aquesta realitat configura un escenari altament desigual quant a drets habitacionals i qualitat de vida.

Desigualtats per motiu d’origen, gènere i situació administrativa

Les persones migrades, especialment del Sud global, declaren patir situacions de racisme institucional i social, amb dificultats per accedir a lloguers, discriminació dels seus fill i filles per part de companys a l’escola, explotació laboral i comentaris racistes. L’índex de vulnerabilitat migratòria i laboral (IVML) és de 75/100: la població nascuda a l’estranger representa el 21% del total (12% extracomunitaris), amb alta presència en sectors precaris i temporals.

A més, moltes dones migrades, especialment en situació administrativa irregular, es troben en situacions de dependència, explotació i exclusió de serveis.

Desigualtats en l’accés a serveis

Les desigualtats a Artà també es manifesten de manera clara en l’accés als serveis bàsics, generant barreres que afecten especialment els col·lectius més vulnerables. El transport públic limitat suposa una dificultat important per accedir a serveis essencials que no es troben al mateix municipi, com el centre de salut mental de Son Servera o l’oferta de formació professional en municipis veïns. Aquesta manca de connexió afecta sobretot les persones joves, les famílies amb pocs recursos i les persones grans, limitant la seva autonomia i drets. A més, les dones migrades sovint es troben amb dificultats afegides per accedir als serveis bàsics, derivades de barreres idiomàtiques, culturals o de situació administrativa, que poden generar situacions de dependència o explotació. La manca de dades desagregades i de protocols específics per atendre les necessitats de col·lectius com les persones migrades o LGTBI també impedeix el disseny de polítiques públiques inclusives i eficients. D’altra banda, es constata una problemàtica creixent de solitud no desitjada entre les dones majors, que sovint viuen en aïllament, sense xarxa de suport i amb dificultats per accedir a espais comunitaris o serveis adaptats a les seves necessitats, fet que incrementa el risc d’exclusió social i emocional.

Participació i cohesió social

Tot i l’increment de població diversa, aquesta no es veu representada als espais de participació municipal. Les barreres idiomàtiques, culturals i físiques dificulten l’accés de persones amb diversitat funcional, origen migrat o situació vulnerable a processos de presa de decisions. Les activitats culturals i d’oci també tenen una participació desigual: la població nouvinguda participa menys, sovint per desconeixement, manca de temps o barreres estructurals. Només amb projectes participatius en espais, com els centres educatius, han aconseguit integrar la diversitat de manera més efectiva.

Conciliació i rols de gènere

La conciliació és especialment difícil en períodes de temporada alta, quan moltes famílies treballen al sector serveis. Les dones continuen assumint la major part de les tasques de cura, i hi ha manca de serveis adaptats als horaris laborals reals. Això perpetua desigualtats de gènere i limita les possibilitats de desenvolupament personal i professional de les dones.

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

ACTUACIONS MUNICIPALS

Davant l’augment de les desigualtats al municipi, l’Ajuntament d’Artà ha impulsat diverses actuacions orientades a promoure la inclusió social, la igualtat d’oportunitats i la cohesió comunitària. Un dels pilars fonamentals en aquesta tasca és la feina sostinguda dels Serveis Socials Comunitaris Bàsics (SSCB), que ofereixen atenció directa, acompanyament i suport a les persones i famílies en situació de vulnerabilitat. Amb 1.433 situacions ateses, aquests serveis constitueixen la porta d’entrada al sistema de protecció social i tenen un paper clau en la detecció precoç de situacions d’exclusió, en l’accés a recursos com la renda social garantida, i en l’activació de processos personals de millora i autonomia. La seva tasca quotidiana garanteix la cobertura de necessitats bàsiques, però també promou l’accés als drets socials des d’una perspectiva comunitària.

A més, des dels SSCB i l’àrea de promoció econòmica es col·labora activament en el desenvolupament de projectes d’inserció laboral impulsats pel SOIB, com programes mixtos d’ocupació i formació, projectes d’experiència professional o línies específiques per a col·lectius amb especials dificultats d’accés al mercat laboral. Aquests projectes han permès oferir oportunitats reals de qualificació i treball temporal a persones joves, dones, persones majors de 45 anys o en atur de llarga durada, que d’altra manera quedarien excloses de les dinàmiques de contractació habitual. La combinació de formació, contractació i acompanyament ha demostrat tenir un impacte positiu sobre l’autonomia de les persones i sobre la seva inclusió activa en la vida del municipi.

En l’àmbit de la diversitat i la convivència, cal destacar la celebració de la Fira Intercultural, com a espai de visibilització i trobada entre cultures. Aquesta activitat representa un pas en la construcció d’una identitat municipal més inclusiva i plural.

Pel que fa a l’educació i la sensibilització, l’Ajuntament col·labora amb centres escolars en la promoció de valors com la participació i el respecte a la diversitat, i impulsa activitats pedagògiques a través de plans sectorials com el Pla Estratègic Participatiu d’Igualtat (PEPI) projectes de participació ciutadana. Aquest enfocament preventiu és clau per fomentar una ciutadania més crítica i compromesa amb la justícia social.

Finalment, en l’àmbit de la planificació, s’han començat a recollir i analitzar dades socials, fet que permet fer un primer pas cap a una diagnosi compartida. No obstant això, persisteix la necessitat d’enfortir els sistemes d’informació social i garantir dades desagregades que permetin dissenyar polítiques específiques i inclusives.

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

INDICADORS CLAU D’ARTÀ

Desigualtat econòmica i risc de pobresa

Índex de GINI: 29,8 a Artà (lleugerament inferior al 30,8 de les Illes Balears).
Risc de pobresa i exclusió social: 20,6% de la població a les Illes Balears (dades locals no disponibles).
Taxa de pobresa a Artà: 17,7% (en comparació amb el 26,5% estatal).
Taxa de pobresa infantil a Artà: 23,2% (en comparació amb el 28,9% estatal).
Casos dels Serveis Socials Comunitaris Bàsics: 1.433.
Persones destinatàries de la Renda Social Garantida: 33 (15 titulars).

Ocupació i desigualtats laborals

Dones aturades: 56,2% del total d’atur, lleugerament inferior a la mitjana balear (58,1%).
Joves aturats (<25 anys): 10%, per sobre de la mitjana balear (9,6%).
Aturats majors de 45 anys: 56,7%, superior al 55,2% balear.
Atur de llarga durada: 40,2%, per sobre de la mitjana balear (38,8%).
Atur en persones amb discapacitat: 4,5% (inferior al 5,9% balear).
Atur en persones estrangeres: 19,6% del total d’atur.
D’origen UE: 30,8% del total d’atur estranger.
D’origen no UE: 69,2% del total d’atur estranger.

Habitatge i desigualtats residencials

Índex de Pressió Residencial (IPR): 85/100.
Habitatges de lloguer vacacional per cada 1.000 habitants: 53.
Places turístiques per cada 1.000 habitants: 329.
Índex de Desigualtat Residencial (IDR): 80/100.
Cost mitjà del lloguer (80 m²): 11.920 €/any.
Percentatge de la renda unitat familiar destinat al lloguer: 65%.
Índex de Desigualtat de Gènere Residencial (IDGR): 70/100.
Infrahabitatge i sobreocupació: casos detectats entre famílies migrades.

Desigualtat d’accés als serveis i a la participació

(només disponibles dades qualitatives)

Transport públic insuficient per accedir a serveis bàsics com salut mental o formació professional.
Dificultats d’empadronament en habitatges irregulars o sobreocupats.
Accés desigual als serveis socials i sanitaris per part de dones migrades.
Solitud no desitjada detectada especialment entre dones majors.
Manca de dades desagregades per origen, gènere i col·lectius LGTBI.
Baixa participació de col·lectius diversos en espais de presa de decisions.

Perfil migratori i de vulnerabilitat

Població nascuda a l’estranger: 21% (augment del 4% al 21% entre 1998 i 2022). D’aquest percentatge, un 12% prové de països extracomunitaris (sobretot Bolívia, Marroc, Colòmbia i Equador).
Índex de Vulnerabilitat Migratòria i Laboral (IVML): 75/100.
Alta presència en sectors precaris com agricultura, hostaleria i cures.
Temporalitat laboral: superior al 20%.

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

PROJECCIÓ DE FUTUR DE LA IGUALTAT D’OPORTUNITATS A ARTÀ I EL SEU IMPACTE EN LA COHESIÓ SOCIAL I LES POLÍTIQUES MUNICIPALS

La reducció de les desigualtats a Artà dependrà de la capacitat d’impulsar una acció coordinada entre àrees municipals i d’establir aliances estables amb les polítiques públiques de l’àmbit autonòmic i estatal. Les dades i indicadors evidencien que la desigualtat no és circumstancial ni puntual, sinó estructural i multidimensional. Per això, és clau plantejar escenaris de futur que ajudin a visualitzar les conseqüències de l’acció —o de la inacció— institucional davant les desigualtats.

Escenari 1: Continuïtat de les desigualtats estructurals i ampliació de les bretxes socials

Aquest escenari planteja un futur on no s’aborden les causes estructurals de les desigualtats, i es manté una actuació institucional centrada en la gestió de l’urgència, però sense estratègia preventiva i transformadora. El model econòmic segueix dominat per la rendibilització del territori a través del turisme, la construcció i la inversió immobiliària. Els inversors amb alt poder adquisitiu —majoritàriament procedents del nord d’Europa— continuen adquirint propietats com a actius especulatius, fet que accelera la gentrificació i consolida un mercat residencial inaccessible per a la població treballadora local.

Aquesta situació transforma la vida comunitària: la impossibilitat de tenir una vida millor malgrat l’esforç i el treball genera frustració social i pèrdua d’esperança entre els joves, que constaten que l’accés a un habitatge, a una feina estable i a una vida digna s’allunya cada vegada més. Aquesta realitat tindrà conseqüències generacionals profundes, amb un augment de les problemàtiques de salut mental, de la precarització dels projectes vitals i de la desconnexió emocional amb el municipi. El dol migratori s’intensificarà entre les persones nouvingudes, especialment les que es troben en situació administrativa irregular o amb pocs vincles familiars, agreujant el sentiment de no pertinença i incrementant les situacions d’aïllament, exclusió i violència estructural i interpersonal. El rebuig social, la criminalització de la pobresa i la manca de referents comunitaris accentuaran la distància entre col·lectius, afavorint la polarització.

La dificultat creixent per accedir a l’habitatge farà que cada vegada menys persones treballadores puguin viure a Artà, generant un col·lapse progressiu de la capacitat local per suplir la demanda de cures, serveis i atenció. Si a això s’hi suma l’envelliment accelerat de la població, el resultat serà un deteriorament important de la qualitat de vida col·lectiva. Les xarxes informals de suport, que fins ara sostenien part del benestar, es debilitaran, i l’Estat —tant a nivell municipal com autonòmic— haurà d’incrementar la seva intervenció per suplir allò que abans cobria la comunitat.

Aquest escenari dibuixa un futur de fractura social, on conviuen dos mons molt desiguals: un de privilegi i confort per a una minoria, i un de precarietat i vulnerabilitat creixent per a la resta. La cohesió social, la confiança institucional i la convivència es veuran profundament afectades.

Escenari 2: Cap a un municipi cohesionat i amb igualtat d’oportunitats reals

Aquest escenari parteix del reconeixement de la desigualtat com un problema estructural i col·lectiu, i aposta per accions públiques decidides que actuen des de diferents nivells de govern. L’Ajuntament impulsa mesures locals en habitatge, participació, serveis socials i suport comunitari, però ho fa en coordinació amb les polítiques autonòmiques i estatals, que aporten recursos, normativa i suport tècnic. S’implementen accions per limitar l’impacte del lloguer vacacional sobre l’habitatge residencial, per augmentar l’oferta d’habitatge assequible i per garantir l’empadronament a tota la població. Aquestes mesures permeten recuperar el dret a viure al municipi, especialment per a les persones treballadores, joves i famílies amb pocs recursos.

L’àmbit laboral es reforça amb programes públics d’inserció laboral i formació contínua, especialment dirigits a col·lectius amb més dificultats d’accés, en col·laboració amb els serveis autonòmics d’ocupació. Es reconeix el valor social i econòmic de les cures, i es promouen noves economies locals centrades en la sostenibilitat, l’atenció a les persones i la diversificació econòmica.

S’actua també sobre els serveis: millora del transport públic, ampliació dels serveis d’atenció a la salut mental i suport a les escoles en clau de diversitat i equitat. Es despleguen protocols municipals per garantir l’atenció adequada a col·lectius històricament exclosos (persones LGTBI, migrades, amb discapacitat, dones majors) i es reforcen les xarxes veïnals i els espais comunitaris.

Aquest escenari permet que la població jove recuperi l’esperança en un futur digne. Disminueixen els problemes de salut mental i el sentiment d’impotència, i es genera una nova cultura de responsabilitat col·lectiva i confiança mútua. Les persones migrades es poden establir i arrel·lar en condicions de drets, i la cohesió comunitària es converteix en un actiu del municipi. L’Estat i el Govern autonòmic juguen un paper fonamental: no només financen i regulen, sinó que creen marcs d’acció més justos i equitatius, que donen cobertura i suport als municipis petits com Artà.