INTRODUCCIÓ
L’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 9 promou la construcció d’infraestructures resilients, la industrialització sostenible i la innovació com a motors essencials per al desenvolupament econòmic i social. Aquest ODS aposta per sistemes de transport accessibles, la digitalització dels serveis públics, el suport a l’activitat empresarial local i la promoció d’ecosistemes innovadors que afavoreixin la competitivitat i la sostenibilitat. L’objectiu final és reduir desigualtats territorials, fomentar economies inclusives i impulsar una transició cap a models productius més justos i respectuosos amb el medi ambient.
META GENERAL: Desenvolupar infraestructures sostenibles, resilients i accessibles que impulsin la digitalització, la innovació i la diversificació econòmica d’Artà, garantint el suport a les empreses locals, la millora de la connectivitat i la transició cap a un model industrial i productiu respectuós amb el medi ambient i alineat amb els objectius de sostenibilitat i cohesió territorial.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
ANÀLISI DE CONTEXT
L’ODS 9 promou el desenvolupament d’infraestructures sostenibles, resilients i inclusives, així com la promoció de la innovació i la transformació del model productiu com a eines clau per avançar cap a un desenvolupament sostenible i just. En el marc mundial, aquesta aposta és fonamental per reduir les desigualtats territorials, augmentar la capacitat de resiliència davant de crisis globals i generar oportunitats econòmiques equitatives. A escala europea, la Unió Europea impulsa l’Agenda per a la Reindustrialització Verda i Digital, en resposta a dècades de deslocalització i desindustrialització, especialment dels països del sud com Espanya, Itàlia o Grècia, que han vist com el seu pes en la producció industrial disminuïa a favor de serveis amb menor valor afegit. Aquesta desindustrialització ha provocat a les Illes Balears una especialització econòmica centrada en el turisme, el comerç i la construcció, amb poca capacitat per generar innovació tecnològica, salaris competitius o ocupacions estables a llarg termini. Espanya presenta un dels índexs d’innovació més baixos de la UE segons l’European Innovation Scoreboard, i una de les rendes mitjanes més baixes. Aquest model genera una dependència estructural d’un únic sector —el turisme— exposat a xocs externs i a la saturació dels recursos locals.
En aquest context, Artà no n’és una excepció. Des dels anys seixanta, el municipi ha viscut una profunda transformació econòmica, amb un abandonament progressiu de l’activitat agrícola i ramadera, i una orientació creixent cap al sector serveis, especialment el turístic. En la darrera dècada, aquest model ha entrat en una fase d’intensificació, amb un augment de places vacacionals, la terciarització de l’activitat econòmica i l’augment del preu de l’habitatge. Aquest fenomen ha comportat una alteració del territori, un increment de la precarietat laboral i una desconnexió entre el model de desenvolupament i les necessitats socials del municipi. En aquest context el jovent creix amb una visió limitada de les oportunitats de futur, amb una cultura econòmica centrada en serveis estacionals i amb poques referències de sectors productius sostenibles, creatius o tecnològics. Això no només limita la retenció de talent jove, sinó que afecta profundament la seva autoestima col·lectiva com a poble i la capacitat de construir un projecte vital arrelat i amb sentit. La manca de polítiques decidides en innovació i recerca fa que la població visqui allunyada de les dinàmiques transformadores globals, i que sovint es percebi que “el desenvolupament” només pot venir de fora o a través del turisme. D’altra banda, la qualitat de les infraestructures físiques i de mobilitat continua sent un fre per a la diversificació. La connectivitat per transport públic és limitada i fragmentada, amb dèficits greus en la connexió entre nuclis i amb altres municipis de la comarca, dificultant l’accés a serveis, estudis superiors, mercats laborals i activitats culturals o econòmiques. Això afecta especialment col·lectius com la joventut, les persones majors i famílies sense vehicle propi. Aquest dèficit d’accessibilitat redueix la competitivitat territorial, dificulta l’emprenedoria i consolida una dinàmica de dependència i immobilisme estructural.
Malgrat tot, Artà compta amb actius destacables. L’adhesió a la xarxa Slow City expressa una voluntat política i social de vincular desenvolupament amb qualitat de vida, sostenibilitat ambiental i economia de proximitat. L’existència d’un viver d’empreses, espais de coworking, serveis digitalitzats i campanyes per al comerç local són símptomes d’un potencial latent que necessita estructura, impuls i continuïtat. També cal posar en valor el paper de l’artesania local, la creativitat de la població i les aliances comunitàries com a motors per a una nova economia més arrelada, innovadora i resilient.
DIAGNÒSTIC
Infraestructures i mobilitat
Artà presenta deficiències estructurals en matèria d’infraestructures, especialment pel que fa a la comunicació interna i externa del municipi. La xarxa de transport públic és escassa i amb poca cobertura entre els nuclis poblacionals i amb municipis propers com Son Servera o en nucli de la Colònia de Sant Pere, fet que limita la mobilitat quotidiana de la població i afecta especialment col·lectius com joves, persones grans o famílies amb pocs recursos. Pel que fa a la transició energètica, només hi ha 3 punts de recàrrega de vehicles elèctrics actius, una xifra clarament insuficient per a un municipi de les dimensions i aspiracions d’Artà.
Digitalització i accés als serveis
Tot i que la cobertura de fibra òptica és gairebé total, les desigualtats en l’accés digital persisteixen. La majoria de tramitacions administratives es poden fer en línia i hi ha una bona informació multicanal per part de l’Ajuntament. No obstant això, des de l’OAC ha detectat una bretxa digital significativa, especialment entre les persones grans, que no disposen de competències o acompanyament per accedir a serveis digitals. Aquesta realitat exigeix actuacions complementàries en l’àmbit de la capacitació digital i l’accessibilitat.
Teixit empresarial i innovació local
L’Ajuntament fa un esforç continu per impulsar l’emprenedoria i la dinamització econòmica, destacant la posada en marxa del Viver d’Empreses amb 16 espais de coworking i 7 despatxos. També es duu a terme una jornada anual d’Emprenedoria i Desenvolupament Local. Malgrat aquests avenços, no hi ha dades consolidades sobre la presència d’empreses en sectors estratègics com la tecnologia, l’economia verda o la digitalització, ni es desenvolupen programes municipals de recerca i desenvolupament (R+D). A més, es detecta una manca de col·laboració estable entre l’administració pública i el sector privat per promoure la innovació de forma estructurada.
Economia circular i sostenibilitat
La presència d’iniciatives relacionades amb l’economia circular és puntual. Es destaca una campanya anual de sensibilització sobre comerç i producte local i l’adhesió a la xarxa internacional Slow City. Tot i això, no hi ha una estratègia integrada que fomenti pràctiques sostenibles entre les empreses o la ciutadania. Aquest buit suposa una oportunitat per projectar una política municipal més valenta en matèria de sostenibilitat econòmica i ambiental.
Territori, turisme i diversificació econòmica
El model econòmic d’Artà està fortament vinculat al turisme. En els darrers 10 anys s’ha intensificat la turistització del municipi, amb un augment sostingut de les places vacacionals i l’impacte d’aquesta activitat en el territori. Aquesta tendència ha deixat en segon pla altres formes de desenvolupament com l’artesania, la indústria local o la innovació tecnològica. El monocultiu econòmic basat en serveis temporals i extractius ha suposat una pèrdua de capital productiu, dificultant la retenció de talent i generant una economia vulnerable als xocs externs. Aquest context repercuteix en la percepció del jovent, que sovint visualitza el seu futur lluny del municipi, cosa que afecta la seva autoestima col·lectiva i la continuïtat del projecte de vida local.
Actius i oportunitats
Malgrat les limitacions, Artà compta amb actius significatius. La seva adhesió a la xarxa internacional Slow City mostra el compromís amb un model de desenvolupament pausat, sostenible i arrelat. La qualitat de vida, el patrimoni natural i cultural i l’enfocament en l’economia de proximitat són valors diferencials que poden esdevenir motors d’atracció per a iniciatives innovadores i responsables. A més, el compromís municipal amb l’emprenedoria, l’existència d’espais de viver d’empreses i coworking i el bon accés digital constitueixen una base sòlida per construir un model de futur diversificat, verd i resilient.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
ACTUACIONS MUNICIPALS
L’Ajuntament d’Artà ha impulsat diverses iniciatives per avançar cap als objectius de l’ODS 9, centrades especialment en el suport a l’emprenedoria local, la digitalització de l’administració i la promoció d’un model de desenvolupament sostenible i arrelat al territori. El viver d’empreses, amb 16 espais (8 espais de coworking i 7 despatxos), ha esdevingut un recurs clau per al suport a iniciatives empresarials i projectes emergents. Així mateix, es promouen accions puntuals com la Jornada d’Emprenedoria i Desenvolupament Local, que connecta el teixit empresarial i fomenta la generació de sinergies entre projectes locals.
En l’àmbit digital, l’Ajuntament ha desplegat sistemes multicanal d’informació i tramitació en línia, tot i que encara persisteix l’escletxa digital entre determinats col·lectius, especialment les persones majors, identificada per l’Oficina d’Atenció Ciutadana. Aquesta digitalització ha permès que la gran majoria de tramitacions es puguin fer de manera electrònica, millorant l’eficiència i l’accessibilitat dels serveis públics.
L’adhesió d’Artà a la xarxa internacional Slow City reflecteix una aposta clara per un desenvolupament local més humà, pausat i coherent amb els valors de sostenibilitat, proximitat i qualitat de vida. Aquesta visió s’ha traduït en accions com la promoció del comerç local i el producte artesanal, així com en una campanya anual de sensibilització sobre el consum responsable.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
INDICADORS CLAU D’ARTÀ
Infraestructures i mobilitat
Nombre de punts de recàrrega de vehicles elèctrics: 3
Presència de col·lectius afectats per la manca de mobilitat: joves, persones majors, famílies sense vehicle (indicador qualitatiu)
Digitalització i accés als serveis
Cobertura de fibra òptica al municipi: gairebé total.
% de tràmits administratius que es poden fer en línia: majoria (indicador qualitatiu).
Presència de bretxa digital en col·lectius específics (persones grans sense acompanyament digital): detectada per l’OAC (indicador qualitatiu).
Teixit empresarial i innovació
Nombre d'espais del Viver d'Empreses: 16 (8 coworking + 7 despatxos).
Nombre d’esdeveniments municipals de promoció empresarial anuals: 1 (Jornada d’Emprenedoria i Desenvolupament Local).
Economia circular i sostenibilitat
Nombre de campanyes anuals de sensibilització sobre producte local: 1
Territori, turisme i diversificació
Evolució de les places vacacionals en els darrers 10 anys: augment sostingut (indicador qualitatiu).
Percepció de futur dels joves vinculada al municipi: limitada, tendència a marxar (indicador qualitatiu)
Actius i oportunitats
Adhesió a la xarxa internacional Slow City: sí.
Existència d’espais de coworking: sí (8 espais al viver).
Accessibilitat digital (plataforma i informació multicanal): disponible.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
PROJECCIÓ DE FUTUR DEL DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC I TECNOLÒGIC A ARTÀ I EL SEU IMPACTE EN LA COHESIÓ TERRITORIAL I SOCIAL
El futur d’Artà en relació amb l’ODS 9 dependrà de la capacitat de generar una estratègia local decidida per transformar el model econòmic i productiu, invertir en innovació, millorar les infraestructures i diversificar l’economia.
Escenari 1: Estancament estructural i pèrdua de competitivitat territorial
En aquest escenari, el municipi d’Artà continua immers en una dinàmica marcada per la dependència de sectors econòmics estacionals i amb poc valor afegit, com el turisme o la construcció, sense desenvolupar plenament les possibilitats d’una economia més diversificada, verda i arrelada. Aquesta situació no és exclusiva del municipi ni es pot abordar únicament des de l’àmbit local, ja que respon a dinàmiques estructurals i globals que afecten especialment els territoris insulars.
La manca d’un impuls coordinat entre administracions per fomentar la innovació, la recerca i el suport a sectors emergents pot limitar la capacitat del municipi per generar oportunitats estables i sostenibles, especialment per a la població jove. Això pot tenir conseqüències sobre el teixit productiu, la retenció de talent i la continuïtat dels projectes vitals arrelats al territori.
En paral·lel, si no es reforcen les infraestructures de mobilitat i no es despleguen estratègies actives per reduir la bretxa digital, es corre el risc que una part de la població quedi desconnectada dels serveis i de les oportunitats de participació i desenvolupament. Tot plegat pot afectar la cohesió territorial i el sentiment de pertinença, i dificultar una transició justa cap a models econòmics més sostenibles.
Aquest escenari no implica necessàriament un empitjorament immediat, però sí un augment progressiu de la vulnerabilitat estructural del municipi. La dependència d’un únic sector econòmic deixa Artà exposat davant possibles crisis futures —com poden ser canvis en la demanda turística, crisi energètiques o fenòmens climàtics extrems— sense capacitat de resposta pròpia. En absència de mesures estructurals de diversificació i innovació, el municipi corre el risc d’agreujar desequilibris territorials, dificultar la creació de llocs de feina estables i sostenibles, i veure reduïda la seva capacitat d’adaptació als canvis globals. El marge d’actuació municipal és limitat, però pot ser clau a l’hora d’activar processos de canvi, facilitar aliances estratègiques i defensar models de desenvolupament més resilients i inclusius davant altres nivells de govern.
Escenari 2: Transformació cap a una economia arrelada, verda i innovadora
Aquest escenari parteix d’un punt d’inflexió on l’Ajuntament, els actors locals i territorials prenen consciència de la necessitat de redefinir el model econòmic. La crisi de dependència turística, l’empobriment de les condicions laborals són vists com a reptes urgents que cal abordar amb polítiques valentes, integrals i col·laboratives. L’Ajuntament impulsa una estratègia de desenvolupament econòmic local basada en tres eixos: diversificació, innovació i sostenibilitat. Es potencia la creació d’un hub de projectes estratègics, amb suport tècnic, mentoratge i connexió amb xarxes regionals. S’hi fomenten sectors com l’economia verda, la digitalització, la bioeconomia, l’artesania d’alt valor i la producció agroecològica. Es creen incentius per a la col·laboració públic-privada i es promouen convocatòries per finançar projectes d’R+D liderats per entitats locals. En paral·lel, es despleguen accions per millorar la connectivitat territorial i digital: es reforça el transport públic entre nuclis i amb altres municipis, i es crea una xarxa de suport digital per reduir la bretxa d’accés entre col·lectius. Els serveis municipals integren nous canals de comunicació i participació, i les dades passen a ser una eina central per planificar i avaluar polítiques públiques.
S’implementa una estratègia d’economia circular i de consum responsable, vinculada al comerç local i al producte artesà. Es creen itineraris formatius per a empreses i emprenedors, i es facilita l’accés a finançament per a projectes sostenibles. La campanya de consum responsable es consolida com a acció permanent i transversal, amb aliances escolars, comunitàries i comercials. La població jove comença a visualitzar un futur digne: es creen ocupacions estables, es fomenten projectes col·laboratius i es genera una cultura d’emprenedoria social i ambiental. El relat del poble ja no es basa en la rendibilització del paisatge, sinó en el valor de les persones, els sabers locals i el potencial transformador del territori. Aquest escenari reforça també la capacitat institucional del municipi: es desenvolupen indicadors propis, es creen espais de coordinació entre àrees i es promou la participació activa de la ciutadania en la definició de prioritats. L’Ajuntament esdevé un actor actiu en l’articulació de polítiques autonòmiques i europees, aprofitant fons i marcs normatius per impulsar el desenvolupament local. A mitjà termini, Artà es consolida com un model de poble resilient, atractiu per viure i treballar, i amb capacitat d’influència regional, capaç de generar ocupació, millorar la qualitat de vida i construir una nova autoestima col·lectiva.
