INTRODUCCIÓ
L’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 8 (ODS 8) pretén promoure el creixement econòmic sostingut, inclusiu i sostenible, l’ocupació plena i productiva i el treball decent per a tothom. A Artà, el teixit econòmic es caracteritza per una important presència del sector serveis, amb especial pes del turisme i la construcció, així com una diversificació notable en el sector de la petita empresa i els autònoms. Aquest informe analitza la situació laboral i econòmica del municipi mitjançant indicadors claus relacionats amb l’afiliació a la Seguretat Social, les dades d’ocupació i atur, la contractació laboral, l’impacte del turisme i les polítiques municipals de suport a la inserció laboral, el teixit empresarial i l’emprenedoria.
META GENERAL: impulsar una economia local diversificada i sostenible, que generi ocupació estable i de qualitat, garanteixi la igualtat d’oportunitats i promogui la inclusió social mitjançant condicions laborals dignes per a tota la població.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
ANÀLISI DE CONTEXT
Artà presenta un model econòmic amb una base històricament diversificada, però amb una tendència cada cop més marcada cap a la terciarització vinculada al turisme. El teixit econòmic combina un sector de serveis predominant, una construcció dinàmica i una presència significativa d’autònoms. Destaca, a més, un pes industrial lleugerament superior a la mitjana balear, fet poc comú en el context illenc, i que apunta a una certa singularitat en la composició econòmica del municipi. Tanmateix, les darreres dinàmiques apunten a una reorientació de l’activitat econòmica cap al turisme. L’hoteleria i la restauració, amb un 25,6% de les afiliacions al règim general, superen clarament la mitjana balear. El comerç al detall, tot i tenir una presència rellevant, ha patit una davallada en el nombre de comptes de cotització, i cada vegada més es vincula a l’atenció al visitant en lloc de respondre a les necessitats quotidianes de la població resident. Aquesta transformació del sector serveis es veu també en l’obertura de nous negocis enfocats al turisme, com botigues, serveis de benestar i restauració especialitzada, sovint inaccessibles o poc útils per als residents habituals.
Artà no ha consolidat un model basat en serveis comunitaris o activitats econòmiques orientades a l’autosuficiència local. Això genera una situació de vulnerabilitat davant l’estacionalitat del turisme, amb un mercat laboral condicionat per la temporalitat, la dependència de la demanda externa i la competència per l’habitatge i els serveis bàsics.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
DIAGNÒSTIC
L’anàlisi de les dades disponibles posa de manifest una situació de transició i desequilibri al sistema econòmic i laboral d’Artà. Tot i alguns indicadors positius —com la reducció de l’atur i l’augment de la contractació indefinida—, el municipi manté una elevada dependència del turisme, una orientació dels serveis cada vegada més allunyada de les necessitats de la població local, i un mercat de treball amb importants bretxes estructurals. El teixit empresarial, tot i ser diversificat en alguns sectors com la indústria i l’agricultura, es veu fortament condicionat per la dinàmica turística.
Dependència del turisme i estacionalitat
L’hoteleria i la restauració acumulen una part molt significativa de l’activitat econòmica (25,6% de les afiliacions al règim general), a la qual cal afegir-hi el pes de la construcció (19,5%) i del comerç al detall, cada vegada més orientat al visitant. La ciutadania percep de manera crítica aquest model, especialment pels efectes sobre el cost de vida, la massificació i la desconnexió entre l’economia i les necessitats del dia a dia.
Transformació del sector serveis i desconnexió amb la població
Les dades mostren una pèrdua progressiva de serveis pensats per a la ciutadania resident. Cada cop són més habituals els negocis orientats al turisme, com botigues especialitzades o serveis de temporada, mentre disminueixen les activitats comercials i de proximitat que donen resposta a les necessitats habituals de les famílies d’Artà. Això genera una sensació creixent de desplaçament de la vida quotidiana i alimenta dinàmiques de desarrelament i insatisfacció.
Característiques i dinàmiques del mercat de treball local
El mercat laboral d’Artà ha experimentat una millora recent, amb una reducció de l’atur registrat (-23%) i una forta presència de contractació indefinida (83% del total), però es mantenen desequilibris estructurals.
La major part de l’ocupació es concentra en perfils amb poca estabilitat o projecció, vinculats a serveis bàsics i atenció turística. Les ocupacions amb més persones aturades són neteja, administració i restauració, però la seva reducció interanual apunta a la reactivació en aquests sectors. El perfil de les persones aturades mostra una sobrerrepresentació de dones (56,2% respecte al total per gènere), majors de 45 anys (56,7% respecte al total per edat), persones de baixa qualificació, joves (10% respecte al total pel edat) i col·lectius amb risc d’exclusió, com persones amb discapacitat o població estrangera, especialment de fora de la UE (69,2% respect al total de la població estrangera). A més, el 40,2% de l’atur és de llarga durada, fet que apunta a dificultats estructurals d’inserció.
Teixit empresarial diversificat però fràgil
Malgrat la davallada lleu del nombre total de comptes de cotització, Artà manté una estructura empresarial amb certa diversificació. El pes de la indústria (8,4% en règim d’autònoms i 6,1% en règim general) i de l’activitat agrícola (4,2% d’autònoms) és superior a la mitjana balear, fet que obre oportunitats per a models econòmics alternatius. Tot i així, la majoria d’empreses són petites i molt exposades a la dinàmica turística, amb escassa capacitat d’innovació o creixement.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
ACTUACIONS MUNICIPALS
L’Ajuntament d’Artà ha impulsat diverses actuacions per fomentar l’ocupació, donar suport a les persones en situació d’atur i promoure un desenvolupament econòmic més arrelat al territori. Entre les iniciatives destacades hi ha quatre programes específics de suport a la inserció laboral: SOIB REACTIVA, adreçat a persones joves i aturades de llarga durada; SOIB DONA, centrat en la inserció de dones; ALTER, per a joves amb dificultats d’integració; i el Programa Joves Qualificats, que facilita pràctiques professionals remunerades. Aquests programes combinen formació, orientació i experiència laboral, i han contribuït a oferir oportunitats reals a col·lectius amb més dificultats d’accés al mercat de treball.
Paral·lelament, el consistori ha desenvolupat accions per impulsar l’emprenedoria i donar suport al teixit empresarial local, mitjançant jornades anuals dirigides a persones joves, espais de formació i assessorament, un viver d’empreses i un espai de coworking. També es mantenen reunions amb el sector empresarial per identificar necessitats i enfortir la col·laboració públic-privada.
En aquest marc, destaca també el projecte "Artà Cel Obert", una iniciativa municipal que té com a objectiu revitalitzar el centre urbà i promoure l’activitat econòmica local a través de l’impuls d’un espai comercial i social obert, que prioritzi la qualitat urbana, la convivència i la dinamització cultural. Aquesta actuació busca crear un entorn atractiu tant per a residents com per a visitants, però amb una clara orientació cap a la recuperació de la vida quotidiana del poble i el suport al comerç de proximitat. El projecte s’emmarca en una estratègia de transició cap a un model de municipi més viu, sostenible i connectat amb les necessitats reals de la comunitat.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
INDICADORS CLAU D’ARTÀ
Afiliació i estructura econòmica
Total de comptes de cotització: 370 (-2,8% respecte a l’any anterior)
Percentatge de comptes per sector:
Agricultura, ramaderia i pesca: 0,9%
Indústria: 6,1%
Construcció: 17,2%
Comerç al detall: 17,8%
Hoteleria i restauració: 22,1%
Resta de serveis: 35,9%
Afiliacions a la Seguretat Social (règim general): 1.490 (+4,6%)
Afiliacions al règim d’autònoms: 879 (-0,9%)
Afiliacions a altres règims (llar, agrari i mar): 70 (-14,9%)
Ràtio de comptes de cotització per cada 100 persones majors de 15 anys: 4,47 (superior a la mitjana balear: 4,22)
Mercat de treball
Total de persones demandants d’ocupació: 533 (-3,5%)
Total de persones aturades registrades: 177 (-23%)
Percentatge de dones entre les persones aturades: 56,2%
Percentatge de joves (<25 anys) entre les persones aturades: 10%
Percentatge d’aturats majors de 45 anys: 56,7%
Percentatge d’atur de llarga durada: 40,2%
Percentatge d’aturats amb discapacitat: 4,5%
Percentatge d’aturats estrangers: 19,6%
Dins aquest col·lectiu:
UE: 30,8%
No UE: 69,2%
Contractació
Nombre total de contractes registrats: 1.834 (-20,6%)
Percentatge de contractes indefinits: 55,9%
Percentatge de contractes indefinits segons altra font anual: 83% del total
Ocupacions amb més persones aturades: personal de neteja, administratius, venedors, paletes, cambrers
Formació i nivell d’estudis de les persones aturades
Nivell més freqüent: primera etapa de secundària
Altres nivells destacats: primària, FP superior (baix), universitaris (baix)
Percepció i impacte del turisme
Percepció de l’impacte econòmic del turisme:
Positiu: 50,18%
Negatiu: 31,23%
No sap: 18,60%
Percepció de beneficis del turisme:
Aporta beneficis econòmics: 77,54%
Ajuda a potenciar la cultura local: 14,04%
No aporta cap benefici: 12,63%
Impactes negatius percebuts:
Augment del cost de vida: 91,03%
Massificació: 81,72%
Deteriorament del patrimoni: 31,72%
Valoració de la gestió turística municipal:
Adequada: 10,38%
No adequada: 53,63%
No sap: 35,99%
Expectatives futures sobre el turisme:
Afectarà negativament Artà: 64,71%
Afectarà positivament: 10,03%
No hi haurà canvis significatius: 8,30%
Demanda de model turístic sostenible (respostes obertes):
Regular l’espai públic: 25%
Protegir residents: 20%
Promocionar cultura i patrimoni: 15%
Millorar serveis i infraestructures: 15%
Reduir places turístiques i nombre de turistes: 25%
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
PROJECCIÓ DE FUTUR PROJECCIÓ DE FUTUR I ESCENARIS POSSIBLES PER AL MODEL ECONÒMIC I LABORAL D’ARTÀ
Els indicadors analitzats mostren que Artà es troba davant un moment d’intersecció clau. La forma com es prenguin decisions en els propers anys —tant des de l’àmbit municipal com en la col·laboració amb el teixit social i econòmic— serà determinant per al model de poble que es construirà. A continuació es plantegen dos escenaris possibles que permeten visualitzar el futur segons si es mantenen les tendències actuals o si es promou una transformació decidida del model econòmic i social.
Escenari 1: Continuïtat del model actual i aprofundiment de les vulnerabilitats
Si no es produeix un canvi estructural en les polítiques locals i l’economia continua enfocada majoritàriament al turisme, Artà es consolidarà com un municipi fortament dependent d’un sector altament estacional, amb impactes importants sobre l’ocupació, el cost de vida i l’accés a serveis. L’economia seguirà girant entorn de l’hoteleria, la restauració, el comerç orientat al visitant i la construcció, deixant poc marge per al desenvolupament d’activitats estables, innovadores i arrelades al territori. Aquest model reforçarà un mercat de treball inestable, amb oportunitats laborals centrades en perfils de baixa qualificació i amb escasses perspectives de millora. L’estacionalitat seguirà condicionant la vida laboral de moltes famílies, i l’atur de llarga durada es cronificarà en determinats col·lectius, especialment entre les persones majors de 45 anys, les dones i els joves amb baixa formació. A mesura que augmentin les desigualtats laborals i d’ingressos, es generarà una major pressió sobre els serveis socials i una pèrdua de confiança en les institucions públiques.
A aquest escenari s’hi afegeix un nou factor de risc: la incorporació creixent de la intel·ligència artificial i la robotització en el sector serveis i en processos rutinaris. La substitució progressiva de llocs de feina repetitius o de baixa qualificació pot afectar greument molts perfils laborals presents al municipi, especialment si no es despleguen polítiques de formació i adaptació digital. La manca de capacitació tecnològica de la població pot agreujar l’exclusió i ampliar les bretxes socials existents, mentre les oportunitats associades a la transformació digital queden concentrades en grans entorns urbans o en empreses externes. A més, qualsevol nova crisi econòmica, sanitària o social —com les viscudes recentment— tindrà un impacte directe i desproporcionat sobre el municipi. La manca de diversificació farà que Artà sigui especialment vulnerable a la caiguda de la demanda turística, a l’encariment dels preus o a les limitacions de mobilitat. Aquests xocs afectaran les persones més vulnerables i poden erosionar encara més el teixit comunitari.
Les relacions de proximitat, la vida al carrer i la cohesió entre residents poden debilitar-se davant l’augment de la percepció de pèrdua d’identitat del poble, el desplaçament del comerç de proximitat i l’encariment de l’habitatge. En aquest context, el malestar social pot créixer, amb una ciutadania desconnectada d’un model econòmic que ja no percep com a propi i on la tecnologia esdevé més una amenaça que una eina d’oportunitat.
Escenari 2: Transició cap a un model diversificat, sostenible i centrat en les persones
Aquest escenari parteix d’una aposta clara per la transformació del model econòmic d’Artà, amb l’objectiu de reduir la dependència del turisme i construir una economia més equilibrada, arrelada al territori i capaç de respondre als reptes de futur. La inversió estratègica en sectors com la indústria local, l’agricultura ecològica, els serveis a les persones, l’artesania i la cultura permetria generar ocupació estable i de qualitat al llarg de tot l’any, alhora que es reforça l’autonomia del municipi i es protegeix la seva identitat. Un dels pilars d’aquest escenari és la promoció de la innovació econòmica i social, entesa com a motor per dinamitzar el territori, modernitzar el teixit productiu i impulsar solucions creatives i contextualitzades. Aquesta innovació s’ha de traduir tant en la incorporació de noves tecnologies com en la forma de pensar, gestionar i connectar projectes, persones i recursos.
La intel·ligència artificial, la robotització i l’automatització poden tenir un impacte positiu si s’integren de manera inclusiva i planificada. En lloc de generar exclusió, aquestes tecnologies poden contribuir a millorar l’eficiència dels processos, obrir nous sectors professionals i reduir la precarietat de determinades feines si es desenvolupen polítiques formatives adaptades. L’administració local, en col·laboració amb altres agents, pot jugar un paper clau en la capacitació digital i l’alfabetització tecnològica, especialment entre els col·lectius més vulnerables.
Aquest model també reconeix i aprofita el talent existent al municipi, amb accions que en facilitin l’arrelament i el desplegament professional. Es tracta de crear les condicions perquè les persones joves i formades no hagin de marxar i puguin desenvolupar els seus projectes a Artà. Paral·lelament, es promou l’atracció de nous perfils professionals, creatius i emprenedors que vulguin vincular-se al territori i contribuir a una economia local viva, diversa i sostenible. En aquest sentit, espais com el viver d’empreses, l’espai de coworking o projectes com Artà Cel Obert poden actuar com a nuclis de dinamització i innovació, fomentant la interacció entre iniciatives públiques i privades. La transició cap a aquest escenari permet també reforçar els vincles socials i comunitaris, posant al centre la qualitat de vida, la participació ciutadana i la cohesió del poble. La ciutadania esdevé protagonista del desenvolupament local, amb capacitat d’incidir en les decisions que afecten el territori i en la definició d’un model econòmic més just i sostenible.
Finalment, aquest escenari enforteix la capacitat d’Artà per afrontar futures crisis amb més garanties. La diversificació econòmica, la reducció de les dependències externes, l’impuls de l’economia circular i la innovació aplicada són factors clau per augmentar la resiliència del municipi. A llarg termini, Artà pot consolidar-se com un referent en la construcció d’un model de desenvolupament territorial que integra sostenibilitat, equitat i tecnologia al servei de les persones.
