INTRODUCCIÓ
L’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 7 (ODS 7) promou l’accés universal a una energia assequible, fiable, sostenible i moderna. Aquest repte global és clau per garantir drets bàsics, reduir desigualtats i avançar cap a una transició ecològica justa. A Artà, la dimensió energètica té implicacions directes en la qualitat de vida, el model econòmic i la resiliència ambiental.
META GENERAL: Garantir un accés assequible, segur, sostenible i modern a l’energia per a tota la població d’Artà, fomentant la transició cap a fonts renovables, millorant l’eficiència energètica i reduint l’impacte ambiental del consum energètic municipal, en alineació amb els objectius de sostenibilitat global i la resiliència local.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
ANÀLISI DE CONTEXT
L’energia és un recurs estratègic que incideix directament tant en la sostenibilitat del planeta com en la qualitat de vida de les persones. La crisi climàtica i els canvis geopolítics recents han evidenciat la vulnerabilitat dels sistemes energètics fortament dependents de l’exterior. En aquest escenari, la transició cap a un model energètic renovable i descentralitzat és no només una qüestió ambiental, sinó també una necessitat social, econòmica i política.
A les Illes Balears, la forta dependència de fonts fòssils importades genera inestabilitat, empobriment energètic i un impacte ambiental elevat. Tot i això, el territori disposa de condicions excel·lents per a la generació d’energia solar i d’un marc europeu que impulsa l’autoconsum. Avançar cap a una major autosuficiència energètica no només redueix la petjada ecològica, sinó que també reforça la resiliència dels municipis davant contextos de crisi.
A Artà, es calcula que entre un 13 % i un 15 % de les llars poden estar afectades per pobresa energètica, una situació que afecta especialment persones grans, infants, famílies amb rendes baixes i habitatges mal aïllats. Aquestes desigualtats es poden agreujar si la transició energètica no es dissenya tenint en compte criteris d’equitat.
Per això, des de l’àmbit local es fa necessari impulsar un model energètic que combini eficiència, sostenibilitat i justícia social. En aquest sentit, l’Ajuntament d’Artà treballa progressivament per incorporar energia verda en el funcionament dels edificis municipals, la flota de vehicles i l’enllumenat públic, així com per facilitar que la ciutadania pugui accedir a sistemes d’autoconsum i mobilitat més neta. Això inclou, entre d’altres, bonificacions fiscals per a la instal·lació de fotovoltaiques i la promoció d’hàbits energètics responsables.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
DIAGNÒSTIC
La situació energètica del municipi d’Artà mostra un escenari amb potencial de millora però també amb avenços destacables en la incorporació de criteris de sostenibilitat al funcionament municipal.
Patrons de consum i pobresa energètica
El municipi d’Artà registra un consum elèctric anual de 33,69 GWh, amb un creixement interanual del 0,86 %, lleugerament inferior al conjunt de Mallorca. El 63 % del consum correspon a l’àmbit residencial i el 27 % al sector serveis, la qual cosa indica la necessitat d’incidir en l’ús domèstic per millorar l’eficiència i promoure la transició energètica a les llars. Tanmateix, entre un 13 % i un 15 % de la població es podria trobar en situació de pobresa energètica, amb un cost mitjà d’entre 850 i 950 € anuals de consum energètic per llar, superior a la mitjana estatal. Aquesta situació afecta especialment les llars amb menys recursos, persones majors i habitatges amb deficiències estructurals, amb conseqüències directes en la salut i el benestar. El canvi climàtic agreuja aquestes desigualtats, ja que pot comportar onades de calor més freqüents i intenses, sense que actualment existeixin refugis climàtics públics per a persones vulnerables ni protocols específics de protecció.
Lideratge municipal i transició energètica
Pel que fa al lideratge municipal, s’han fet passes cap a la integració d’energies renovables i mesures d’eficiència en edificis públics. Tot i no disposar encara d’un registre sistemàtic de certificació energètica, s’ha actuat sobre diversos equipaments amb instal·lacions fotovoltaiques, aerotèrmies o millores en aïllament, com ara a la residència, el poliesportiu o el centre mèdic de la Colònia de Sant Pere. La flota municipal incorpora actualment tres cotxes elèctrics i tres bicicletes, i es continua amb la substitució progressiva de l’enllumenat públic per tecnologia LED, completada al 100 % al passeig de la Colònia. Tot i això, els avenços no es troben sistematitzats: no hi ha un registre actualitzat del consum d’energia renovable en edificis municipals, ni de l’estat de les certificacions energètiques. Aquesta manca de comptabilització dificulta el seguiment, l’anàlisi i la planificació estratègica. A més, els criteris d’eficiència energètica no estan integrats de forma explícita en les licitacions públiques, fet que limita la capacitat de lideratge de l’administració local en aquest àmbit.
Espais públics i adaptació al canvi climàtic
Els efectes del canvi climàtic són cada vegada més visibles en el dia a dia dels municipis: onades de calor més freqüents i intenses, estius més llargs i episodis d’estrès tèrmic que afecten especialment les persones més vulnerables. En aquest context, la disponibilitat d’espais públics adaptats climàticament esdevé una condició essencial per garantir el benestar i la salut de la població. A Artà, actualment, els centres educatius i altres equipaments d’ús col·lectiu no disposen de sistemes de climatització eficients ni d’infraestructures preparades per a temperatures extremes, cosa que pot comprometre la salut i el rendiment escolar dels infants i adolescents, així com les condicions laborals del personal docent i administratiu.
Aquesta situació no només afecta l’àmbit educatiu. Bona part dels equipaments municipals, com els espais culturals, esportius o socials, no han estat concebuts ni reformats tenint en compte els nous reptes climàtics. Això incrementa la vulnerabilitat de col·lectius com les persones majors, amb malalties cròniques o amb mobilitat reduïda, que no disposen d’alternatives públiques segures durant els episodis de calor extrema. A Artà no existeixen, a dia d’avui, refugis climàtics senyalitzats ni activables en cas de necessitat, i manca un protocol específic de protecció comunitària que permeti donar una resposta coordinada a situacions de risc.
Foment de l’autoconsum i normatives d’incentiu
En el pla normatiu, l’Ajuntament ofereix incentius com la bonificació del 95 % de l’ICIO per a la instal·lació de fotovoltaiques i el 50 % d’IBI durant tres anys, una mesura ben valorada que pot contribuir a l’increment de l’autoconsum en el futur. La potència fotovoltaica instal·lada s’estima en uns 41 kW per cada 1.000 habitants, una dada encara baixa però en creixement. Pel que fa a les emissions derivades del consum energètic municipal, s’estimen conservadorament en 1.211 tCO₂ anuals, un valor que s’hauria de monitoritzar i reduir progressivament.
Protecció ambiental i planificació territorial
Cal destacar que no s’han identificat afectacions ambientals directes en espais naturals protegits per part d’infraestructures energètiques. La normativa local i autonòmica limita o impedeix la seva instal·lació dins d’aquests espais, un fet que contribueix a la preservació del patrimoni natural del municipi.
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
ACTUACIONS MUNICIPALS
L’Ajuntament d’Artà ha impulsat diferents accions per avançar cap a un model energètic més sostenible, tot i que aquestes actuacions encara no es desenvolupen dins un pla estratègic consolidat ni compten amb sistemes de seguiment i avaluació regulars. S’han iniciat millores en l’eficiència energètica dels edificis municipals, amb la instal·lació de plaques solars, sistemes d’aerotèrmia i millores d’aïllament en equipaments com la residència de persones majors, el poliesportiu i el centre mèdic de la Colònia de Sant Pere. Pel que fa a la mobilitat, la flota municipal compta amb tres cotxes elèctrics i tres bicicletes, i l’enllumenat públic es va substituint progressivament per tecnologia LED, ja implementada en zones com el passeig de la Colònia de Sant Pere. En paral·lel, s’ofereixen incentius fiscals a la ciutadania, com la bonificació del 95 % de l’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO) per a instal·lacions solars i una reducció del 50 % de l’Impost de Béns Immobles (IBI) durant tres anys per als habitatges que incorporen sistemes fotovoltaics.
A nivell comunitari, l’Ajuntament impulsa accions de sensibilització a través de l’àrea de Medi Ambient, amb tallers sobre consum responsable, reciclatge i economia circular als centres educatius. Cal destacar també que actualment no es disposa d’un registre actualitzat del consum d’energia renovable als edificis municipals, ni d’indicadors sobre el nombre d’habitatges amb instal·lacions renovables o empreses locals adherides a plans d’eficiència energètica. Aquesta manca de dades dificulta la presa de decisions basada en evidències i la possibilitat d’avaluar els avenços reals. Tot i la presència d’actuacions a diferents nivells, aquestes no es vinculen a una planificació energètica estructurada ni s’integren plenament als processos de compra pública, ja que no hi ha criteris d’eficiència energètica definits de manera explícita en les licitacions. Així mateix, no existeix encara una estratègia local d’adaptació al canvi climàtic que inclogui la creació d’espais termoregulats accessibles o refugis climàtics per a la població més vulnerable, ni s’han adequat els centres educatius per fer front a temperatures extremes.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
INDICADORS CLAU D’ARTÀ
Consum energètic i estructura d’ús
Consum anual d’electricitat: 33,69 GWh (2023), amb un creixement interanual del 0,86 %, lleugerament inferior al de la mitjana de Mallorca.
Distribució del consum elèctric: 63 % residencial i 27 % serveis.
Pobresa energètica i cost
Estimació de llars en situació de pobresa energètica: entre el 13 % i el 15 %.
Cost mitjà anual de l’energia per llar: entre 850 i 950 €, superior a la mitjana estatal.
Infraestructura energètica municipal
Percentatge d’edificis municipals amb actuacions d’eficiència energètica: millores en equipaments com residència, centre mèdic, poliesportiu, piscina, entre d’altres.
Vehicles municipals elèctrics o híbrids: 3 cotxes i 3 bicicletes.
Lluminàries públiques amb tecnologia LED: substitució progressiva, 100 % del passeig de la Colònia.
Certificació energètica d’edificis municipals: no disponible de forma sistematitzada.
Presència de criteris d’eficiència energètica en licitacions públiques: no explícita.
Energia renovable i autoconsum
Potència solar fotovoltaica instal·lada: aproximadament 41 kW per cada 1.000 habitants.
Percentatge d’habitatges amb instal·lacions renovables: no disponible.
Percentatge d’energia d’origen renovable consumida en edificis municipals: no disponible.
Empreses locals adherides a plans d’eficiència energètica: no hi ha registre.
Bonificacions i ajudes municipals
Bonificació del 95 %: de l’ICIO per a instal·lacions solars.
Bonificació del 50 %: de l’IBI durant 3 anys per a habitatges amb sistemes fotovoltaics.
Emissions i sostenibilitat ambiental
Emissions de CO₂ derivades del consum energètic municipal: estimació conservadora de 1.211 tCO₂/any.
Espais naturals protegits afectats per infraestructures energètiques: cap cas identificat; normativa local restrictiva
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
PROJECCIÓ DE FUTUR: ESCENARIS PER A UNA TRANSICIÓ ENERGÈTICA JUSTA I SOSTENIBLE
L’evolució de l’ODS 7 a Artà dependrà de la capacitat d’integrar les accions actuals dins una estratègia energètica coherent, alineada amb la realitat local i els reptes globals. El municipi ja ha iniciat passos significatius en la modernització energètica i en la incorporació de criteris de sostenibilitat, però el grau d’impacte futur dependrà de com es consolidin, escalin i sistematitzin aquestes iniciatives. A continuació, es presenten dos escenaris de futur possibles.
Escenari 1: Avenços parcials i manca de consolidació estratègica
En aquest escenari, l’Ajuntament d’Artà continua avançant cap a un model energètic més sostenible mitjançant accions puntuals i projectes concrets, com la instal·lació progressiva de tecnologia LED a l’enllumenat públic, la incorporació de vehicles elèctrics i la implantació de sistemes de climatització més eficients a edificis municipals. També s’impulsen projectes de generació renovable com la instal·lació de plaques solars i pèrgoles fotovoltaiques en espais públics i equipaments com el poliesportiu municipal. Tot i aquests avenços, les actuacions no s’insereixen dins una estratègia integral o coordinada. No hi ha un sistema de recopilació i seguiment de dades que permeti mesurar l’impacte real de les accions, i això dificulta la planificació a llarg termini. Per exemple, no es coneix amb precisió quina proporció de l’energia municipal prové de fonts renovables ni l’estalvi energètic generat per les intervencions realitzades. La presència de criteris d’eficiència energètica en licitacions públiques continua sent inexistent o poc explícita.
En l’àmbit ambiental, tot i els esforços realitzats, la manca d’una estratègia coordinada limita l’impacte real de les accions. Les emissions derivades del consum energètic municipal es mantenen al voltant de les 1.211 tones anuals de CO₂, sense una trajectòria clara de reducció. L’autoconsum col·lectiu encara no s’ha desplegat de forma efectiva, ja que no existeixen comunitats energètiques ni canals de participació que en facilitin l’impuls. Igualment, la potència fotovoltaica instal·lada per habitant continua sent reduïda i manca un registre públic que permeti conèixer quantes llars han incorporat sistemes d’energia renovable.
En l’àmbit social, aquest escenari evidencia un risc creixent de desigualtat i vulnerabilitat. La pobresa energètica afecta entre un 13 % i un 15 % de la població, especialment entre famílies amb rendes baixes, persones grans o amb problemes de salut crònica. Sense mesures específiques per combatre aquesta problemàtica, moltes llars poden quedar excloses de les solucions sostenibles per motius econòmics, generant una bretxa entre qui pot assumir el cost d’una transició energètica i qui no. Això comporta una desigualtat en l’accés a condicions de vida dignes, afectant la salut física i emocional de les persones més vulnerables. A més, la manca d’adaptació dels edificis públics —especialment els centres educatius— davant l’increment de temperatures o situacions de fred intens agreuja els riscos per a la salut. Les onades de calor poden provocar deshidratació, cops de calor i agreujament de malalties respiratòries o cardiovasculars, especialment en infants, gent gran i persones amb malalties cròniques. De la mateixa manera, en episodis de fred intens, la manca d’aïllament o calefacció eficient pot derivar en patologies respiratòries, empitjorament de malalties cròniques i risc d’hipotèrmia. L’absència de refugis climàtics o d’espais públics amb condicions ambientals regulades deixa sense protecció a les persones que més ho necessiten.
Aquest escenari reflecteix un municipi actiu, amb iniciatives que tenen valor, però que no avancen cap a un model energètic estratègic, resilient i just. Sense una visió global i integradora que connecti la sostenibilitat amb la salut, la qualitat de vida i la igualtat d’oportunitats, els avenços poden resultar insuficients per protegir la població en un context de canvi climàtic cada vegada més impactant.
Escenari 2: Artà accelera la transició energètica amb justícia social i lideratge local
En aquest escenari, l’Ajuntament d’Artà assumeix un paper actiu i estratègic en la transició energètica, desplegant un model coordinat, just i orientat al llarg termini. El municipi impulsa una planificació energètica que integra criteris ambientals, de salut i de cohesió social. L’aposta per les energies renovables s’acompanya d’un sistema de recollida i anàlisi de dades que permet mesurar l’impacte de cada intervenció i ajustar les polítiques públiques a les necessitats reals de la població. Des del punt de vista ambiental, es multiplica la generació d’energia d’origen renovable a través de la instal·lació de plaques fotovoltaiques en cobertes públiques i espais col·lectius, incloses les pèrgoles fotovoltaiques a equipaments municipals. Es promouen comunitats energètiques locals i sistemes d’autoconsum compartit que impliquen la ciutadania i fomenten l’equitat en l’accés a l’energia neta. Les emissions de CO₂ es redueixen progressivament gràcies a la millora en l’eficiència energètica dels edificis municipals i al desplegament d’una mobilitat més sostenible.
Pel que fa a la gestió pública, es consolida un lideratge municipal que incorpora criteris d’eficiència i sostenibilitat en totes les licitacions públiques. Es crea un registre d’instal·lacions renovables i es promou un observatori local d’energia, accessible i transparent, per fer seguiment dels objectius i rendir comptes davant la ciutadania. L’Ajuntament estableix aliances amb el sector privat i amb la comunitat educativa per fomentar la cultura energètica, i accedeix amb més èxit a finançament europeu i supramunicipal per accelerar la transformació.
La dimensió social guanya pes en aquest escenari: es dissenyen i executen polítiques específiques per combatre la pobresa energètica, com ara ajudes a famílies vulnerables per rehabilitar els habitatges o instal·lar sistemes de generació pròpia. Es creen refugis climàtics en equipaments municipals i es reforcen les mesures d’adaptació als efectes del canvi climàtic, especialment per a infants, persones grans i col·lectius amb menys recursos. Aquesta mirada social redueix les desigualtats en l’accés a una energia assequible, disminueix els riscos per la salut durant onades de calor o fred i millora la qualitat de vida de la població.
En conjunt, aquest escenari dibuixa un municipi més resilient, amb una administració compromesa, una ciutadania implicada i un sistema energètic més just, descentralitzat i respectuós amb el territori. Artà esdevé així un referent en la transició energètica a escala local, connectant els reptes globals amb solucions concretes arrelades a la realitat del municipi.
