arta.cat | Ajuntament d’Artà

5 Igualtat de gènere

INTRODUCCIÓ

L’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 5 (ODS 5) de les Nacions Unides busca aconseguir la igualtat de gènere i empoderar totes les dones i nines. A Artà, persisteixen desigualtats estructurals que afecten la seguretat, les oportunitats laborals, la distribució de les cures i la participació en espais públics. Aquest informe analitza la situació actual del municipi respecte a l’ODS 5, identificant els principals indicadors, el diagnòstic de la situació i les línies d’actuació necessàries per avançar cap a la igualtat efectiva.

META GENERAL: Garantir la igualtat d’oportunitats i de tracte entre dones i homes a Artà, eliminant les violències masclistes, reduint les bretxes laborals i de cures, i fomentant una societat que asseguri el benestar, la seguretat i l’empoderament de totes les dones i nines.

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

ANÀLISI DE CONTEXT

A Artà, la igualtat de gènere continua condicionada per desigualtats estructurals que afecten diversos àmbits de la vida quotidiana. La violència masclista persisteix com una problemàtica greu, i es detecta una preocupant normalització d’actituds sexistes des de les primeres etapes de socialització. En l’adolescència, s’observa un increment de conductes masclistes, així com un retrocés en els discursos d’igualtat que havien guanyat força en etapes anteriors.

Les desigualtats laborals i la distribució desigual de les tasques de cura continuen limitant les oportunitats de moltes dones, especialment en contextos de precarietat. Les dones migrades, a més, pateixen una doble discriminació, amb menys accés a recursos i major càrrega en l’àmbit domèstic i de les cures.

Els estereotips de gènere es reprodueixen en l’educació formal i informal, marcant les expectatives i rols assignats a nines i nins des de petits. Aquestes desigualtats es veuen reforçades per l’exposició creixent a continguts digitals sexistes, especialment entre la població adolescent, en un context on el control i l’acompanyament adults són insuficients.

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

DIAGNÒSTIC

A Artà, la igualtat de gènere encara presenta desequilibris greus i persistents. En l’àmbit de la violència masclista, el municipi registra un total de 30 víctimes actives segons les dades de Viogen i compta amb 31 agressors enregistrats.

$C:\Users\andre\Downloads\_- visual selection (15).png$

Aquesta situació de violència es percep des de les primeres etapes de vida, ja que un 70% de les nines i un 42,31% dels nins afirmen detectar més violència cap a dones en el seu entorn, una percepció que reforça la sensació d’inseguretat i de vulnerabilitat de gènere. Aquesta inseguretat es veu agreujada en espais públics poc il·luminats i amb pintades sexistes, identificades com a problemàtiques per una part important de la població. Tot i que el municipi compta amb una xarxa de detecció activa i una Taula Local de Coordinació contra la violència masclista, la magnitud del fenomen fa evident la necessitat de reforçar i ampliar aquestes eines.

Pel que fa a les desigualtats laborals, tot i que més del 50% dels càrrecs electes de l’Ajuntament són ocupats per dones, la població femenina d’Artà en general continua patint una bretxa salarial, amb un 13,7% menys de salari respecte als homes. A més, les dones es veuen més afectades per la parcialitat i la temporalitat, ja que tenen una proporció més alta de contractes a temps parcial i de curta durada que els homes.

Les tasques domèstiques i de cures continuen recaient majoritàriament sobre les dones. Segons les dades disponibles, un 31% de la població manifesta que només les dones realitzen les tasques domèstiques dins la llar. La cura mèdica dins la llar és també una responsabilitat atribuïda a les dones segons un 34,6% de la població.

$C:\Users\andre\Downloads\_- visual selection (16).png$
A més, la cura de nets i netes continua sent majoritàriament assumida per padrines. Aquesta tendència es reprodueix entre la població infantil i adolescent, ja que el 60% dels nins i el 80% de les nines afirmen tenir assignades tasques domèstiques.

En relació a la precarietat laboral, les dones migrades extracomunitàries pateixen una doble càrrega: d’una banda, són les principals responsables de les cures dins les seves famílies i, de l’altra, són el 70% de les treballadores del sector de les cures i serveis domèstics, sovint en condicions laborals precàries i amb baixa protecció social.

Les desigualtats també es reflecteixen en l’àmbit educatiu i cultural. Només el 56,9% de les nines i el 42,1% dels nins han parlat amb les seves famílies sobre consentiment i límits, fet que evidencia una falta d’espais de diàleg familiar sobre temes essencials per a la prevenció de violències i la promoció de relacions igualitàries. En l’etapa d’infantil i primària, es mantenen rols de gènere tradicionals pel que fa a les activitats i joguines, associant els jocs de cura a les nines i els jocs físics i competitius als nins. Entre els adolescents, el 40% encara associen feines de la construcció exclusivament als homes i professions com la infermeria a les dones, perpetuant així la segmentació per gènere al mercat laboral. Pel que fa a la participació comunitària, les dones migrades i les dones majors presenten una participació més baixa en espais comunitaris i d’associacionisme, dificultant l’accés a xarxes socials de suport i reduint la seva visibilitat en l’àmbit local.

Finalment, les situacions de risc vinculades a l’ús de les tecnologies són significatives. A tercer i quart de Primària, un 32,1% dels infants tenen mòbil propi i un 12% han accedit a continguts inapropiats, tot i que el 82,3% afirma tenir control parental. A cinquè i sisè de Primària, el 57,4% de les nines tenen mòbil i un 11% han accedit a continguts inadequats, amb només un 73,7% sota control parental. A l’ESO, gairebé el 94,17% de l’alumnat té mòbil i un 21% ha accedit a contingut inapropiat, mentre que només el 26,73% disposa de control parental. Aquesta tendència es manté a Batxillerat, on pràcticament el 100% tenen mòbil, però només un 10,77% compta amb control parental, exposant així bona part dels adolescents a continguts que poden reforçar estereotips de gènere i conductes masclistes.

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

ACTUACIONS MUNICIPALS

L’Ajuntament d’Artà ha desplegat el Pla Estratègic Participatiu d’Igualtat (PEPI) i ha posat en marxa diverses actuacions concretes per avançar en la igualtat de gènere al municipi. S’ha consolidat la Taula Local de Coordinació per a l’abordatge de les violències masclistes, que reuneix agents supramunicipals com el Consell de Mallorca, l’IB Dona, centres educatius, serveis de salut, cossos de seguretat i entitats socials locals, i es manté activa la Xarxa de Detecció de Violències Masclistes, que permet la detecció precoç i la intervenció en situacions de risc. A nivell de promoció econòmica, es duen a terme tallers d’ocupació i emprenedoria amb perspectiva de gènere, així com assessorament específic per a projectes d’autoocupació de dones residents al municipi. També es contempla la valoració positiva de ser dona als criteris d’accés al viver d’empreses, i es mantenen informades les dones emprenedores sobre formacions i subvencions disponibles. S’han mantingut accions de suport a programes amb perspectiva de gènere impulsats des d’Artà Empresarial, com el projecte “Som Inspiració”. En l’àmbit comunitari, es treballa conjuntament amb entitats locals feministes, com Bruixes Feministes o Ses Madones de sa Festa, per millorar les polítiques públiques i impulsar accions de sensibilització i suport a la igualtat. A més, es duen a terme accions per fomentar la diversitat de dones en els processos de participació ciutadana i s’han realitzat formacions i activitats culturals amb perspectiva igualitària adreçades a infants i joves. Pel que fa a la conciliació i les cures, l’Ajuntament ha implementat mesures com el servei d’ajuda a domicili i el suport econòmic a famílies vulnerables per al pagament d’activitats extraescolars i escoles d’estiu, i ha mantingut l’oferta del projecte de Patis Oberts com a eina de conciliació i oci educatiu.

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

INDICADORS CLAU D’ARTÀ

Violència masclista i seguretat

Casos actius a Viogen: 30 víctimes registrades.
Agressors registrats a Viogen: 31 agressors.
Percepció de violència masclista entre infants: 70% de les nines i 42,31% dels nins detecten més violència cap a dones.
Inseguretat en espais públics: percepció d’inseguretat en zones poc il·luminades.
Xarxa de prevenció i Taula Local de Coordinació contra la violència masclista: Actives.

Desigualtats laborals

Càrrecs electes ocupats per dones a l’Ajuntament: Més del 50%.
Bretxa salarial: 13,7% menys salari per a les dones.
Temporalitat i parcialitat: Major incidència entre les dones.

Tasques domèstiques i cures

Percepció de tasques domèstiques només fetes per dones: 31% de la població.
Assignació de tasques domèstiques a infants: 60% dels nins i 80% de les nines.
Cures mèdiques a la llar assumides únicament per dones: 34,6%.
Cura de nets i netes: Majoritàriament realitzada per padrines.
Presència de dones migrades al sector domèstic i de cures: 70% de les treballadores.

Desigualtats socioculturals

Converses familiars sobre consentiment i límits: 56,9% de les nines i 42,1% dels nins n’han parlat a casa.
Assignació de joguines i activitats segons el gènere: Persistència d’estereotips (jocs de cura per a nines i físics per a nins).
Estereotips laborals entre adolescents: 40% associa les obres als homes i la infermeria a les dones.
Participació de dones majors i migrades en espais comunitaris: Participació més baixa respecte a altres col·lectius.

Ús de tecnologies i riscos

Infants de 3r i 4t de Primària amb mòbil propi: 32,1%, i un 12% ha accedit a continguts inapropiats i sexistes.
Infants de 5è i 6è de Primària amb mòbil propi: 57,4% de les nines, amb un 11% d’accés a continguts inadequats i sexistes.
Adolescents d’ESO amb mòbil propi: 94,17%, i un 21% ha accedit a continguts inapropiats i sexistes.
Adolescents de Batxillerat amb mòbil propi: Pràcticament el 100% tenen mòbil; 16,92% han accedit a contingut inapropiat; només el 10,77% tenen control parental.

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

PROJECCIÓ DE FUTUR

La igualtat de gènere a Artà és clau per garantir la cohesió social, el benestar de la població i la prevenció de violències estructurals i masclistes. Les desigualtats detectades en la diagnosi, com la bretxa salarial, la càrrega desproporcionada de les cures i la manca de seguretat per a dones i nines en espais públics, exigeixen una planificació i actuació estratègica per revertir aquesta situació. Aquesta secció presenta dues possibles trajectòries de futur: una en què es manté la situació actual i es cronifiquen les desigualtats i una altra en què s’implementen de manera efectiva les mesures previstes al PEPI i es genera un canvi estructural cap a la igualtat.

Escenari 1: Continuïtat de la situació actual i cronificació de les desigualtats de gènere

Si no s’intensifiquen les mesures de l’Ajuntament i no es produeix una implicació sostinguda dels agents comunitaris i de la ciutadania, les desigualtats detectades podrien mantenir-se i, en alguns casos, agreujar-se. La bretxa salarial entre dones i homes, actualment del 13,7%, es podria perpetuar, limitant l’accés de les dones a llocs de treball de qualitat i amb estabilitat. La temporalitat i la parcialitat seguirien afectant majoritàriament les dones, així com la càrrega de cures no remunerades dins les llars, especialment entre dones majors i migrades. En aquest escenari, es mantindria la feminització de la pobresa i la precarietat, especialment entre col·lectius vulnerables com les dones migrades extracomunitàries, que actualment representen el 70% de les treballadores del sector de les cures i serveis domèstics. La manca d’un abordatge estructural també deixaria intactes els estereotips de gènere entre infants i adolescents, amb el 40% de la joventut associant encara determinades professions a un gènere concret, fet que limitaria l’elecció lliure de trajectòries educatives i professionals. La violència masclista continuaria present, amb altes taxes d’inseguretat per part de dones i nines en espais públics, i amb la possibilitat que els casos actius a Viogen es mantinguin o augmentin si no es reforcen les polítiques preventives i de protecció. A més, la baixa presència de dones majors i migrades en espais comunitaris, juntament amb la manca d’espais de diàleg familiar sobre consentiment i límits, podria consolidar un context de manca de participació i de vulnerabilitat social creixent.

Escenari 2: Cap a un model d’igualtat efectiva i transformació estructural

En aquest escenari, es desplega de manera efectiva i coordinada el PEPI i es reforcen les polítiques municipals cap a una transformació estructural. La consolidació i dinamització de la Taula Local de Coordinació i la Xarxa de Detecció de Violències Masclistes permetrien reduir l’impacte i la incidència de la violència masclista, garantint una millor detecció precoç i una resposta integral a les víctimes. La implementació del Pla d’Igualtat intern de l’Ajuntament contribuiria a reforçar la paritat i la igualtat d’oportunitats dins l’administració pública i a generar efectes multiplicadors en altres organitzacions del municipi. La reducció progressiva de la bretxa salarial i la promoció de mesures que fomentin la conciliació i la corresponsabilitat de les cures afavoririen la redistribució de les tasques domèstiques i la disminució de la doble jornada que actualment afecta les dones, especialment les migrades i les majors. La promoció activa de la participació de dones en la vida comunitària, amb espais inclusius i accessibles, contribuiria a visibilitzar el paper i les necessitats d’aquests col·lectius i a generar comunitats més cohesionades i diverses.

En l’àmbit educatiu i social, es reforçarien les accions de coeducació i sensibilització per trencar amb els estereotips de gènere des de la infància, fomentant l’elecció lliure d’activitats, jocs i trajectòries educatives. A nivell familiar, es promourien dinàmiques que incentivin les converses sobre consentiment i relacions sanes, reduint així la normalització de rols sexistes i conductes abusives. Aquest escenari situaria Artà com un referent en la lluita per la igualtat de gènere, amb una societat més segura i justa per a totes les dones i nines, i amb una estructura social i institucional capaç de reduir les desigualtats i garantir un municipi més cohesionat i resilient.