arta.cat | Ajuntament d’Artà

4 Educació de qualitat

INTRODUCCIÓ

L’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 4 (ODS 4) busca garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat per a totes les persones. A Artà, aquest objectiu pren rellevància en un context de transformació social i diversitat creixent dins les aules. Les Illes Balears presenten una de les taxes d’abandonament escolar més altes de l’Estat, amb un 16,4% l’any 2023, per sobre de la mitjana espanyola (13,6%), segons l’INE. Aquests indicadors reflecteixen reptes estructurals que també impacten el municipi: la manca de recursos per atendre la diversitat, la inestabilitat laboral que condiciona la trajectòria educativa i la necessitat d’itineraris formatius adaptats al territori. Aquest informe analitza les necessitats educatives a Artà i proposa escenaris per avançar cap a un model educatiu més equitatiu i arrelat.

META GENERAL: Garantir una educació de qualitat, inclusiva i equitativa al municipi d’Artà, que permeti a tots els infants, joves i persones adultes desenvolupar les seves capacitats i projectes de vida, independentment del seu origen, situació socioeconòmica o condicions personals. Aquesta meta implica reduir les desigualtats en l’accés i els resultats educatius, reforçar l’atenció a la diversitat, promoure la continuïtat formativa i consolidar vincles entre l’educació formal, les famílies i la comunitat per afavorir trajectòries educatives amb sentit i oportunitats reals de futur.

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

ANÀLISI DE CONTEXT

El sistema educatiu d’Artà es distribueix entre el nucli urbà i la Colònia de Sant Pere, amb una xarxa formada per set centres: dues escoles públiques d’infantil i primària, un institut amb ESO, batxillerat i cicles formatius, dues escoletes públiques de primer cicle d’infantil, dos centres concertats i un centre municipal de formació de persones adultes. Aquesta oferta cobreix totes les etapes educatives, però ho fa en un context marcat per una creixent complexitat educativa, social i emocional.

Des de la primera infància, s’observen alteracions creixents en els ritmes maduratius del desenvolupament. L’ús excessiu de pantalles, combinat amb una reducció significativa del joc lliure, de les interaccions presencials i de la presència d’adults que estableixin límits clars, està tenint efectes demostrables sobre l’atenció sostinguda, la regulació emocional i la construcció del llenguatge oral.

$C:\Users\andre\Downloads\_- visual selection (57).png$

La manca de regulació externa —essencial durant els primers anys de vida— dificulta l’adquisició de l’autocontrol, afebleix la capacitat d’espera i redueix la tolerància a la frustració. Aquestes alteracions impacten directament en les condicions d’aprenentatge i condicionen negativament l’entrada a l’escolarització obligatòria, generant desigualtats que es cronifiquen al llarg de tot el recorregut educatiu.

$C:\Users\andre\Downloads\_- visual selection (58).png$

A mesura que avança la trajectòria escolar, aquestes dificultats es combinen amb altres factors estructurals. L’increment de la diversitat cultural, lingüística i socioeconòmica de l’alumnat —especialment al nucli d’Artà— ha enriquit les aules, però també ha evidenciat la manca de recursos estructurals per garantir una inclusió real. La insuficiència de figures de suport i les dificultats de coordinació entre serveis socials i educatius dificulten l’atenció a la diversitat i agreugen les desigualtats educatives.

A nivell autonòmic, les Illes Balears continuen encapçalant l’abandonament escolar prematur a tot l’Estat espanyol, amb una taxa del 16,4% el 2023 (INE), davant del 13,6% estatal. Aquest indicador no és una dada aïllada, sinó el reflex d’un model socioeconòmic altament condicionat per la indústria turística. L’estacionalitat i la precarietat del mercat laboral afavoreixen l’abandonament dels estudis postobligatoris, especialment entre l’alumnat amb menys suport familiar o menys referents acadèmics. L’atracció d’ingressos ràpids a través de feines poc qualificades acaba condicionant el desenvolupament professional i personal a mitjà i llarg termini. A més, s’ha detectat una davallada preocupant en les competències bàsiques: segons les darreres dades de l’informe PISA, les Illes Balears mostren una recessió sostinguda en comprensió lectora i una disminució en el nombre d’estudiants que opten per itineraris científics i tecnològics. Aquestes tendències estan estretament vinculades amb l’escassa lectura autònoma, el predomini de la comunicació digital fragmentada i la manca de límits clars en l’ús de les pantalles. Aquestes mancances afecten especialment l’alumnat més vulnerable, que sovint no disposa de contextos familiars que compensin les carències del sistema.

En l’adolescència, s’intensifica el malestar emocional i la conflictivitat relacional. L’increment de les violències entre iguals, el ciberassetjament i les dinàmiques de control a través de les xarxes socials posen en evidència la fragilitat dels vincles i la manca d’eines de gestió emocional. Aquesta crisi relacional impacta també en la motivació, l’autoestima i el sentit de pertinença al sistema educatiu, afavorint la desvinculació escolar i social. Quan arriben a l’etapa postobligatòria, molts joves d’Artà es troben amb barreres addicionals: manca d’oferta formativa diversificada al municipi, dificultats de mobilitat per accedir a formació específica i escassetat d’oportunitats laborals estables fora del sector serveis. Aquestes limitacions perpetuen cicles d’exclusió, especialment entre joves que acumulen dèficits des de la infància.

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

DIAGNÒSTIC

El sistema educatiu d’Artà es desplega a partir d’una xarxa consolidada i plural de centres, que cobreixen totes les etapes formatives. Ara bé, l’anàlisi de les dades educatives i les percepcions recollides en el marc del Pla Local d’Infància i Adolescència (PLIA) i el Pla de Joventut evidencien que la trajectòria educativa de molts infants i joves es desenvolupa en un context de creixent complexitat emocional, social i digital, que requereix una resposta educativa més integral.

Accés i equitat a l’etapa inicial

Una primera bretxa es detecta en l’etapa 0-3: l’existència de llistes d’espera a l’escoleta municipal indica que l’accés a l’educació infantil no està plenament garantit. Aquesta limitació representa una barrera en la igualtat d’oportunitats, especialment per a les famílies amb menys recursos o xarxa de suport. A partir de l’etapa de primària, el sistema educatiu mostra una capacitat d’acollida elevada, però amb reptes creixents pel que fa a la diversitat i a la inclusió.

Diversitat i suport educatiu

El 22,5 % de l’alumnat d’Artà presenta necessitats educatives especials o específiques de suport (NEE/NSE), una xifra superior a la mitjana balear.

$C:\Users\andre\Downloads\_- visual selection (60).png$

Aquest volum es gestiona amb 14 professionals de suport i recursos inclusius disponibles al 80 % dels centres, però posa en evidència la necessitat de reforçar els equips docents i d’invertir en recursos específics per garantir una inclusió real i sostenible.

Resultats educatius i continuïtat

El 84,4 % de l’alumnat finalitza l’educació obligatòria, una dada lleugerament superior a la mitjana balear, però que mostra encara un marge de millora, especialment entre l’alumnat amb menys suport familiar o en situació de vulnerabilitat. Entre l’alumnat d’origen migrant, un 51,2 % rep suport educatiu addicional, fet que evidencia tant l’esforç d’acompanyament com la persistència de desigualtats estructurals.

$C:\Users\andre\Downloads\_- visual selection (45).png$
Activitats extraescolars i accés desigual

El municipi disposa d’una àmplia oferta d’activitats extraescolars, especialment esportives, amb una participació de l’alumnat del 87,88 % en primària i del 76,96 % a secundària.

$C:\Users\andre\Downloads\_- visual selection (47).png$

Tot i l’existència d’una oferta extraescolar diversa, moltes famílies consideren que no és suficient per respondre a les necessitats actuals, especialment pel que fa a activitats culturals i artístiques adreçades a adolescents i durant els mesos d’estiu. A mesura que els infants accedeixen a l’adolescència, es detecta una menor presència d’aquest col·lectiu en els espais comunitaris, sovint com a resultat d’una manca de propostes que s’ajustin als seus interessos o ritmes vitals. Aquesta absència progressiva pot contribuir a una desvinculació de la vida social del municipi i limitar les oportunitats de participació fora de l’àmbit escolar. Malgrat que Artà disposa d’equipaments amb gran potencial, com els centres joves, els patis oberts, el teatre municipal o la biblioteca.

Ús del mòbil i impacte socioeducatiu entre infants i adolescents d’Artà

Les dades recollides a través dels plans locals d’infància i joventut d’Artà evidencien la penetració accelerada de les tecnologies mòbils i la seva incidència creixent en les trajectòries educatives i relacionals dels infants i joves del municipi.

L’accés al telèfon mòbil s’inicia de manera molt primerenca. El 31,5 % dels infants de 8 a 10 anys, el 58 % dels infants de 10 a 12 anys i el 94 % dels adolescents de 12 a 16 anys disposen de mòbil propi.

$C:\Users\andre\Downloads\_- visual selection (49).png$

Aquest accés prematur a la tecnologia suposa una extensió de la socialització més enllà dels entorns tradicionals (família, escola, lleure), i introdueix els infants en espais de relació poc regulats i amb codis propis.

La supervisió familiar minva amb l’edat. El 82,5 % de les famílies de nins i nines de 8 a 10 anys controlen el temps d’ús del mòbil, però aquest percentatge baixa fins al 78,2 % entre els 10 i 12 anys i al 61,2 % entre els 12 i 16 anys. Pel que fa al control del contingut, les famílies informen que exerceixen aquest seguiment en el 69,4 % dels casos entre els 8 i 10 anys, el 73,3 % entre els 10 i 12 anys i només el 44,5 % entre els 12 i 16 anys.

$C:\Users\andre\Downloads\_- visual selection (50).png$

Aquest patró indica una delegació progressiva de la responsabilitat digital cap a infants i adolescents que, sovint, no disposen encara d’eines maduratives ni d’estructures de reflexió emocional per afrontar situacions complexes. Aquesta desregulació contribueix a l’exposició a continguts nocius. El 14,2 % dels infants de 8 a 10 anys, el 17,6 % entre els 10 i 12 anys i el 38,1 % dels adolescents de 12 a 16 anys afirmen haver consumit continguts inapropiats, principalment de caràcter sexual, violent o humiliant cap a persones conegudes.

$C:\Users\andre\Downloads\_- visual selection (51).png$

Aquestes dades apunten a una forma primerenca d’exposició a la pornografia i a la violència simbòlica, amb implicacions importants sobre la construcció de l’autoimatge, les relacions afectives i la normalització de comportaments discriminatoris o agressius.

Pel que fa als conflictes associats a les tecnologies, un 13,4 % dels infants de 8 a 10 anys, un 15,4 % entre els 10 i 12 anys i un 11,4 % dels adolescents de 12 a 16 anys han declarat haver viscut situacions conflictives derivades del seu ús. A diferència del que podria suposar-se, els conflictes no disminueixen amb el creixement, sinó que es transformen: passen de qüestions relacionades amb els límits familiars i la gestió dels grups de WhatsApp, a situacions més greus com insults, rumors o la difusió no consentida de fotografies. Aquesta dimensió relacional es reforça amb les dades següents:

El 26 % dels infants de 10 a 12 anys i el 37,5 % dels adolescents de 12 a 16 anys han rebut insults o amenaces per mitjà de tecnologies.
El 16,4 % dels infants de 10 a 12 anys i el 45,8 % dels adolescents de 12 a 16 anys han rebut contingut dissenyat per fer sentir malament algú o per vulnerar la seva intimitat.

$C:\Users\andre\Downloads\_- visual selection (52).png$

Aquestes situacions no poden ser analitzades només com a “conflictes entre iguals”, sinó que posen de manifest una crisi de socialització basada en el rendiment, l’estètica i el control simbòlic, amplificada per la manca de regulació i pel buit educatiu que sovint envolta l’ús del mòbil. Des d’una perspectiva sociològica, aquest conjunt de dades evidencia que el mòbil ha esdevingut una eina de reconeixement social i també de poder entre iguals, i que el seu ús no només reflecteix desigualtats prèvies, sinó que també les reforça. Les tecnologies no actuen com a simples canals neutres, sinó que condicionen els ritmes d’inclusió, exclusió i vulnerabilitat en entorns escolars i comunitaris.

Impacte emocional i clima escolar

Les dades recollides al municipi d’Artà posen de manifest un malestar relacional persistent entre infants i adolescents, tant dins l’àmbit escolar com en activitats extraescolars. Aquest malestar no és anecdòtic, sinó que apunta a una convivència fràgil, marcada per experiències quotidianes de menyspreu, exclusió i comentaris que afecten l’autoestima i la seguretat personal. El fenomen no és atribuïble només a l’ús de la tecnologia, sinó que expressa una manca d’eines de relació, empatia i resolució de conflictes que travessa totes les franges d’edat. Entre els infants de 3r a 6è de primària, un 16,57 % afirma que sovint o sempre els seus companys i companyes són desagradables amb ells o elles. El 45,54 % declara sentir-se trist per accions o comentaris rebuts al centre educatiu, una dada molt significativa que assenyala una afectació emocional quotidiana en gairebé la meitat de l’alumnat. En l’àmbit extraescolar, el 23,8 % dels infants manifesta haver-se sentit malament per tractes similars.

$C:\Users\andre\Downloads\_- visual selection (53).png$
A secundària, el patró es manté, tot i que amb percentatges lleugerament inferiors. L’11,87 % dels adolescents indica que els seus amics o amigues són sovint desagradables amb ells o elles. El 32,47 % es declara afectat emocionalment per allò que li diuen o fan els seus companys al centre. El 14,96 % s’ha sentit igualment afectat en el marc d’activitats extraescolars. Aquestes dades mostren que els espais educatius i de lleure, tot i ser concebuts com a entorns protectors i de creixement, poden esdevenir també escenaris de vulnerabilitat afectiva.

$C:\Users\andre\Downloads\_- visual selection (54).png$

Des del punt de vista familiar, les percepcions recollides reforcen aquest diagnòstic. El 15,29 % de les famílies ha informat que els seus fills i filles han viscut situacions d’assetjament escolar. El 43,53 % detecta episodis d’exclusió dins del grup classe, xifra que indica una problemàtica estructural en les dinàmiques de pertinença i acceptació. El 36,47 % ha identificat comentaris negatius sobre el cos dels seus fills o filles, el 40 % sobre les seves capacitats i habilitats, i el 22,35 % sobre la seva forma de vestir. Tot i ser menys freqüent, l’1,18 % de les famílies ha indicat que els seus fills i filles han rebut comentaris negatius per la seva orientació sexual o de gènere, la qual cosa apunta a l’existència de discriminacions estructurals que poden passar desapercebudes si no es visibilitzen i treballen.
$C:\Users\andre\Downloads\_- visual selection (56).png$

Aquest conjunt d’indicadors demostra que el maltracte entre iguals sovint adopta formes subtils, persistents i normalitzades, com ara comentaris despectius, exclusió o humiliació, que erosionen el benestar emocional i els vincles dins la comunitat educativa.

Condicions docents i reptes educatius actuals

Els centres educatius d’Artà es veuen sotmesos a una pressió creixent que incideix directament en el benestar i la capacitat d’acció dels equips docents. Un dels factors més recurrents és la manca de límits clars en el comportament de part de l’alumnat, sovint vinculada a la supervisió adulta intermitent, a l’exposició prematura i poc regulada a pantalles, i a la pèrdua de referents i hàbits educatius en l’àmbit familiar. Aquest escenari afavoreix l’aparició de conflictes a l’aula i en dificulta la gestió relacional, desestabilitzant els grups i exigint una intervenció pedagògica constant.

Paral·lelament, el 22,5 % de l’alumnat presenta necessitats educatives especials o específiques de suport (NEE/NSE), una xifra elevada que requereix una atenció sostinguda i adaptada. Tot i disposar de professionals de suport, els recursos són insuficients per respondre a la complexitat actual, fet que genera sobrecàrrega, risc de desgast i sensació de desbordament estructural. A tot això s’hi afegeix una feble corresponsabilitat familiar en molts casos, amb dificultats per establir una aliança educativa, absència de límits consolidats a casa i una delegació de la funció educativa exclusivament a l’escola. Aquesta desconnexió dificulta l’acció coordinada entre escola i família i accentua la percepció d’aïllament del personal docent.

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

ACTUACIONS MUNICIPALS

L’Ajuntament d’Artà impulsa diverses actuacions orientades a afavorir el desenvolupament integral de la infància i l’adolescència, i reforçar la connexió entre l’àmbit educatiu formal i els entorns comunitaris. Aquestes accions es despleguen a través de múltiples àrees municipals, en coordinació amb centres educatius, associacions de famílies, entitats socials i culturals. En l’àmbit educatiu formal, el municipi disposa de dues escoletes de gestió municipal, quatre centres d’educació infantil i primària, dos centres concertats i un institut públic, a més d’una Comissió Escolar Municipal que actua com a espai de coordinació periòdica entre l’Ajuntament i els centres educatius per detectar necessitats i promoure projectes compartits.

L’Ajuntament desenvolupa la Guia Educativa Municipal, que recull l’oferta formativa i els recursos municipals per infants i adolescents, i que inclou activitats culturals, esportives i de promoció de valors. Aquesta guia serveix com a eina per connectar l’escola amb el territori i visibilitzar els recursos existents. Pel que fa a l’educació no formal, Artà compta amb equipaments com els dos centres joves, les biblioteques municipals i les escoles de música, que ofereixen espais de trobada, formació artística i activitats de promoció lectora. Aquests recursos s’activen durant tot l’any amb activitats formatives, lúdiques i culturals, i esdevenen espais clau per a la socialització i l’expressió juvenil.

L’Ajuntament impulsa també projectes específics per millorar l’accessibilitat a l’educació i a les activitats extraescolars, amb especial atenció a infants i joves en situació de vulnerabilitat. A través del Programa d’Intervenció Socioeducativa i del Programa d’Atenció Psicosocial per a Infants, Adolescents i Famílies, s’ofereix suport emocional, reforç escolar i activitats educatives per prevenir l’exclusió i enfortir les habilitats personals i socials dels participants. Finalment, el projecte de Patis Oberts facilita l’accés a espais escolars fora de l’horari lectiu com a espais d’oci segur i educació comunitària. També es desenvolupen accions de coordinació interdepartamental per incorporar activitats municipals dins els plans educatius dels centres escolars.

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

INDICADORS CLAU D’ARTÀ

Accés i equitat educativa

Nombre d’escoletes públiques de primer cicle (0-3 anys): 2
Nombre de centres d’infantil i primària: 4 (2 públics, 2 concertats)
Nombre de centres de secundària: 1 institut públic amb ESO, batxillerat i cicles formatius
Nombre de centres de formació de persones adultes: 1
Existència de Comissió Escolar Municipal: Sí
Llistes d’espera a l’etapa 0-3: sí, amb demanda no coberta

Diversitat i suport educatiu

Percentatge d’alumnat amb necessitats educatives especials o específiques de suport (NEE/NSE): 22,5%
Centres educatius amb professionals de suport: 80%
Nombre de professionals de suport educatiu: 14
Percentatge d’alumnat d’origen migrant que rep suport addicional: 51,2%

Continuïtat educativa i resultats

Percentatge d’alumnat que finalitza l’educació obligatòria: 84,4%
Dades d’abandonament escolar prematur a Balears (com a context): 16,4%
Mitjana autonòmica d’abandonament escolar prematur: 13,6%

Activitats extraescolars

Participació en activitats extraescolars a primària: 87,88%
Participació en activitats extraescolars a secundària: 76,96%
Oferta principal d’activitats: esportives
Dèficit detectat: manca d’oferta artística i cultural per a adolescents

Ús del mòbil i riscos associats

Infants de 8 a 10 anys amb mòbil propi: 31,5%
Infants de 10 a 12 anys amb mòbil propi: 58%
Adolescents de 12 a 16 anys amb mòbil propi: 94%
Adolescents que han consumit contingut inapropiat: 38,1%
Adolescents que han rebut insults o amenaces per mitjà de tecnologies: 37,5%
Adolescents que han rebut contingut dissenyat per fer sentir malament algú: 45,8%

Clima escolar i benestar emocional

Infants de primària que declaren sentir-se tristos sovint per comentaris al centre: 45,54%
Adolescents de secundària afectats emocionalment per accions al centre: 32,47%
Famílies que informen d’episodis d’exclusió dins del grup classe: 43,53%
Famílies que han detectat comentaris negatius sobre el cos dels seus fills/es: 36,47%
Comentaris negatius per orientació sexual o de gènere (segons famílies): 1,18%

Recursos i equipaments educatius i comunitaris

Centres joves municipals: 2
Biblioteca municipal i biblioteca de la Colònia de Sant Pere: 2
Escoles municipals de música: 2
Espais escolars oberts fora d’horari lectiu (Patis Oberts): actius
Existència de Guia Educativa Municipal: sí
Projectes municipals amb suport educatiu i emocional: actius (socioeducatiu i psicosocial)

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

ESCENARIS DE FUTUR: EDUCACIÓ I OPORTUNITATS A ARTÀ

L’educació és un eix vertebrador del desenvolupament personal i col·lectiu, i un dels principals factors de cohesió social. Els reptes identificats a Artà —diversitat creixent, desigualtats estructurals, malestar emocional, riscos digitals i manca d’equitat en les trajectòries educatives— situen l’ODS 4 com una prioritat estratègica per al municipi. A continuació es presenten dues projeccions possibles per al futur educatiu d’Artà: una de continuïtat de les tendències actuals i una altra orientada cap a un model més inclusiu, integral i arrelat al territori.

Escenari 1: Continuïtat de les tendències actuals i cronificació de les desigualtats

Si es manté la tendència actual sense una resposta coordinada i sostinguda entre escoles, famílies, institucions i entorn social, és probable que es cronifiquin diverses formes de desigualtat educativa. Les dificultats d'accés a l’etapa 0-3 continuarien marcant diferències en el desenvolupament des de la primera infància, mentre que la diversitat cultural, lingüística i emocional de les aules seguiria responent-se amb recursos limitats i de manera fragmentada.

L’ús precoç i no regulat de les tecnologies, sumat a la feblesa dels vincles educatius i a la manca de referents sòlids fora de l’entorn digital, podria afavorir la desconnexió emocional i relacional d’una part de la infància i joventut. Alhora, s’observa un increment sostingut del malestar psicològic entre infants i adolescents, amb símptomes que inclouen l’aïllament, l’ansietat, l’autolesió, la baixa autoestima i les conductes de risc. Sense un abordatge integral de la salut mental i emocional —amb accions preventives i suport continuat— aquestes problemàtiques poden esdevenir estructurals. Aquesta situació no només tindrà un impacte directe en els resultats educatius, sinó també en la capacitat futura de la societat per generar vincles saludables, participació activa i formes de convivència respectuosa. Les persones adultes que avui transiten per itineraris educatius marcats pel rebuig, el desarrelament o la invisibilització emocional poden desenvolupar una relació fràgil amb les institucions, amb l’entorn comunitari i amb elles mateixes. A mitjà termini, això pot traduir-se en un augment de l’individualisme, de la conflictivitat social i de la desafecció cívica.

Sense una acció transversal —que impliqui famílies, docents, serveis socials, entitats, sistemes de salut i mitjans de comunicació— el sistema educatiu continuarà absorbint tensions socials sense eines ni temps suficients per elaborar-les. Alhora, la manca d’itineraris formatius flexibles, les dificultats de mobilitat territorial i el pes d’un model econòmic basat en la temporalitat podrien empènyer molts joves a abandonar els estudis postobligatoris. Aquesta tendència consolidaria un cercle on les condicions socioeconòmiques determinen les oportunitats educatives i, alhora, les trajectòries educatives limiten les opcions vitals i laborals futures. En aquest escenari, el municipi pot veure augmentar els nivells de desigualtat, la dependència de serveis assistencials i les dinàmiques d’exclusió social, especialment en zones i col·lectius més vulnerables.

Escenari 2: Teixit educatiu ampli, amb vincles i resiliència comunitària

En un escenari de transformació, Artà esdevé un municipi que entén l’educació com una responsabilitat col·lectiva que va més enllà de l’escola. Famílies, entitats socials i culturals, professionals de l’àmbit de la salut i el lleure, mitjans locals, comerços, espais públics i persones referents del territori s’impliquen activament en la construcció d’un entorn educatiu ampli, ric en estímuls, vincles i oportunitats. Els infants i adolescents troben espais de reconeixement i participació arreu del municipi: a les biblioteques, als centres joves, als patis oberts, als mercats i a les places. Aquests espais actuen com a contenidors simbòlics i afectius on construir identitat, confiança i xarxa social. El dret al temps lliure de qualitat i a una presència activa en la vida comunitària es garanteix amb una oferta cultural, esportiva i relacional diversa, assequible i significativa, especialment per als col·lectius més vulnerables.

El benestar emocional deixa de ser un assumpte individual i esdevé una dimensió comunitària. S’afavoreixen espais de trobada intergeneracional, cercles de paraula, accions artístiques col·lectives i projectes que connecten l’experiència personal amb el sentit de pertinença. La comunitat s’organitza per fer front, de manera preventiva, al malestar que afecta infants i joves, i genera contextos de confiança que permeten parlar de la por, la ràbia, el dolor o la soledat sense estigmes ni silencis. Els dispositius mòbils i les tecnologies digitals són abordats també des d’aquesta perspectiva comunitària. A través de campanyes, debats, dinàmiques a l’espai públic i eines participatives, es promou una mirada crítica i creativa sobre el món digital. Infants, joves i famílies aprenen col·lectivament a identificar riscos, a posar límits i a generar alternatives d’oci i relació que no depenguin exclusivament de les pantalles.

La construcció de trajectòries formatives amb sentit es reforça amb l’obertura d’itineraris diversos, flexibles i connectats amb les oportunitats del territori. La comunitat actua com a xarxa de suport per aquells joves que dubten, que no encaixen en els circuits convencionals o que es troben en moments d’incertesa. El coneixement local, els sabers pràctics i els valors arrelats a la vida quotidiana es valoren com a part fonamental del procés educatiu. Aquest escenari dibuixa una societat més cohesionada, on el sentiment de pertinença es construeix des de l’experiència compartida, el respecte mutu i la responsabilitat col·lectiva. Les persones adultes que han crescut en aquest entorn arriben a la vida adulta amb una base sòlida d’autoestima, autonomia i vinculació social.