arta.cat | Ajuntament d’Artà

3 Salut i benestar

INTRODUCCIÓ

L'Objectiu de Desenvolupament Sostenible 3 (ODS 3) de les Nacions Unides cerca garantir una vida saludable i promoure el benestar per a totes les persones a totes les edats. A Artà, la promoció de la salut i la prevenció de malalties s’adrecen especialment a infants, joves i col·lectius vulnerables com les persones majors i les persones amb diversitat funcional.

META GENERAL: assegurar una vida saludable i promoure el benestar per a tota la població d’Artà, garantint l’accés equitatiu a serveis sanitaris de qualitat, fomentant estils de vida saludables i implementant programes de prevenció i atenció a la salut física i mental, amb especial atenció a col·lectius vulnerables com infants, joves, persones majors i persones amb diversitat funcional.

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

ANÀLISI DE CONTEXT

La realitat de la salut i el benestar a Artà presenta diversos reptes interrelacionats. En primer lloc, preocupa la salut mental i emocional de la població jove: les dades obtingudes a través del diagnòstic del Pla de Joventut i Pla d’infància i Adolescència indiquen que una part rellevant d’adolescents i joves experimenten dificultats de son, nerviosisme i tristesa, acompanyats d’un alt impacte de la pressió estètica, especialment en les al·lotes. Aquestes situacions poden agreujar-se davant la manca de recursos preventius específics i de protocols consolidats en l’àmbit educatiu per abordar la salut emocional. A més, els canvis en els usos i consums digitals han introduït nous factors de risc per al benestar psicosocial de la infància i adolescència. L’ús intensiu de dispositius mòbils, les xarxes socials i l’accés no regulat a continguts en línia (incloent-hi pornografia) generen exposició a estereotips de gènere, pressió estètica, addicció digital, aïllament social i dificultats en la gestió de les emocions. Diversos infants i joves, especialment adolescents, relaten sentir-se pressionats per la necessitat de mostrar una imatge perfecta i rebre validació a través de “likes” i comentaris, la qual cosa pot deteriorar l’autoestima i generar dependència emocional a la connexió digital. Els espais educatius i familiars reconeixen la dificultat per abordar aquests fenòmens, especialment pel ritme accelerat dels canvis tecnològics i per la manca d’eines adaptades a cada edat. També es detecta la necessitat urgent de reforçar l’educació digital i afectivosexual des d’edats primerenques, ja que la primera exposició a continguts pornogràfics es dona sovint abans dels 10 anys, fet que contribueix a la normalització de relacions de domini i violència en l’àmbit afectiu i sexual.

Paral·lelament, es detecta un consum prematur i generalitzat d’alcohol i tabac entre els i les joves, que malgrat la realització de tallers i campanyes preventives, continua essent un fenomen estès. Aquest consum sovint s’articula amb espais de socialització lligats a contextos de festa i oci nocturn, on també poden aparèixer altres formes de risc, com el consum de drogues estimulants o la hipersexualització.

$C:\Users\andre\Downloads\_- visual selection (17).png$
Un altre repte a tenir present és la consolidació d’hàbits saludables i d’activitat física. Tot i que la participació en activitats esportives municipals és elevada, persisteixen els mals hàbits alimentaris detectats entre la població infantil i juvenil. Això s’emmarca en un entorn on, malgrat l’existència d’equipaments esportius i d’oci a l’aire lliure, el sedentarisme i les problemàtiques vinculades a la imatge corporal afecten el benestar general dels menors. Les xarxes socials, les plataformes de vídeo i els algoritmes de continguts influeixen sobre els ideals de bellesa, el temps de pantalles i els cicles de descans, accentuant la desconnexió amb el cos i els ritmes naturals. També cal tenir en compte el repte de la coordinació i l’abast dels serveis de salut mental i suport psicosocial. Amb 44 joves i adolescents accedint actualment a programes de suport emocional i 31 persones usuàries de la UCA (Unitats de Conductes Addictives), es fa evident la necessitat d’ampliar i consolidar les accions preventives i els circuits d’atenció integral per a la salut mental. El suport a famílies i centres educatius per abordar els nous malestars emergents vinculats a l’ús de pantalles, l’autoimatge o les relacions digitals és clau per evitar cronificacions i exclusions futures.

D’altra banda, l’envelliment progressiu de la població suposa un repte destacat per al municipi. L’increment de persones majors, algunes amb situacions de dependència i solitud, exigeix reforçar les xarxes de suport comunitari i els serveis sociosanitaris, adaptant-los a les necessitats específiques d’aquest col·lectiu. Aquest envelliment també impacta en la demanda de serveis d’atenció domiciliària i de recursos d’assistència per a persones amb mobilitat reduïda o altres formes de diversitat funcional. En aquest escenari, els grans temes que hauran de ser abordats en els propers anys inclouen: la millora de la salut mental de la infància i joventut, la reducció del consum de substàncies, la prevenció del malestar emocional vinculat a la pressió estètica, l’abordatge de les necessitats de la població envellida i dependent, i la promoció d’una salut integral amb enfocament comunitari i intergeneracional.

L’entorn físic, ambiental i d’infraestructures d’Artà influeix directament en l’assoliment de l’ODS 3. El municipi disposa d’un entorn natural privilegiat, amb la presència del Parc Natural de la Península de Llevant i altres espais que afavoreixen la pràctica d’activitats saludables a l’aire lliure i milloren el benestar de la població. La baixa contaminació i la qualitat de l’aire són factors que contribueixen positivament a la salut respiratòria i cardiovascular. A nivell d’infraestructures, Artà compta amb un centre de salut d’atenció primària al nucli urbà i un punt d’atenció sanitària a la Colònia de Sant Pere, que dona cobertura a la població d’aquesta zona costanera. A més, el municipi disposa d’unes instal·lacions esportives municipals completes —com poliesportiu, piscina coberta i pistes esportives— que fomenten hàbits de vida actius i saludables entre la ciutadania. No obstant això, hi ha serveis i recursos sanitaris especialitzats fora del municipi que estan mal connectats amb transport públic, fet que limita l’equitat d’accés a l’atenció sanitària, especialment per a aquelles persones sense vehicle propi.

Un aspecte que cal tenir present quan parlam de salut comunitària són els riscos emergents per a la salut derivats del canvi climàtic, com l’increment de les temperatures i de les onades de calor, que afecten especialment infants, persones grans, persones amb malalties cròniques o amb alguna discapacitat, així com col·lectius amb menys recursos econòmics, que sovint disposen de menys capacitat d’adaptació a aquestes situacions. Aquesta vulnerabilitat es veu agreujada per la manca d’espais verds i de parcs infantils amb ombra suficients, així com per la falta de zones de desplaçament amb ombra dins els nuclis urbans i a les principals rutes de mobilitat activa, dificultant la pràctica segura d’activitat física i el confort tèrmic a l’espai públic.

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

DIAGNÒSTIC

L’anàlisi dels indicadors disponibles a Artà mostra diverses tendències que reflecteixen una problemàtica que també es pot observar a escala autonòmica i estatal, si bé amb algunes especificitats locals. En salut mental, les dades locals indiquen que un 20,08% dels adolescents tenen dificultats de son i un 31,27% dels joves es declaren nerviosos de manera habitual, mentre que la mitjana de Balears situa el malestar emocional en joves entorn del 25%, segons l’Enquesta de Salut de les Illes Balears (2019).

El consum de substàncies entre adolescents i joves se situa en valors superiors a la mitjana balear: el 79,69% dels joves de batxillerat a Artà consumeixen alcohol, per sobre de la mitjana de Balears, que segons l’ESTUDES 2021 es troba entorn del 72%, i d’Espanya (68%). El consum de tabac, amb un 26,57% a Artà, també és lleugerament superior a la mitjana autonòmica (23%). Aquestes dades mostren un patró de risc elevat i confirmen la necessitat d’enfortir la prevenció.

$C:\Users\andre\Downloads\_- visual selection (19).png$
En relació amb l’activitat física, Artà presenta una bona participació en activitats esportives municipals (87,88% en infants i 84,62% en batxillerat), superior a la mitjana balear (entorn del 70%, segons l’Observatori de la Infància i l’Adolescència de Balears, 2020).

$C:\Users\andre\Downloads\_- visual selection (21).png$

Això es pot atribuir a la disponibilitat d’equipaments esportius i a la implicació de l’Ajuntament en la promoció de l’activitat física. Respecte a la salut emocional i corporal, la pressió estètica és una problemàtica comuna arreu, però a Artà destaca la incidència especialment alta: un 75,55% d’adolescents i un 87,5% de joves la perceben com a negativa. Aquestes dades superen les estimacions estatals, on la pressió estètica sol afectar entre un 60% i un 70% de la població jove, segons estudis de la Fundació Gasol (2021). A més, l’envelliment de la població d’Artà segueix la tendència de Balears i d’Espanya, amb una proporció creixent de persones majors i una incidència notable de la dependència i la solitud no desitjada. Segons dades de l’IBESTAT, l’índex d’envelliment d’Artà (95%) és superior al del conjunt de les Illes Balears (86%). Aquest fenomen impacta en la demanda de serveis sociosanitaris i d’atenció comunitària.

$C:\Users\andre\Downloads\_- visual selection (22).png$

Les noves tecnologies ofereixen oportunitats, però també generen conflictes creixents i problemàtiques de salut mental entre infants i adolescents a Artà. Segons les enquestes del PLIA, un 13,4% dels infants de 8 a 10 anys han viscut conflictes vinculats a l’ús de pantalles, especialment per límits familiars o la gestió dels grups de WhatsApp (15,4%). Entre els adolescents de 12 a 16 anys, aquest percentatge augmenta fins al 45,8%, amb problemàtiques més greus com insults, rumors i el mal ús de fotos privades, evidenciant formes de ciberassetjament. La recepció de contingut perjudicial també creix amb l’edat: un 26% dels infants més petits (9 a 12 anys) i un 37,5% dels adolescents (13 a 16) declaren haver rebut continguts ofensius o violents (insults, bromes pesades, contingut sexualitzat), que contribueixen a un entorn digital hostil i poc segur. Aquestes situacions evidencien la necessitat de reforçar l’educació digital i el treball en valors, tant amb infants com amb famílies. L’ús excessiu de xarxes socials i pantalles s’identifica com un factor de risc per a la salut emocional. Les comparacions constants, la pressió estètica i l’exposició a continguts inadequats poden derivar en baixa autoestima, ansietat o trastorns relacionats amb la imatge corporal. A més, s’observa una vinculació entre la digitalització i l’aïllament social, especialment entre joves.

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

ACTUACIONS MUNICIPALS

L'Ajuntament d'Artà ha desplegat diverses actuacions per a la millora de la salut i el benestar de la seva ciutadania. Destaca l’oferta de tallers preventius en matèria de salut mental i addiccions, la creació de rutes saludables i el suport a l’activitat esportiva a través de clubs esportius i ajudes a famílies vulnerables. A nivell municipal, Artà compta amb una xarxa de suport formada per una educadora social i un Servei de Suport Psicosocial amb atenció psicològica a joves i famílies. Aquest servei es coordina amb centres educatius i de salut per garantir la detecció i derivació precoç de necessitats emocionals, i ha coordinat també la realització de xerrades i tallers formatius adreçats a les famílies. Això es complementa amb la tasca del Centre de Salut d’Artà, els centres educatius i entitats com l’AECC o Som Capaços.

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

INDICADORS CLAU D’ARTÀ

Salut mental i benestar emocional

Adolescents amb dificultats de son: 20,08%.
Adolescents amb símptomes habituals de tristesa: 9,92%.
Joves que manifesten nerviosisme constant: 31,27%.
Nombre de joves amb suport emocional municipal: 44.

Hàbits saludables i activitat física

Percentatge d'infants i joves inscrits en programes d'activitat física extracurricular: 87,88% infants, 76,95% ESO, 84,62% Batxillerat.
Nombre d'activitats de promoció d'hàbits saludables (tallers de nutrició, etc.) realitzades per l’Ajuntament: 2 tallers.
Nombre d'infants i joves que reben ajudes per a la pràctica d'activitats esportives: 10.
Equipaments i espais d’oci i esport a l’aire lliure: 1 piscina coberta, 2 pavellons municipals, 2 espais de calistènia, 2 skateparks, 5 parcs infantils, 1 espai de ping pong, Via verda, parc natural de Llevant i passeig de la colònia de Sant Pere.

Hàbits no saludables i addiccions

Dades de consum entre adolescents i joves: ESO (28,33% alcohol, 4,29% altres drogues), Batxillerat (79,69% alcohol, 26,57% tabac, 4% altres drogues).
Informació sobre hàbits nocius rebuda per part de les famílies: 68,53% adolescents, 82,81% joves de batxillerat.
Infants i adolescents que han rebut tallers sobre hàbits nocius: 52,14% (infants i adolescents), 75% (batxillerat).
Nombre de programes municipals de prevenció d’addiccions: 2 (drogues i campanya "no siguis ase").
Nombre de persones d’Artà ateses a la UCA: 31.

Noves tecnologies

Infants de 8 a 10 anys que han viscut conflictes relacionats amb les tecnologies: 13,4%
Conflictes derivats de la gestió de grups de WhatsApp en infants de 8 a 10 anys: 15,4%
Adolescents de 12 a 16 anys que han viscut conflictes vinculats a l’ús de tecnologies: 45,8%
Infants que han rebut contingut perjudicial (insults, bromes, contingut inapropiat): 26%
Adolescents que han rebut contingut perjudicial (insults, bromes, contingut inapropiat): 37,5%
Adolescents que identifiquen impactes negatius de les xarxes socials en l’autoestima: 41,6%
Infants i joves amb ús excessiu del mòbil (percepció pròpia o de l’entorn): 68,75%
Nombre de tallers municipals de sensibilització sobre ús responsable de les TIC: 3 tallers (últim any)
 Presència de serveis municipals de suport psicosocial amb treball específic en tecnologies: 1 educadora social i 1 psicòloga municipal amb coordinació activa amb centres educatius i sanitaris

Percepció corporal i pressió estètica

Impacte de la pressió estètica en adolescents: 75,55%.
Impacte de la pressió estètica en joves: 87,5%.
Percepció sobre els canvis del cos: 15% de les al·lotes i 3% dels al·lots es senten insegurs (Batxillerat: 21,62% d’al·lotes).

Salut i medi ambient

Concentració de contaminació en l’aire per partícules en suspensió: mitjana IB entre 30 i 40 IQA (bona).
Nombre d’intervencions municipals per reduir la contaminació acústica i lumínica.

Suport social i protecció

Expedients de protecció oberts: 14.
Nombre de prestacions econòmiques destinades a medicació/ortesis: 8

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

ESCENARIS DE FUTUR: SALUT I BENESTAR A ARTÀ DAVANT ELS REPTES DE LA SOSTENIBILITAT

La promoció de la salut i el benestar a Artà és un factor determinant per garantir la qualitat de vida de la ciutadania i per fomentar una comunitat resilient, cohesionada i sostenible. Les dades actuals mostren que el municipi s’enfronta a desafiaments importants, especialment en l’àmbit de la salut mental de la població jove, el consum de substàncies i l’envelliment progressiu. L’ODS 3 esdevé, així, una peça clau per millorar la salut física, emocional i social de la població, amb especial atenció als col·lectius vulnerables. Aquesta secció planteja dues projeccions de futur per a la salut i el benestar a Artà: una que manté la tendència actual i una altra que aposta per una major intervenció pública i comunitària per revertir les problemàtiques detectades.

Escenari 1: Continuïtat de la tendència actual i persistència de les problemàtiques socials i sanitàries

Si Artà manté les actuacions actuals sense una intensificació de recursos i d’enfocament estructural, la comunitat es trobarà davant una dinàmica on alguns reptes socials i sanitaris podrien cronificar-se. Tot i l’esforç ja fet, el malestar emocional entre infants i joves es mantindria com una qüestió persistent. La pressió estètica i l’ansietat seguirien afectant una part rellevant de la joventut, especialment les al·lotes, condicionant el seu benestar i la seva participació activa en la vida comunitària.

A aquesta realitat s’hi afegeix l’augment progressiu de l’ús excessiu i incorrecte de tecnologies digitals entre infants i adolescents, que podria derivar en una major incidència d’addiccions comportamentals, aïllament social, baixa autoestima i conflictes interpersonals. Sense accions específiques d’educació digital, acompanyament familiar i protecció davant continguts nocius, el municipi podria veure com es consoliden problemàtiques com el ciberassetjament, la dependència de la validació en línia i la normalització de discursos d’odi i hipersexualització, amb conseqüències directes sobre la salut mental i emocional. El consum de substàncies, malgrat les iniciatives de sensibilització existents, mantindria nivells superiors a la mitjana balear. Aquesta realitat pot reforçar patrons socials que dificultin la promoció d’estils de vida saludables entre la població i augmentar la despesa pública en suport psicosocial i d’atenció a conductes de risc.

Pel que fa a la població envellida, l’augment de persones majors que viuen situacions de solitud i dependència suposarà una major demanda de serveis sociosanitaris i d’atenció domiciliària. Aquesta pressió es podria traduir en tensions per a l’administració local a l’hora de donar cobertura adequada a un volum creixent de necessitats específiques, dificultant la sostenibilitat a llarg termini dels serveis socials municipals.

A més, la vulnerabilitat associada al canvi climàtic continuarà incrementant la pressió sobre els col·lectius més fràgils. Les onades de calor, cada cop més freqüents, afectaran especialment infants, persones majors, persones amb malalties cròniques i persones amb pocs recursos econòmics. En un escenari on no s’ampliïn ni s’adaptin les infraestructures (més zones d’ombra, espais verds o refugis climàtics), la salut pública es pot veure afectada, amb un augment de patologies vinculades a l’estrès tèrmic i una major càrrega per als serveis sanitaris locals i d’emergència.

Escenari 2: Cap a un municipi més saludable i amb més capacitat d’adaptació

En aquest escenari, l’Ajuntament d’Artà aposta per una estratègia integral basada en la prevenció i la promoció de la salut comunitària com a eix central per reforçar la cohesió social i l’eficiència de l’administració pública. Aquesta visió permet anticipar-se a l’aparició de problemàtiques socials i sanitàries, optimitzar recursos i reduir l’impacte de les desigualtats en la salut i el benestar de la població.

La continuïtat del servei municipal especialitzat en salut emocional i suport psicosocial per a infants, joves i persones majors esdevé un element clau per detectar i abordar de manera precoç el malestar emocional i les dificultats derivades de la pressió estètica, l’ansietat o l’aïllament social. Aquesta proximitat en l’atenció permet evitar que situacions de risc esdevinguin problemàtiques més greus que, a mitjà i llarg termini, generarien un augment de la demanda en serveis especialitzats externs o hospitalaris, amb un cost més elevat per al sistema públic i un impacte emocional més profund en la ciutadania.

En aquest marc, la incorporació d’una línia específica sobre benestar digital i ús saludable de les tecnologies esdevé fonamental. La implementació de programes d’educació digital crítica, tallers sobre riscos a les xarxes socials, i protocols per a la prevenció del ciberassetjament permetrien reduir l’impacte de les addiccions comportamentals, la dependència emocional del mòbil i la hipersexualització entre infants i joves. La implicació de les famílies, l’escola i els serveis comunitaris reforçaria un enfocament preventiu intergeneracional que promogui una ciutadania més conscient, resilient i segura en entorns digitals.

La prevenció en l’àmbit de les addiccions, a través d’un model més proactiu i de proximitat, contribuiria a reduir la normalització de consums de risc així com a modificar les dinàmiques socials que els sustenten. La creació d’alternatives d’oci saludable i comunitari durant l’adolescència i la joventut esdevindria un factor protector, amb efectes positius sobre la salut pública i amb una disminució de costos futurs associats a l’atenció de conductes addictives o de problemàtiques derivades.

Pel que fa a la gent gran, el desenvolupament de xarxes de suport comunitari, juntament amb programes d’envelliment actiu i de prevenció de la solitud no desitjada, suposaria una millora en la qualitat de vida i en la salut física i emocional d’aquest col·lectiu. Aquesta aposta per la prevenció reduiria la pressió sobre els serveis d’atenció domiciliària i sociosanitaris, a la vegada que fomenta la participació social de les persones majors i l’enfortiment dels vincles intergeneracionals dins la comunitat.

En l’àmbit ambiental, la millora de l’espai públic amb més zones verdes, rutes saludables i àrees d’ombra, així com la promoció de la mobilitat activa, permetria reduir els efectes del canvi climàtic sobre la salut —com l’estrès tèrmic o les malalties cardiovasculars— i afavoriria entorns que incentiven estils de vida saludables.

Per a l’administració local, això implicaria una millora en l’eficiència i la planificació a llarg termini, evitant l’augment de costos derivats d’una intervenció reactiva i centrada únicament en l’assistència.