INTRODUCCIÓ
L’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 2 (ODS 2) de les Nacions Unides pretén posar fi a la fam, assolir la seguretat alimentària i la millora de la nutrició, i promoure una agricultura sostenible. A Artà, aquest objectiu es concreta en garantir que tota la població tingui accés a productes alimentaris frescos i assequibles, així com a una alimentació saludable i equilibrada, tot afavorint la producció agrícola i ramadera local, sostenible i de proximitat. L’entorn rural d’Artà compta amb un teixit agrícola i ramader viu, però que, com la resta de les Illes Balears, està condicionat per la forta dependència de productes importats i els reptes globals de seguretat alimentària.
META GENERAL: Garantir que tota la població del municipi d’Artà tingui accés a aliments frescos, saludables i assequibles, promovent la producció agrícola sostenible i local, reduint el malbaratament alimentari.
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
ANÀLISI DE CONTEXT
La situació d’Artà dins el model agroalimentari de les Illes Balears
Les Illes Balears són una de les regions europees amb una de les majors dependències d’importacions alimentàries: el 86% dels aliments que es consumeixen són importats. Aquest model genera una gran vulnerabilitat davant crisis globals (com la COVID-19 o el conflicte bèl·lic a Ucraïna), l’encariment dels costos logístics i les disrupcions de la cadena de subministrament. Aquest fet repercuteix tant en la disponibilitat com en l’accessibilitat econòmica dels aliments frescos i saludables per a la població.
En aquest context, el municipi d’Artà es troba dins una realitat compartida per la majoria de municipis de les Balears: un sistema agroalimentari en regressió, però amb un cert manteniment de l’activitat agrícola i ramadera tradicional. Malgrat la pressió del sector terciari i l’impacte del turisme, Artà manté una proporció d’activitat agrària superior a la mitjana insular, amb un 0,9% de la seva població activa vinculada al sector agrícola, ramader i pesquer, el doble que la mitjana balear (0,4%).
Desafiaments socials i alimentaris
En termes de seguretat alimentària, Balears és una comunitat autònoma amb alts nivells de precarietat alimentària, especialment en col·lectius vulnerables. A Artà, la percepció d’obesitat vinculada a la privació material és una problemàtica creixent, segons el centre de salut local. Aquesta situació s’agreuja pel fet que moltes famílies tenen dificultats per accedir regularment a aliments frescos i saludables a preus assequibles. El municipi gestiona programes específics d’ajuda com prestacions econòmiques destinades a garantir l’alimentació de famílies vulnerables i serveis de menjar a domicili per a persones dependents.
Sistema de distribució i mercats
Artà compta amb dos mercats de proximitat amb presència de producte local: un mercat municipal i un altre a la Colònia de Sant Pere. Tot i això, es calcula que la major part de la població adquireix producte local als supermercats (59%) i només el 17% ho fa als mercats setmanals. Aquesta tendència reflecteix una desconnexió entre la producció local i els canals curts de comercialització, que podria limitar el suport directe a la pagesia i l’accés regular de la població a aliments frescos de proximitat.
Reptes globals i locals
L’elevada dependència de mercats externs i d’aliments importats limita la capacitat d’Artà i de les Balears per garantir una alimentació autosuficient i estable. Aquest fet es veu agreujat pels efectes del canvi climàtic, que ja està impactant negativament en la productivitat agrícola i ramadera local i que, a mitjà i llarg termini, pot reduir encara més la capacitat productiva del territori. Paral·lelament, l’envelliment progressiu de la pagesia i la manca de relleu generacional posen en risc la continuïtat del sector primari tradicional. A això s’hi suma la pèrdua de terres agrícoles derivada de la creixent pressió urbanística i turística. En aquest context, a nivell local, el gran repte és avançar cap a la sobirania alimentària. Això implica facilitar l’accés de la població a aliments frescos, saludables i de proximitat, alhora que es redueix la dependència de cadenes llargues i es promou la comercialització directa dels productors locals A més, cal fer front a la relació existent entre privació material i malnutrició, especialment en col·lectius vulnerables, garantint una cobertura social adequada per prevenir situacions d’inseguretat alimentària i reduir l’augment de l’obesitat vinculada a la dificultat d’accés a una alimentació saludable.
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
DIAGNÒSTIC
Sector agroalimentari
L’estat actual de l’ODS 2 a Artà reflecteix una situació de desequilibri entre el potencial agroalimentari local i la realitat del consum i l’accés als aliments de la població. Artà presenta un teixit agrícola actiu amb 112 explotacions locals (dades de 2014) que gestionen el 43,1% de la superfície municipal (6.019,71 ha). Aquest percentatge de sòl agrícola és elevat dins el context balear i confirma la presència d’un paisatge agrari divers, amb explotacions que mantenen l’activitat agrícola i ramadera. La mitjana de superfície per explotació (53,75 ha) evidencia un model de pagesia tradicional amb predomini de finques petites i mitjanes, sovint de caràcter familiar. No obstant això, tot i aquest potencial productiu, la major part dels aliments que es consumeixen al municipi continuen sent importats, en línia amb la dependència estructural balear (86% d’aliments importats). Aquest fet revela que la capacitat de la producció local no es tradueix encara en una oferta alimentària forta i connectada amb la població d’Artà.
Amb 288 explotacions ramaderes (majoritàriament oví, caprí i equí) i un 35% d’explotacions mixtes, Artà conserva un model productiu diversificat que manté l’equilibri entre l’agricultura i la ramaderia. No obstant això, les dimensions mitjanes modestes i la baixa intensificació limiten la capacitat d’abastir el mercat local de manera competitiva. A més, hi ha un component ambiental rellevant: Artà es troba entre els 10 primers municipis de Balears pel que fa a superfície de pastura abusiva i arbrada, així com per presència de fruiters intensius, factors que requereixen una gestió sostenible per evitar una pressió excessiva sobre el sòl i els recursos naturals.
Tot i comptar amb dues infraestructures comercials rellevants, la població d’Artà amb dades estimades adquireix majoritàriament aliments locals a través del supermercat (59%), amb un ús relativament menor dels canals curts (mercat setmanal 17%, botiga tradicional 14%). Aquesta realitat reflecteix una dificultat per consolidar una cadena de valor agroalimentària que connecti directament el producte local amb la ciutadania i afavoreixi la sobirania alimentària.
El sector agrícola i ramader d’Artà, tot i el seu pes relatiu, es veu afectat per diversos reptes estructurals i globals:
Sistema de protecció social
El sistema de protecció social del municipi intenta fer front a la vulnerabilitat alimentària a través de 93 prestacions econòmiques específiques per a l’alimentació i el servei de menjar a domicili per a població depenent. Així mateix, des del centre de salut s’alerta d’un augment dels casos d’obesitat vinculats a la privació material, un problema que es relaciona amb l’accés limitat a aliments frescos i saludables i la dependència de dietes amb baixa qualitat nutricional per part de col·lectius vulnerables.
Consum de producte local
Les dades globals de les Illes Balears mostren que el 88% de la població valora la qualitat del producte local com a bona o molt bona. A més, la importància de l’origen balear és alta (70% de la població), amb una incidència encara més gran entre les persones de més de 46 anys (80%). També es detecta una tendència positiva entre la joventut (25-35 anys), que augmenta el seu consum d’aliments de proximitat i de caràcter identitari. Aquesta valoració positiva és una oportunitat per potenciar la relació entre el territori i la dieta de la població d’Artà.
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
ACTUACIONS MUNICIPALS
L’Ajuntament d’Artà ha posat en marxa diverses accions que contribueixen, de manera parcial, a assolir l’ODS 2, tot i que encara existeix un ampli marge per consolidar una estratègia integral de seguretat alimentària i promoció del producte local. En l’àmbit social, els Serveis Socials Comunitaris Bàsics han implementat programes de suport alimentari per a persones i famílies en situació de vulnerabilitat. Actualment es gestionen prestacions econòmiques específiques per a l’alimentació (93 anuals) i es garanteix el servei de menjar a domicili per a una trentena de persones amb dependència o dificultats d’autonomia. Pel que fa al suport al sector primari, l’Ajuntament col·labora amb la promoció del mercat municipal a Artà i la Colònia de Sant Pere, espais on es pot comercialitzar amb productes de proximitat. Tot i això, la presència de canals curts de distribució encara és limitada i cal reforçar el suport municipal per garantir una millor connexió entre la producció local i la ciutadania.
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
INDICADORS CLAU D’ARTÀ
Producció agrícola i ramadera (2014)
Superfície agrícola municipal: 6.019,71 ha (43,1% del municipi).
Nombre d’explotacions agrícoles: 112 explotacions.
Superfície mitjana per explotació agrícola: 53,75 ha.
Explotacions ramaderes totals: 288 (158 d’oví, 45 de caprí, 68 d’equí, 6 de boví i 11 de porcí).
Percentatge d’explotacions mixtes: 35% mixtes i 65% no mixtes.
Dimensions explotació ramadera: 62 UGB (unitats de bestiar gros).
Superfície amb pastura abusiva (>5 anys): 8 municipis de Balears (4,54% del total).
Superfície amb pastura arbrada (>5 anys): 7 municipis de Balears (3,44% del total).
Fruiterar intensiu (>5 anys): 6 municipis de Balears (4,18% del total).
Presència d’un mercat municipal i un mercat setmanal amb producte local i de proximitat.
Economia i sector agroalimentari
Pes del sector agrícola, ramader i pesquer al mercat laboral: 0,9% dels comptes de cotització (doble que la mitjana balear).
Dependència d’importacions alimentàries (Balears): 86%.
Accés a aliments i cobertura social
Ajuts de menjador tramitats des dels SSCB: 2.
Prestacions econòmiques destinades a alimentació (SSCB): 93 anuals.
Persones beneficiàries del servei de menjar a domicili: 30.
Percepció de l’obesitat vinculada a privació material: situació en augment segons el centre de salut.
Consum i percepció de producte local (Balears)
Valoració de la qualitat del producte local: 88% la considera bona o molt bona.
Importància de l’origen local: 70% (80% entre persones majors de 46 anys).
Canals de compra principals: supermercat (59%), mercat setmanal (17%) i botiga tradicional (14%).
Consum regular d’aliments locals: increment del 74% al 83% entre 2018 i 2023.
Motivacions de consum local: sabor i gust (79%), qualitat percebuda (74%), arrelament cultural (65%), preu assequible (39%).
Perfil del consumidor local: principalment persones majors de 46 anys, però amb creixement entre joves de 25-35 anys.
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
PROJECCIÓ DE FUTUR DE LA SOBIRANIA ALIMENTÀRIA A ARTÀ I EL SEU IMPACTE EN LA SALUT, L’ECONOMIA LOCAL I LA COHESIÓ SOCIAL
La situació agroalimentària i social d’Artà presenta dues trajectòries de futur diferenciades segons es reforcin o no les polítiques públiques i es consolidi una estratègia integral cap a la sobirania alimentària. A continuació, es plantegen dos escenaris possibles.
Escenari 1: Continuïtat de la tendència actual i risc de dependència alimentària
Si no es duen a terme accions decidides, Artà mantindrà la seva dependència d’aliments importats i una producció agrícola i ramadera local que no acabarà d’enfortir el mercat de proximitat. Aquesta situació agreujarà la vulnerabilitat alimentària del municipi davant possibles crisis de preus o disrupcions de la cadena de subministrament. El canvi climàtic i la manca de relleu generacional continuaran erosionant la capacitat productiva, mentre la pressió urbanística reduirà encara més la superfície agrícola disponible. Aquesta dinàmica no només afectarà l’economia local, sinó que incidirà directament en els hàbits de consum de la població. L’increment de la compra a supermercats no respon únicament a una falta d’accés a aliments frescos locals, sinó a un conjunt de factors: la globalització de la dieta, la manca de temps derivada dels ritmes laborals i familiars, la facilitat d’accés a productes de preparació ràpida i la pèrdua progressiva de les pràctiques culturals lligades a la cuina tradicional.
Tot això afavorirà la consolidació d’un model alimentari basat en productes ultraprocessats i menys vinculats al territori. El distanciament respecte de la dieta mediterrània i dels aliments de temporada i proximitat afectarà la qualitat nutricional i la diversitat de la dieta. A més, tindrà conseqüències culturals i socials, debilitant la transmissió de coneixements culinaris i el teixit comunitari que històricament s’ha teixit al voltant dels mercats, les fires i les trobades familiars.
En aquest escenari, es preveu un augment de l’obesitat i de les malalties vinculades a la mala alimentació, especialment entre els col·lectius amb menys recursos, però també una pèrdua de cohesió social i de capital cultural lligat a l’alimentació.
Escenari 2: Cap a una alimentació sostenible i una comunitat connectada al territori.
En un escenari alternatiu, Artà aposta per una estratègia integral que reforça la sobirania alimentària, la sostenibilitat i la salut de la població. Aquesta aposta es concreta en un suport decidit a la pagesia local i a la ramaderia, amb polítiques el suport a polítiques autonòmiques que protegeixen el sòl agrícola i faciliten la viabilitat de les petites i mitjanes explotacions, ajudant-les a adaptar-se als reptes del canvi climàtic. El municipi impulsa la creació de nous canals curts de comercialització i revitalitza el mercat local, facilitant la connexió directa entre productors i consumidors. Això permet augmentar la presència d’aliments de proximitat i temporada a la dieta habitual de la població, fent-los més accessibles i assequibles. A nivell de consum, aquest escenari fomenta un canvi d’hàbits progressiu, amb la recuperació de la dieta mediterrània i la revalorització dels aliments locals. La combinació d’educació alimentària, accions comunitàries i un entorn que facilita l’accés a productes frescos impulsa el retorn a una cultura gastronòmica arrelada al territori i adaptada als temps actuals.
Les polítiques municipals també posen el focus en la sensibilització i l’educació: es promouen iniciatives escolars i comunitàries, com horts, tallers de cuina tradicional i accions de conscienciació sobre els beneficis de la dieta equilibrada i el consum responsable.
A nivell de salut, es redueix la incidència d’obesitat i malalties associades a la mala alimentació, especialment entre la població vulnerable, gràcies a una millor cobertura social i a la disponibilitat d’opcions alimentàries saludables. A més, la recuperació d’espais de relació vinculats als mercats i a la producció local contribueix a reforçar el teixit comunitari i la cohesió social, recuperant vincles culturals que connecten la població amb el seu entorn rural i 1productiu. En aquest escenari, l’Ajuntament d’Artà actua també sobre la bretxa social vinculada a l’alimentació. Les famílies i persones amb privació econòmica poden accedir a aliments frescos i saludables gràcies a la creació de sistemes de suport específics, com ara ajuts a la compra en mercats locals, ampliació dels ajuts a menjador i programes que combinen suport alimentari amb accions comunitàries.
Aquesta estratègia no només facilita l’accés equitatiu a una dieta saludable per als col·lectius més vulnerables, sinó que també contribueix a reduir la incidència de malnutrició i obesitat associada a la precarietat econòmica. Les polítiques d’educació i sensibilització es complementen amb una oferta real d’aliments frescos assequibles i accessibles per a totes les persones del municipi.
