arta.cat | Ajuntament d’Artà

1 Fi de la pobresa

INTRODUCCIÓ

L'Objectiu de Desenvolupament Sostenible 1 (ODS 1) de les Nacions Unides preté posar fi a la pobresa en totes les seves formes i arreu del món. Aquest punt analitza la situació de la pobresa al municipi d'Artà en el context de les Illes Balears i l'Estat espanyol, examinant indicadors socioeconòmics, fent una comparativa amb les dades autonòmiques i estatals, projectant escenaris futurs, analitzant els agents clau implicats al municipi en la lluita contra la pobresa i definit unes metes i objectius.

META GENERAL: garantir que el municipi d'Artà avanci cap a la reducció efectiva de la pobresa i l'exclusió social, mitjançant l’enfortiment dels serveis socials comunitaris, la promoció de l'accés equitatiu als recursos bàsics i la consolidació d'una estratègia integral que fomenti la cohesió social, la igualtat d'oportunitats i el benestar sostenible per a tota la ciutadania, amb especial atenció als col·lectius més vulnerables.

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

ANÀLISI DE CONTEXT

Els darrers anys, Artà i les Illes Balears han experimentat un creixement demogràfic significatiu impulsat per l’arribada de nous residents que busquen millors oportunitats laborals i de qualitat de vida. Aquest increment poblacional s’ha produït en un context de forta dependència del sector serveis, especialment del turisme, que genera una economia marcada per la temporalitat i la precarietat laboral. La manca de diversificació econòmica ha agreujat la inestabilitat del mercat de treball, impedint que moltes famílies assegurin ingressos estables al llarg de l’any. Paral·lelament s’està generant la concentració de la riquesa, l’encariment de l’habitatge i l’augment del cost de la vida. Aquesta situació ha intensificat la pobresa relativa i l’exclusió social, amb un impacte especialment greu en la infància i la gent gran amb pensions baixes.

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

DIAGNÒSTIC

Segons dades de la Encuesta de Condiciones de Vida (ECV) 2023, el 26,5% de la població espanyola es trobava en risc de pobresa o exclusió social (AROPE), un increment respecte al 26,0% del 2022. A les Illes Balears, aquest indicador era del 20,6%, afectant aproximadament 250.000 persones.

$C:\Users\andre\Downloads\_- visual selection (1).png$

Tot i que les Illes Balears presenten una taxa de risc de pobresa (15,3%) inferior a la mitjana estatal (20,2%), la situació segueix sent preocupant per a sectors vulnerables de població. La privació material i social severa afecta un 6,1% dels residents balears, indicant dificultats per cobrir necessitats bàsiques, fet que reflecteix la pèrdua de poder adquisitiu i l'encariment del cost de vida. A més, la precarietat laboral es tradueix en més de 50.000 persones a les Illes Balears vivint en llars amb escassa participació en el mercat de treball, la qual cosa limita les oportunitats de millora econòmica i perpetua la precarietat.

Pel que fa a la pobresa infantil, l'informe de L’estat de la pobresa a les Illes Balears 2024 revela que un de cada tres infants menors de 18 anys està en risc de pobresa i/o exclusió social en aquest territori. Les llars amb infants tenen taxes de pobresa més de 8 punts percentuals superiors als llars sense infants. A més, un 36% de la població no pot fer front a despeses inesperades, mentre que el 25% no pot renovar el mobiliari deteriorat, el 16% té retards en pagaments relacionats amb l'habitatge i el 18% no pot mantenir casa seva a una temperatura adequada a l’hivern.

$C:\Users\andre\Downloads\_- visual selection (6).png$
En el cas concret d'Artà, la situació segueix una tendència similar a la del conjunt de les Illes Balears. Tot i tenir una taxa de pobresa (17,7%) inferior a la mitjana autonòmica, el municipi s'enfronta a reptes creixents derivats de l’increment del cos de vida marcat especialment per la manca d'habitatge assequible. El 23% de la població infantil d’Artà es troba en risc de pobresa, una situació que pot comprometre el seu desenvolupament físic, emocional i educatiu, afavorint dinàmiques d’exclusió social i perpetuant les desigualtats al llarg del cicle vital.

Les dades mostren una desigualtat moderada a Artà si es compara amb altres contextos, però amb riscos estructurals. Tot i tenir una taxa de pobresa inferior a la mitjana estatal, el 17,7% segueix sent una xifra rellevant en un context de cost de vida elevat i dependència econòmica del turisme. La pobresa infantil (23,2%) és especialment preocupant, ja que compromet el futur socioeconòmic del municipi. Malgrat una renda mitjana superior a la mitjana balear, l'augment de preus en béns essencials i habitatge dificulta la millora de les condicions de vida.

Davant d’aquesta realitat, els serveis socials comunitaris del municipi juguen un paper clau, oferint suport a famílies en risc de pobresa, facilitant l’accés a ajudes econòmiques i garantint serveis essencials per reduir l’exclusió social. La seva tasca és fonamental per pal·liar els efectes de la precarietat i assegurar una xarxa de protecció per als col·lectius més vulnerables.

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

ACTUACIONS MUNICIPALS

L’Ajuntament d’Artà impulsa diverses actuacions destinades a la reducció de la pobresa i la prevenció de l'exclusió social, coordinant esforços entre diferents departaments municipals i entitats locals. Això es concreta especialment en el reforç dels Serveis Socials Comunitaris Bàsics, a través de la Cartera de Serveis Socials, que permet assegurar una cobertura efectiva de les necessitats bàsiques i proporcionar una resposta integral a les famílies vulnerables, incloent-hi ajudes econòmiques puntuals, programes d'acompanyament social individualitzat i seguiment. L’Ajuntament també fomenta programes d’inserció laboral en col·laboració amb el SOIB i la figura de l’AODL, per afavorir la inserció al mercat laboral de persones en situació d’atur o precarietat laboral, especialment entre joves, majors de 45 anys i persones migrades. A més, es promou el treball comunitari i preventiu, amb programes enfocats a combatre la pobresa infantil i juvenil a través d'iniciatives educatives i d’oci inclusiu que garanteixen l'accés universal als serveis educatius, culturals i esportius municipals. Finalment, s'ha consolidat una xarxa local d’atenció integral mitjançant la col·laboració amb entitats com Creu Roja, Fundació Deixalles i entitats supramunicipals com l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS), per tal de millorar la capacitat d’actuació conjunta i assegurar una intervenció sostenible i efectiva.

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

INDICADORS CLAU D’ARTÀ

Índex de Gini: 29,8 a Artà, 30,8 a les Illes Balears: aquest indicador reflecteix una desigualtat moderada i creixen en la distribució dels ingressos.
Taxa de pobresa: 17,7% a Artà, en comparació amb el 26,5% estatal. Tot i ser inferior a la mitjana espanyola, segueix sent preocupant.
Taxa de pobresa infantil: 23,2% a Artà, en comparació amb el 28,9% estatal. L’elevada taxa de pobresa entre infants posa en risc el seu desenvolupament futur.
Renda mitjana de les llars: 20.373,43 € a Artà, superior a la mitjana balear (16.434,22 €), però insuficient per compensar el cost de vida elevat.
Nombre de persones perceptores de la renda social garantida: 15 persones.
Persones destinatàries de la renda social garantida (titulars i beneficiàries): 33 persones.

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

PROJECCIÓ DE FUTUR DE LA POBRESA A ARTÀ I EL SEU IMPACTE EN LA COHESIÓ SOCIAL I LES POLÍTIQUES MUNICIPALS

La lluita contra la pobresa és un repte estructural que condiciona la cohesió social, l’equitat i el desenvolupament sostenible d’Artà. L’evolució actual de les desigualtats, l’augment del cost de vida i la persistència de la precarietat laboral fan necessari analitzar possibles trajectòries de futur i el seu impacte en les polítiques municipals, els serveis socials i la qualitat de vida de la ciutadania. Aquesta secció presenta dos escenaris futurs sobre la pobresa a Artà: un en què es mantenen les tendències actuals sense accions transformadores significatives, i un altre que projecta un avanç cap a un model més equitatiu i resilient gràcies a la consolidació d’estratègies integrals de lluita contra la pobresa.

Escenari 1: Continuïtat de la tendència actual i cronificació de les situacions de pobresa

Si no es reforcen ni s’integren noves estratègies específiques de lluita contra la pobresa, Artà pot veure com es consoliden situacions de vulnerabilitat estructural. La taxa de pobresa podria estabilitzar-se o augmentar lleugerament, especialment entre col·lectius vulnerables com les famílies monoparentals, la població migrada i les persones grans amb rendes baixes. La pobresa infantil podria superar el 25%, amb un impacte directe en el rendiment educatiu, la salut mental i el desenvolupament dels infants. L'encariment sostingut de l’habitatge —sense un parc públic suficient ni una regulació dels preus— agreujaria l’exclusió residencial. Es preveu un augment del nombre de famílies que destinen més del 40% dels seus ingressos a habitatge, la qual cosa limita severament la capacitat d’estalvi i de resposta davant imprevistos. La dependència de l’economia turística i la temporalitat laboral continuarien generant inestabilitat econòmica, especialment per als joves i les persones amb escassa formació. Els serveis socials, tot i el seu esforç, podrien quedar tensionats per l’augment de la demanda, i el model d’intervenció reactiva guanyaria pes per sobre de les accions preventives i comunitàries. Les entitats socials locals podrien veure’s desbordades, i les situacions de pobresa esdevindrien més invisibles, amb un risc creixent de cronificació.

En aquest escenari, l’Ajuntament es veuria obligat a destinar més recursos a l’atenció d’urgència, en detriment d’inversions estructurals. La manca d’una estratègia transversal i preventiva faria difícil assolir els objectius de l’ODS 1, i la cohesió social es podria veure debilitada, amb un augment de la polarització i la desconfiança institucional.

Escenari 2: Cap a un municipi amb una estratègia integral contra la pobresa

Aquest escenari parteix de la consolidació d’una estratègia municipal transversal que connecta serveis socials, habitatge, ocupació, educació, salut i comunitat. Mitjançant un augment sostingut de la inversió social i una millor coordinació entre agents públics i socials, Artà avançaria cap a una reducció efectiva de la pobresa i l’exclusió. La taxa de pobresa podria reduir-se per sota del 14%, i la pobresa infantil es veuria significativament disminuïda gràcies a accions específiques de suport familiar. La consolidació d’un parc d’habitatge social i la regulació local dels preus del lloguer contribuirien a evitar l’exclusió residencial i garantir l’accés a un habitatge digne. Els serveis socials guanyarien capacitat preventiva, amb equips comunitaris que treballarien de manera proactiva amb les famílies més vulnerables. L’Ajuntament, amb suport de la comunitat educativa i les entitats socials, desplegaria programes de suport per a dones, joves i persones migrades, promovent la formació, l’ocupació de qualitat i l’autoorganització veïnal. Es consolidarien taules de coordinació socioeconòmica per fer seguiment de les dades i orientar la presa de decisions. La ciutadania participaria activament en el disseny de polítiques socials, i es promouria una cultura de corresponsabilitat i solidaritat.

Aquest escenari situaria Artà com un municipi exemplar en la lluita contra la pobresa, capaç de garantir drets, reduir desigualtats i fomentar una convivencia basada en la justícia social i el benestar col·lectiu. Les polítiques públiques esdevindrien motor de transformació, i els serveis socials, un pilar fonamental d’una societat cohesionada i inclusiva.