La vicepresidència del Govern, a través de la Secretaria Autonòmica de Sectors Productius i Memòria Democràtica, ha iniciat aquest dimecres, 24 de febrer, a Artà la instal·lació de les pedres de la memòria dins el Projecte Stolpersteine, dirigit per l’artista alemany Gunter Demnig.

Des d’avui, els carrers d’Artà recorden a Llorenç Muntaner Riera –de malnom, Pintat; Joan Escanellas Moll –Tet i Rei-; Bartomeu Ginard Genovard –Butler- i Vicenç Miquel Piris –Pirris-, tots ells víctimes de la repressió franquista. L’acte de col·locació d’aquestes pedres de la Memòria platejades –Remembrance Stones- ha comptat amb la presència de familiars, autoritats –el secretari autonòmic Jesús Jurado; el batle d’Artà, Manolo Galán; i el director general de Memòria, Marc Herrera-, l’investigador Jaume Morey i també de Maria Antònia Oliver, presidenta de l’associació Memòria de Mallorca.

Aquestes pedres platejades són un homenatge a les víctimes del franquisme. Les llambordes contenen una placa d’acer inoxidable amb la informació de la víctima —nom, lloc de naixement, quan va ser detinguda, on va ser empresonada, i la data i el lloc on va ser assassinada— i s’instal·len a diferents indrets, que corresponen a l’adreça on varen viure o el lloc on varen treballar. 

La regidora de l’Ajuntament Aina Comas, una de les responsables de que la iniciativa arribàs al municipi (dugué Demnig al teatre d’Artà l’any 2018 per parlar del seu projecte), i que no ha pogut ser present avui a l’acte, ha expressat la seva satisfacció: “Estam molt orgullosos de poder formar part d’aquest projecte, però també som conscients que queda molt per fer. Volem seguir treballant per honorar a totes les víctimes del franquisme a Artà, que n’hi ha, i en altres accions d’aquest àmbit, com el desmuntatge de la Creu dels Caiguts, tal com estableix la La Llei 2/2018, de 13 d’abril, de memòria i reconeixement democràtics de les Illes Balears i s'indica al cens balear de símbols franquistes".

Víctimes del franquisme honorades a Artà

• Llorenç Muntaner Riera, Pintat. Empresonat al castell de Bellver el 15 d’agost de 1936, hauria estat tret el 6 de març de 1937 i assassinat als 30 anys, possiblement, a Porreres. Era fill de Miquel Muntaner, assassinat el 23 d’agost de 1936, i germà de Maria, empresonada a Manacor entre el 17 d’agost i el 7 de novembre de 1936. Llorenç Pintat havia estat fundador, el 1931 de l’Aliança Obrera Artanenca i un dels onze empresonats pels fets d’octubre de 1934. Posteriorment va ser president de la Joventut Socialista. Hom ha contat –i un membre de la família ho té per cert– que l’endemà del seu assassinat quan al matí sa mare va obrir la porta de la casa va trobar sobre el portal la roba del seu fill tacada de sang.
• Joan Escanellas Moll, Tet i Rei. Un dels dirigents històrics de l’obrerisme artanenc, va presidir la primera Junta de la Federació Obrera, constituïda el gener de 1909. Conrador de professió, des de la constitució del Centre Republicà Federal d’Artà, després Acció Republicana i finalment Esquerra Republicana Balear, va ser membre de les successives juntes directives. El 1936 va ser membre de la Junta Gestora del Front Popular amb el carrer de primer Tinent de Batle. El 20 d’agost de 1936, amb 70 anys d’edat, va ser assassinat a un dels horts de Sos Sanxos per un escamot falangista artanenc que ja una setmana abans l’havia perseguit a trets sense que l’aconseguissin abatre.
• Bartomeu Ginard Genovard, Butler. Va formar part dels que, avisats que l’endemà els detindrien, la nit de Sant Jaume de 1936 es dispersaren per les muntanyes. Ell s’hauria fet mal a un peu i traslladat a Artà. Quan acabà la convalescència, anà el 10 de setembre, amb 22 anys, amb son pare a la finca de na Marranxa on l’esperava emboscat un grup de feixistes que li dispararen per l’esquena. La ferida no el va matar i després d’un llarg itinerari que no s’ha pogut aclarir bé va morir –segons la versió oficial, qüestionada si no desmentida– a Manacor. Altres veus han assegurat que fou acabat de matar a les immediacions del coll d’Atà i enterrat per allà, possiblement en un forn de calç o en un xaragall prop de la carretera. El 2020 s’excavà un dels forns de calç on hom preveia localitar-ne les despulles, però el resultat va ser negatiu.
• Vicenç Miquel Piris, Pirris. Membre històric de l’obrerisme i l’esquerra política d’Artà és considerat l’enllaç entre les primeres generacions i el sque protagonitzaren els fets d’octubre de 1934 i els del Front Popular de les eleccions de 1936. Ocupà càrrecs en la Federació Obrera i el 1920 va ser detingut, amb Joan Escanellas Moll, a rel d’una visita d’un dirigent de la UGT. El febrer de 1922 va signar una carta publicada a El Obrero Balear en què acusava Pere Morell i Olesa de caciquisme i de prendre represàlies contra ell i i altres dos obrers per haver votat la candidatura contrària a la maurista. Emigrà a l’Argentina i en tornar el trobam com a membre de l’Aliança Obrera i com a vicepresident de l’Agrupació Socialista. El 1934 va ser un dels onze empresonats pels fets del 6 d’octubre. Va formar part de la Junta Gestora del març de 1936. Detingut el 23 de setembre, passà per diverses presons. El 6 d’octubre de 1937 va ser tret de Can Mir i conduït, possiblement a Porreres on, als 58 anys d’edat, hauria estat assassinat amb Llorenç Muntaner Riera.

Homenatge a 97 víctimes del nazisme i del franquisme

El projecte Pedres de la Memòria, impulsat per la Direcció General de Memòria, ret homenatge a les víctimes del nazisme i del franquisme a les Illes Balears amb la instal·lació de 97 pedres de la memòria vinculades al Projecte Stolpersteine.

Ho fa a través de la col·locació de dos tipus de llambordes. D’una banda, les pedres Solpersteine daurades que volen recuperar el nom de les víctimes que varen ser recloses en camps de concentració nazi —majoritàriament, els de Mauthausen-Gusen i Buchenwald—, moltes de les quals hi varen perdre la vida, mentre que altres varen ser alliberades. Amb aquest objectiu s’instal·laran 54 pedres Stolpersteine daurades arreu de les Illes Balears —20 a Menorca, 16 a Eivissa, 13 a Mallorca i 5 a Formentera—. Es tracta de llambordes fetes a mà amb una placa de llautó, que conté informació sobre cada una d’aquestes víctimes de camps de concentració nazi —nom, data de naixement, lloc i data de detenció, a quin camp de concentració va ser deportat, data de la mort o si va ser alliberat— que s’ubicaran en les adreces on varen viure. 

D’altra banda, també s’instal·len  pedres de la Memòria platejades  —Remembrance Stones— que recorden el nom de víctimes del franquisme. Concretament es retrà homenatge a 43 víctimes del franquisme al conjunt de les Illes Balears (22 a Mallorca, 8 a Menorca i 8 a Eivissa), 4 a Barcelona i 1 a Madrid. En aquest cas es tracta de llambordes amb una placa d’acer inoxidable, que conté informació de la víctima —nom, lloc de naixement, quan va ser detinguda, on va ser empresonada, i la data i el lloc on va ser assassinada— i que s’ubicaran a diferents indrets, que corresponen a l’adreça on varen viure o el lloc on varen treballar. Vint d’aquestes pedres recordaran, per primera vegada, el nom de dones que varen ser víctimes del franquisme a les Illes Balears.

Aquest projecte ha estat elaborat per un equip de feina, integrat per membres de les dues comissions tècniques de què disposa el Govern: la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses i la Comissió Tècnica de Memòria i Reconeixements Democràtics de les Illes Balears.

La llista de 54 víctimes del nazisme inclou no només el nom de persones que varen ser assassinades en camps de concentració nazi, sinó també aquelles de les quals es té constància que varen ser alliberades. L’elaboració i coordinació d’aquesta feina ha estat a càrrec de la historiadora Elena Rodríguez, especialista en la matèria, qui també va assessorar el Govern a l’hora de completar la llista de persones de les Illes Balears assassinades en camps de concentració nazi, que es va lliurar al Ministeri de Justícia ara fa un any.

L’elaboració i coordinació de la llista de víctimes del franquisme, l’ha duta a terme el professor d’Història Contemporània de la UIB, David Ginard. S’ha prioritzat l’existència de familiars vius d’aquestes víctimes i s’ha apostat per visibilitzar i dignificar el nom de les 20 dones de les quals es té constància que varen morir a causa del franquisme, la gran majoria assassinades. Es dona compliment així al que estableix el capítol IV de la Llei 2/2018, de 13 d’abril, de memòria i reconeixement democràtics de les Illes Balears, que recull la necessitat de “reconèixer la memòria democràtica de les dones i condemnar la violència i la repressió exercida contra elles relacionada amb la Guerra Civil i la dictadura franquista pel fet de ser dones”.

El Projecte Stolpersteine

L’any 1992, la ciutat de Colònia inaugura una placa en homenatge a les prop de mil persones de l’ètnia gitana Roma i Sinti que van ser detingudes i deportades pels nazis. L’artista alemany Gunter Demnig desenvolupa el projecte, que l’impactarà profundament i el durà a aprofundir en la necessitat de recuperar els noms de les víctimes, retornar-les al lloc d’on mai havien hagut de desaparèixer: els seus últims domicilis coneguts, el seu lloc de treball o de desaparició. Amb aquest objectiu, Demnig començarà a construir en el seu taller peces d’homenatge i recordatori en format de llamborda, amb una placa i text identificatiu per així integrar les víctimes del nazisme dins el paisatge i la història dels seus pobles. Neix el projecte Stolpersteine (paraula alemanya que significa una pedra en el camí que pot fer ensopegar), un projecte que treu de l’anonimat milers d’històries. Actualment, hi ha més de 6.000 llambordes a més de 1.800 ciutats d’arreu d’Europa amb la inscripció dels noms de les víctimes del nazisme.

Unes pedres daurades per al record que arriben l’any 2018 a Mallorca, de la mà del col·legi Monti-sion i l’Ajuntament de Palma (14 llambordes) i a Ciutadella, Menorca, de la mà de la Confederació General del Treball, CGT (3 llambordes).

Si bé és cert que el projecte Stolpersteine comença com a homenatge a un grup de víctimes definit, al llarg del temps s’obrirà a altres col·lectius: les del feixisme de Mussolini, les de l’holocaust jueu, homosexuals a camps d’extermini... i també s’incorporen l’any 2018 les víctimes del franquisme, fent realitat una llarga reivindicació des de l’Associació Memòria de Mallorca. Aquestes llambordes són de color platejat i arribaran per primera vegada al conjunt de l’Estat l’any 2018, quan el Consell de Mallorca decideix retre homenatge als batles republicans assassinats a l’illa i al president republicà de la diputació provincial de les Illes Balears el 1936, que també fou assassinat, amb la col·locació de 19 pedres que reben el nom de Remembrance Stones.

Actualment hi ha 36 pedres de la memòria al conjunt de les Illes Balears. I, en finalitzar aquest projecte, seran 133 les llambordes, daurades i platejades, que recordaran les víctimes del nazisme i del franquisme a les Illes.

Per a més informació podeu consultar l’espai web del Govern dedicat a Memòria Democràtica www.memoria.caib.es