L’equip d’arqueòlegs d’ATICS començarà aquest dilluns, 28 de setembre, les tasques d’excavació a la finca de Salma, al coll d’Artà, on els testimonis orals indiquen que podrien haver estat abandonades tres víctimes, assassinades el 1936, a un dels revolts de l’antiga carretera. La intervenció s’allargarà fins al 2 d’octubre.

L’actuació s’iniciarà després dels treballs previs que ha realitzat la brigada municipal de l’Ajuntament d’Artà, consistents en tasques de desbrossament i preparació del terreny. Els tècnics d’ATICS excavaran, inicialment, una cavitat on se sospita que hi podria haver les restes de Bartomeu Ginard Genovard, víctima assassinada el 10 de setembre de 1936. La intervenció també s’estendrà al voltant d’aquest indret per estudiar els forns de calç i la possible localització de restes d’altres dues víctimes, que haurien pogut quedar disperses per la zona a causa dels moviments de terres.

Així ho han explicat el secretari autonòmic de Memòria Democràtica i Bon Govern, Jesús Jurado i el batle d’Artà, Manolo Galán als familiars de Bartomeu Ginard en una reunió en la qual han participat també Maite Blázquez, membre portaveu de la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses de les Illes Balears, l’investigador Jaume Morey i els responsables d’ATICS, Cesc Busquets i Jordi Ramos.

“El segon Pla de Fosses avança” ha explicat el secretari autonòmic de Memòria Democràtica i Bon Govern, Jesús Jurado “i ho feim amb tota la prudència del món. Les fonts orals que han recollit els investigadors al llarg dels anys són molt valuoses i per això som avui a Artà. Mentre hi hagi la possibilitat de retornar les restes d’aquestes víctimes a les seves famílies, com a Govern tenim l’obligació d’actuar. Les famílies fa massa anys que esperen una resposta, tant aquí com a Sencelles, Son Coletes, Bunyola, Ses Figueretes,… i totes les fosses on encara tenim pendent actuar, però el nostre compromís amb la Memòria Democràtica és ferm”.

Manolo Galán, per la seva banda, ha destacat que “ens trobam davant una ocasió històrica perquè una família d’Artà pugui tancar una ferida que ha estat oberta massa temps. Gràcies a les investigacions desinteressades de dos artanencs, Jaume Morey i Jaume Alzina, als testimonis orals que varen poder recollir i, per altra banda, a la voluntat política d’aquest Govern, serà possible saldar aquest deute amb el nostre passat”. “Es tracta d’una actuació molt emotiva i ens enorgulleix poder viure aquest moment”, ha afegit.

La fossa del Coll d’Artà

La possible fossa del Coll d’Artà es troba dins els terrenys de finca de Salma, de titularitat privada, dins el terme municipal d’Artà. Correspon a una cavitat situada a un dels costats de la baixada del coll en direcció d’Artà a Sant Llorenç, just a la divisòria entre tots dos municipis.

La fossa de Salma fou referenciada per l’investigador Jaume Morey l’any 2011 en el document de Les fosses de la repressió a Mallorca, gràcies a informacions orals que parlen de la presència de restes humanes a peu de carretera, un indret que ha patit importants modificacions arran de les diferents reformes i ampliacions de la carretera Ma-15.

Un dels testimonis és Bernat Sureda Llull, que explica al seu gendre Antoni Esteva com uns familiars seus “feien llenya per fer carbó al coll d’Artà a la part dreta del coster, dins s’Auma Nou [...] En aquell indret, no gaire lluny de la carretera, era on es podien veure alguns dels morts els quals semblava que estaven mig enterrats i de qualsevol manera. El meu sogre diu que a alguns es veien encara les sabates i que ningú gosava donar part. Els qui ho sabien callaven i ben prou alerta a fer comentaris”. Un altre testimoni, Bartomeu Riera Llinàs, afegirà “baixant del coll, prop d’un xaragall, en una espècie de teula...jo diria que fa com una teula...hi havia tres bultos, i un mostrava una cama, fins al genoll, amb una sabata vermella...Me’n record bé; i bé...La veia sovint, perquè no la taparen mai”. Riera també es refereix a “un forn de calç, baixant a l’esquerra, on ara hi ha un ametlerar jove, n’hi havia un, de forn de calç...i deien que havien tirat un home [...]. Els al·lots de llavonses érem beneits...però ho vaig sentir a dir, sí...que hi havien tirat un home, no sé si viu o mort...”.

Tots dos testimonis coincideixen en la presència de les restes de tres persones mortes, no identificades, i mal enterrades prop del punt alt del coll d’Artà, a l’actual MA-15. En aquest punt alt, que és de pas obligat, està documentada la presència d’un lloc de guàrdia i control a càrrec d’un escamot de feixistes d’Artà.

La incògnita de Bartomeu Ginard

A aquestes investigacions se sumen les de l’historiador Jaume Alzina que, en un informe de 2018, estableix la possibilitat que un individu assassinat dins la repressió franquista de 1936 estigui en una cavitat del Coll d’Artà. Una estructura quadrangular irregular, a l’interior de la qual una roca de grans dimensions impedeix veure la base. Alzina estableix la possibilitat que la persona que hi ha dins la cavitat sigui Bartomeu Ginard Genovard, nascut a Artà l’11 de maig de 1914 i assassinat el 10 de setembre de 1936. Socialista, possiblement formava part del grup d’esquerrans que la nit del 25 al 26 de juliol feren cas de l’avís que els féu arribar el batle de Felanitx, Rafel Oliver. Els advertí que dia 26 al matí serien detinguts. En la fugida col·lectiva cap a les muntanyes d’Es Verger i Albarca s’hauria fet mal a un peu i el seu germà l’hauria recollit i retornat al domicili familiar. Segons la causa judicial 458/36, Bartomeu Ginard hauria estat enterrat a Manacor, però la família no dona crèdit a la certificació mèdica existent front a altres informacions que asseguren que el mataren al Coll d’Artà.

A aquests testimonis se sumen les paraules de Joan de sa Fontpella, que recull l’investigador Rafel Perelló Bosch en el seu llibre Els rojos ja són aquí!:“saps on en mataren molts? Dins un forn de calç que jo sé on és. Damunt es coll d’Artà. Aquí en mataren molts, les tiraven dins aquest forn de calç”. 

Proposta d'intervenció

El Projecte d’intervenció proposat per ATICS per al Coll d’Artà (Salma), i aprovat per la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses de les Illes Balears, proposa realitzar un seguit d’actuacions per corroborar les informacions recollides pels investigadors.

En primer lloc, s’actuarà a una cavitat que podria estar relacionada amb l’activitat de fabricació de calç o l’extracció de graves. Es buidarà el seu interior per corroborar la possibilitat de l’existència de restes humanes.

En segon lloc, s’efectuarà una àmplia prospecció del Coll d’Artà, tant per poder estudiar la possibilitat de l’existència de forns de calç en tot el terreny, així com per valorar si és possible que hagin quedat dispersades per la zona diferents restes humanes a causa dels moviments de terres causats durant les tasques d’ampliació de la carretera Ma-15. S’investigarà arqueològicament aquesta àrea per estudiar les cavitats, forns i estructures que hagin pogut ser reutilitzats per albergar individus de la repressió franquista de 1936.

L’equip tècnic d’ATICS que es fa càrrec de les tasques d’excavació i exhumació estarà format per tres arqueòlegs i dues antropòlogues.

El projecte d’intervenció al Coll d’Artà forma part del segon Pla de Fosses que impulsa el Govern de les Illes Balears a través de la Secretaria autonòmica de Memòria Democràtica i Bon Govern de la Conselleria d’Administracions Públiques i Modernització. Un Pla que està actuant en aquests moments al cementeri Vell d’Eivissa, Ses Figueretes, després de finalitzar les intervencions al cementeri de Sencelles, Son Coletes a Manacor i al cementeri de Bunyola. També estan previstes intervencions a Porreres, Valldemossa i Santa Maria del Camí, a més de l’estudi del cementeri Nou de Sant Francesc de Formentera.