INICI
  Transparència
  Reglaments i ordenances generals
  Pressuposts
  Urbanisme
  Desenvolupament local
  Participació ciutadana
  Ordenances fiscals
  Junta de Govern Local
  Programes culturals
  Publicacions
  Pagament d'impostos
  Eleccions
  Mapa del municipi
  Telèfons i adreces
  Organització
  Grups polítics
  Plens
  Biblioteca
  Teatre d'Artà










Enllaç a incidències

Enllaç a pla d'acció



Enllaç a entitats ciutadanes
Enllaç a entitats esportives

Enllaç a biblioteca

Enllaç al Teatre d'Artà
Enllaç a la Ràdio Municipal d'Artà

















 Els guerrers de Son Favar tornen al Museu d'Artà!
 A l'acte també es presentarà l'acta fundacional de la nova Fundació Museu Regional d'Artà

02/05/2003

Batlia

La data de demà, dimarts, dia 20 de maig de 2003, quedarà gravada en la memòria de molts d'artanencs perquè serà la data del retorn dels guerrers de Son Favar, els mars balearicus que sempre havien pertangut i s'havien exhibit al Museu d'Artà fins que el Museu de Mallorca, va fer que partissen a Palma el mes de juliol de 1983.

Ara, vint anys després, quan el Museu de Mallorca és un organisme depenent de la Conselleria d'Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears i no del Ministerio de Cultura, el conseller Damià Pons i la directora del Museu de Mallorca, Joana Maria Palou, lliuraran al batle d'Artà, Montserrat Santandreu, la rèplica de les les quatre estatuetes protohistòriques de bronze i una civella per retornar-les al Museu Regional d'Artà.



També es presentarà l'acta fundacional de la nova Fundació Museu Regional d'Artà, que permetrà la seva reactivació i posada en marxa. Després de tres anys de complicades gestions jurídiques, s'han elaborat uns nous estatuts per al Museu Regional d'Artà que permetran la seva reactivació i reobertura. L'Ajuntament, el Bisbat i Sa Nostra en seran els patrons i vetlaran per la seva dinamització. El Museu funcionava amb uns estatuts de 1927, regits pel dret canònic, cosa que els havia convertit en desfasats i obsolets

*(Els foners baleàrics:



Un dels aspectes més coneguts de l'època talaiòtica és la participació dels balears en les guerres que mantingueren els cartaginesos i els romans per al domini de la Mediterrània. Aquests guerrers, anomenats foners, perquè la fona o bassetja era l'arma que utilitzaven preferentment, s'enrolaven com a









mercenaris en les files dels exèrcits cartaginesos i participaren en les guerres de Cartago contra els grecs pel domini de Sicília -guerres grecopúniques-, a final del segle V-segle IV A.N.E. Posteriorment, lluitaren a les ordres dels grans cartaginesos Amílcar Barca i Anníbal contra els romans en les anomenades guerres púniques -segle III A.N.E.). Més endavant actuaren contractats pels exèrcits de Roma. Segons els autors clàssics, els foners talaiòtics, atesa la seva gran habilitat en l'ús de la fona, constituïen un potencial bèl·lic important i formaven part de l'exèrcit d'armes lleugeres amb la missió de fustigar l'exèrcit enemic al començament de la batalla.

Altrament, sembla que tingueren un paper important en la penetració, en el sí de la societat talaiòtica, de les influències culturals pròpies de les civilitzacions mediterrànies, la qual cosa va produir una paulatina transformació de la cultura indígena, tant en l'utillatge domèstic, com en les creences espirituals. Això explicaria l'aparició, a l'època final del talaiòtic, de noves manifestacions icòniques com són les estatues de bronze que representen la figura d'un guerrer, conegudes amb el nom de Mars balearicus, o els caps de brau, també de bronze, que s`han relacionat amb un possible culte taurolàtric.)

L'acte tindrà lloc demà, 20 de maig, a les 20 hores, al Teatre d'Artà